“No oblidem que vam guanyar el referèndum”: una setmana caminant per reivindicar el llegat de la DUI

El 27 d’octubre és una data assenyalada al calendari dels catalans d’ençà del 2017. Després d’haver obtingut una àmplia majoria al referèndum del Primer d’Octubre, el Parlament de Catalunya va proclamar la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. Una hora després, però, el senat espanyol va aprovar d’aplicar l’article 155 de la constitució espanyola, amb el qual va suspendre l’autogovern de Catalunya, va destituir-ne el president i els consellers i va dissoldre el parlament.

Vuit anys després, molts independentistes parlen d’un desencís amb les classes dirigents catalanes i volen denunciar la inacció dels partits independentistes. Per recordar el llegat de la DUI, un grapat d’entitats de Catalunya Nord, entre les quals hi ha l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Catalunya Nord, el Consell de la República i la Casa Macià, han organitzat una caminada que va de Salses al Parlament de Catalunya, i que s’ha dividit en setze etapes diferents. La darrera serà el 27 d’octubre, en què es farà una concentració davant el parlament a les 11.00, que s’espera que sigui multitudinària. De l’evolució de cada etapa, i els possibles canvis i imprevists, se’n pot fer el seguiment al canal de Telegram. “No acceptem l’autonomisme. No cedim. No ens resignem”, avisen els organitzadors.

Una setmana obrint pas

Avui fa una setmana que va començar aquesta caminada popular. De mitjana, hi ha una vintena de persones que participen en cada etapa, i els organitzadors preveuen que es faci un efecte bola de neu a mesura que s’acostin a Barcelona. Sobretot, esperen que s’hi afegeixi gent els caps de setmana, quan s’acostuma a tenir més de temps lliure. “Des del primer dia que vam començar la ruta fins avui, ja s’ha duplicat el nombre d’inscrits al formulari, i ens acostem als tres-cents”, celebra Sílvia Bertran, una de les persones que ajuden a coordinar la caminada i que hi ha participat activament en algun dels trams. “El balanç és positiu, es viu amb il·lusió, com en qualsevol altra cita important de reivindicació i memòria”, expliquen els organitzadors.

A banda de deixar clar que rebutgen l’autonomisme, els participants volen fer una defensa fèrria la llengua catalana com a element essencial de cohesió nacional. Per això, al final de cada etapa, no tan sols tenen una rebuda institucional –sovint els batlles de la ciutat on passen la nit els donen la benvinguda– sinó que també participen en actes de música, sopars i aplecs que ajuden a mantenir viva la cultura del país.

Entre aquesta vintena de persones que vertebren la columna independentista, n’hi ha quatre que seran presents en totes les etapes. Entre elles, hi ha Anna Ariño, membre del secretariat nacional de l’ANC. La resta de participants, o bé s’afegeixen en les etapes que passen prop de casa seva, o bé es presenten com a voluntaris per portar avituallament o fer altres tasques d’assistència i suport.

Ariño celebra l’entusiasme i la bona rebuda que té la iniciativa: “Quan caminem pels pobles, veiem que la gent és independentista, que ens saluden o ens aplaudeixen quan ens veu passar”, explica. I afegeix: “La meva impressió d’aquesta primera setmana és que hem tingut molt bones rebudes i que han estat molt emocionants. Ens han atès molt bé, algunes persones, fins i tot, ens han deixat casa seva per a dormir-hi, i, si no, ens han ajudat a buscar un lloc. També ens han rebut amb pica-pica, amb beures, amb esmorzars… Ahir, per exemple, ens van convidar a sopar”, detalla. “Aquest caliu independentista m’emociona”, sentencia. “En aquests vuit anys, l’independentisme no ha mort. De fet, ens estem reactivant”, assegura Aliño, havent vist la bona rebuda que ha tingut la iniciativa.

Reforçar lligams entre el nord i el sud del país 

Bertran celebra que aquesta caminada, que ha començat a Catalunya Nord i arribarà fins al sud, a Barcelona, serveixi per a encoratjar l’esperit independentista i la germanor entre els ciutadans de tot el país, de nord a sud. “Que s’uneixi gent del sud i del nord del país fa que es mantingui viu el sentiment de nació catalana i es reforcin els lligams”, explica. I recorda: “Perpinyà va ser un moment clau que ens va unir a tots.”

Ariño, per la seva banda, també recorda la importància que ha tingut en moments clau de la història teixir ponts entre el sud i el nord. En concret, quan es van poder guardar les urnes del referèndum de l’1-O en un magatzem de Catalunya Nord per esquivar els escorcolls de la policia espanyola: “Quan Rajoy deia que no votaríem perquè no hi havia urnes, i va portar tota la policia que va poder de l’estat espanyol per escorcollar-ho tot, no en van trobar ni una! Però les urnes hi eren, eh? I això va ser possible gràcies a la gent”, reivindica. Per això, està determinada a persistir i a fer notar que la força rau en les mans de la gent: “Els partits polítics han de fer el que el poble vulgui fer, i no el que vulguin ells. I el poble vol la independència i vol que es respecti allò que van dir les urnes el Primer d’Octubre. I les urnes van dir que volem una República Catalana independent.”

“Hi ha una situació d’anormalitat a la nació catalana. Ho patim i ho veiem cada dia, amb un dèficit d’inversió en les infrastructures, en la llengua, per una sanitat i una educació que pateixen un maltractament continu i que ha durat segles. Per tant, la caminada vol tornar a posar la nació catalana al lloc que li pertoca, ja es va començar a fer amb la declaració d’independència i molts de nosaltres ho continuarem defensant i legitimant”, afegeix Ariño.

Continuar caminant, malgrat tot 

Tot i el desencís que ha sofert molta gent arran de la situació política actual, els organitzadors de la caminada recorden que cal continuar caminant, costi el que costi, per la independència: “La gent es comença a plantejar que potser no té tanta importància si els partits ens han decebut, sinó el fet que, en el seu moment, va ser el poble qui primer va sortir al carrer i que va fer que avancés tot el procés d’independència.”

I conclou: “Sí que és cert que vam confiar en uns partits que pensàvem que ens portarien fins a la independència i que diríem ‘Catalunya ja és independent’. No ha estat així, però continuem caminant, perquè no oblidarem que a Catalunya vam guanyar el referèndum, i exigirem a la Generalitat de Catalunya que ho apliqui.”