Avui fa cinc anys d’un episodi que ja forma part de la història de la censura a l’estat espanyol: l’empresonament del raper Pablo Hasel, que va cridar “Mort a l’estat feixista!” mentre els agents dels Mossos el detenien al rectorat de la Universitat de Lleida. Va ser condemnat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats feia anys. Inicialment, la condemna era de nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes ha fet que encara li quedi un any i dos mesos més.

L’empresonament va tenir un impacte internacional que d’alguna manera encara perdura i unes quantes  formacions polítiques van afanyar-se a prometre mesures per a alliberar-lo i evitar la repetició de casos semblants, atès que ja hi havia hagut el de Valtònyc i el de La Insurgencia. L’Acadèmia Catalana de la Música i Unides Podem van registrar una petició d’indult just després de l’empresonament. La fiscalia i l’Audiència espanyola s’hi van oposar, però qui en tenia l’última paraula era el govern espanyol, que fa anys que té l’indult en un calaix i en cap moment no n’ha parlat.

Promeses reiterades d’una llei que no arriba

L’altra opció que es va pensar per mirar de restar anys de condemna al cantant i evitar casos semblants va ser una reforma dels delictes d’opinió que ara mateix continua encallada. El 2022, malgrat que Podem demanava d’aprovar-la, el PSOE va acabar blocant-la. El desembre del 2023, el congrés espanyol va acceptar de tramitar-ne la proposició de llei, a petició de Sumar, que volia derogar la majoria de delictes que tenen a veure amb limitacions de la llibertat d’expressió, com ara el delicte d’ofensa als sentiments religiosos, els delictes contra la corona i les injúries al govern, l’exèrcit o els tribunals. També parlava de la supressió de l’article que castiga amb penes de presó d’un any a tres l’enaltiment del terrorisme. Entre els delictes de les condemnes a Hasel, precisament, hi ha l’enaltiment del terrorisme i les injúries a la corona i les institucions de l’estat, però, malgrat que hi ha consens entre partits com ara ERC, Sumar i Junts, caldria veure si amb el procés parlamentari el text inicial es mantindria tal com està o si finalment no es derogarien tots els tipus penals. El cas de l’enaltiment del terrorisme, per exemple, podria ser més complex.

Sigui com sigui, ja fa més de dos anys que es va tramitar la proposició de llei i el debat ni tan sols ha començat. Això no ha impedit al PSOE de continuar fent promeses sobre el tema. Fa un any va presentar al congrés espanyol una proposició de llei orgànica per a posar fi a “les accions judicials abusives”, dins la qual tornaven a incloure la derogació dels delictes d’ofensa contra els sentiments religiosos. Però tampoc no s’ha materialitzat.

En dues entrevistes a VilaWeb, el raper expressava de la presó estant el malestar amb aquest compromís polític que no s’havia concretat, especialment amb Podem, la formació que més va parlar de la qüestió a l’estat espanyol arran del seu empresonament. “Podem va demanar l’indult quan els carrers d’una gran part de l’estat s’omplien o cremaven, no perquè els importés l’empresonament, contra el qual no havien fet res, com en el cas d’en Valtònyc i tants més”, deia el 2021. “Van prometre de tombar els punts del codi penal amb els quals ens havien condemnat i va quedar en més fum, igual com van prometre de tombar la llei mordassa, que a sobre van ampliar amb la llei mordassa digital. Van demanar l’indult per provar de desmobilitzar i que semblés que feien alguna cosa.” Un any després també recordava el paper de la resta de partits: “No han tombat els delictes d’expressió del codi penal i de més lleis repressives, com deien que farien per guanyar vots. Cap partit parlamentari ha pressionat amb força per derogar els delictes d’expressió.”

Sense l’ajut d’Estrasburg

Tenint en compte el ressò internacional i el fet que instàncies europees alertessin Espanya per la manca de protecció de la llibertat d’expressió, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) podria haver estat un element clau en aquest cas. Però, de moment, no ha estat pas així. Fa dos anys, Hasel va rebre un revés dur d’aquest tribunal, que va refusar la demanda que hi havia presentat per vulneració de drets fonamentals en el cas d’una de les condemnes. El tribunal d’Estrasburg va considerar que la pena per enaltiment del terrorisme no era pas desproporcionada i que, si Hasel havia entrat a la presó, era per les condemnes anteriors.

“No es tractava pas d’un càstig penal pel simple desacord amb la ideologia política, sinó que, per la manera com es va expressar i va difondre la discrepància [política], es va tractar d’una condemna per incitació, provocació i pel risc que tercers, enardits per les declaracions [a les cançons], poguessin perpetrar violència real contra institucions i grups concrets”, deia la sentència.

L’eco internacional no s’ha aturat i, de fet, alguns mitjans estrangers n’han continuat informant, més que no pas grans mitjans espanyols. Fa un any, la prestigiosa revista musical nord-americana Rolling Stone en va publicar un reportatge extens i, al setembre, un grup internacional de catedràtics de l’àmbit de la cultura, l’Anglo-Catalan Society, l’Associazione Italiana di Studi Catalani i l’Association Française des Catalanistes, van visitar-lo i en van denunciar l’empresonament. A més, aquests darrers dies dos-cents catedràtics i professors universitaris de 95 universitats i 25 països de tot el món han signat una carta oberta per a demanar-ne la llibertat. També l’han volgut presentar com el candidat idoni a rebre el premi Sàkharov, que concedeix el Parlament Europeu en reconeixement de persones o organitzacions dedicades a la defensa dels drets humans i de la llibertat.

Hasel encara la darrera etapa de l’empresonament a la presó dels Lledoners, on va ser traslladat arran d’unes obres al centre penitenciari de Ponent. Manté la negativa a acceptar el tercer grau perquè, d’una banda, no vol que se li atorgui un règim de semillibertat que, segons el seu parer, implicaria mostrar penediment, i, d’una altra, perquè hauria de tornar voluntàriament a la presó després dels permisos. És previst que el mes de març publiqui el segon poemari, Prova de vida, que es pot ajudar a finançar per mitjà d’una campanya a Verkami.