D’Hernán Cortés a Rosa Cardóniga

La història de Galícia no entén en genocidis ni en conquestes

María Obelleiro
María Obelleiro
15.10.2021 - 20:55
Actualització: 15.10.2021 - 22:55
VilaWeb
Soterrar de Rosa Maneiro Cardóniga (fotografia: NósDiario).

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Fa anys vaig tenir ocasió de trepitjar Mèxic i recordo que els mexicans amb qui parlava es referien als espanyols com a “fills” d’Hernán Cortés. Òbviament, per a ells Cortés no era aquell home que la caverna mediàtica definia com un heroi, igual que els llibres de text que seguien la línia de la historiografia espanyolista i que negaven l’existència del Regne de Galícia i el caràcter hegemònic del territori gallec en el context polític cristià. Per als mexicans, Cortés era un genocida.

I mentre uns glorifiquen la memòria de Cortés, uns altres recordem Rosa Cadórniga, Francisca Carou, Antonio Sobrado, Generosa Vidal i Ramona Suárez. Són les anomenades màrtirs de Nebra, assassinades el 12 d’octubre de 1916, després d’encapçalar les protestes del moviment antifiscal contra un sistema de recaptació injust. Un dels episodis del clima d’agitació contra el règim de la Restauració. I escric “episodis”, en plural, perquè el poble gallec, sota l’autoorganització, va donar una gran lliçó de dignitat contra el relat interessat.

La revolta de Nebra i la matança originada per la Guàrdia Civil per a reprimir-la no és pas cap episodi inèdit en la Galícia de la Primera Restauració borbònica. Nou anys abans, a les terres d’Oseira, les forces de l’ordre van obrir foc contra centenars de veïns que protestaven per l’espoliació del patrimoni comunal, i hi van matar una jove de catorze anys, María Paz Fernández, i una dona de vint-i-cinc, embarassada d’uns quants mesos, Manuela González Rodríguez.

La història es va repetir a la comarca de Ferrol el 1918, a Carballo el 1920 i a les terres miñotas de Sobredo el 1922. A la parròquia carballesa de Sofan els fusells de la benemèrita van matar Josefa Bolón, María Caamaño, Carmen Veira i María Serrano; a Sobredo van posar fi a la vida de Cándida Rodríguez. En tots dos casos, l’assassinat va ser la resposta del poder a una Galícia rebel que combatia la injustícia amb potents organitzacions sindicals de caràcter agrari, però també operari.

La història de Galícia no entén en genocidis ni en conquestes. És feta a força de rebel·lia i resistència.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €