S’ha mort l’ex-president basc José Antonio Ardanza

  • La seva pertinença a l'ala moderada i autonomista del PNB va propiciar una perllongada col·laboració entre el PNB i els socialistes bascs

VilaWeb
Redacció
08.04.2024 - 15:29
Actualització: 08.04.2024 - 17:10

José Antonio Ardanza Garro, ex-president del País Basc entre l’any 1985 i el 1999, s’ha mort avui a vuitanta-dos anys, segons que ha informat la cadena de televisió EITB.

Nascut al municipi d’Elorrio el 1941, llicenciat en dret i militant del Partit Nacionalista Basc (PNB), Ardanza encetà la carrera política com a batlle d’Arrasate l’any 1979, un càrrec que ocupà durant una legislatura. El 1983 fou elegit diputat pel PNB al parlament basc, i tan sols dos anys després, l’any 1985, assumí la presidència arran de la dimissió de Carlos Garaikoetxea a causa de l’escissió interna al PNB, que culminà amb la sortida d’Eusko Alkartasuna de la formació.

Ardanza va revalidar el mandat després d’imposar-se a les eleccions del 1990 i del 1994, i així va esdevenir el president basc que més temps ha ocupat el càrrec. La seva pertinença a l’ala moderada i autonomista del PNB va propiciar una perllongada col·laboració entre la formació i els socialistes bascs, que va cristal·litzar en un govern de coalició que s’allargà entre el 1986 i el 1998. Va tenir un paper clau en les negociacions per a l’acord per a la normalització i pacificació del País Basc, més conegut com el pacte d’Ajuria Enea, signat l’any 1988 entre sis forces polítiques per a treballar per a l’erradicació del terrorisme.

El 1999 anuncià que no tornaria a presentar-se de candidat del PNB a les eleccions basques, i va ser substituït per Joan José Ibarretxe, que s’imposà en els comicis i el rellevà al càrrec. Després de retirar-se de la política va dedicar-se al sector empresarial i va ser president de  la companyia basca de telecomunicacions Euskaltel fins el 2011.

“Exemple de lliurament i compromís amb la societat basca”

En un missatge distribuït a les xarxes socials, el president basc, Íñigo Urkullu, ha qualificat Ardanza de referent polític i institucional de primer ordre al País Basc i ha dit que va treballar sense descans per la pau i la convivència.

“El seu ideari sempre des del respecte als drets humans, la pluralitat i la convivència democràtica. El seu llegat és un exemple de lliurament i compromís amb la societat basca per a totes les persones que assumim una responsabilitat pública amb el nostre país”, ha dit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any