Harbin, la bellesa efímera d’una ciutat de gel

Harbin (哈尔滨 en xinès) és la capital de la província de Heilongjiang, al nord de la Xina. Ara és una gran metròpoli de més de deu milions d’habitants, però fa poc més d’un segle era un petit assentament de pescadors que treballaven al riu Songhua. Les condicions de vida a la regió no eren –i avui dia encara no són– fàcils a causa del fred que hi fa a l’hivern, que és molt llarg. La província de Heilongjiang és a pocs quilòmetres de la Sibèria Russa, i al mig de l’hivern la temperatura pot arribar a extrems de -40 graus.

Per poder-hi sobreviure, la gent havia de plantar cara a les condicions meteorològiques. A vegades, la solució estava en allò que més hi abundava: el gel. Per poder pescar de nit, els pescadors de Harbin van començar a il·luminar les barques amb llanternes de glaç que protegien les flames del vent i, de mica en mica, aquesta pràctica es va anar estenent i transformant.

Avui, les llanternes de gel són un dels principals patrimonis culturals de la regió i la ciutat acull anualment el Festival Internacional d’Escultures de Gel i Neu de Harbin. Aquest gran esdeveniment es va celebrar per primera vegada l’any 1963, però es va interrompre a causa de la situació política del país pocs anys més tard, durant la Revolució Cultural.

L’any 1985 es va reprendre i d’aleshores ençà no ha parat de créixer. El festival inclou tot d’activitats i quatre zones expositives diferents; la més espectacular i popular és el Món de Gel i Neu, que l’any passat va guanyar el rècord Guinness al parc temàtic de gel i neu més gran del món. Normalment, es pot visitar de final de desembre –tot i que la inauguració oficial és al gener– a final de febrer o començament de març, depenent de les condicions meteorològiques. Però enguany el parc ha hagut de tancar abans d’hora per culpa d’una sobtada pujada de la temperatura.