20.04.2020 - 19:50
|
Actualització: 21.04.2020 - 06:44
És ben possible que el coronavirus 2019 circulés entre nosaltres ‘disfressat’ de grip durant unes quantes setmanes de febrer sense que ho sabéssim. Això ni se sospitava 25 de febrer a la tarda, quan el secretari de Salut Pública, Joan Guix, compareixia davant una munió de periodistes i de càmeres per a anunciar el primer cas confirmat de Covid-19 a Catalunya. Era una dona de trenta-sis anys, resident a Barcelona, que havia anat feia poc al nord d’Itàlia. D’ençà d’aquell dia, el Departament de Salut va establir un protocol per a tenir controlats els contagis i els seus contactes, per no perdre la traça del coronavirus. A l’hora de determinar si algú havia agafat la malaltia, calia saber si tenia uns símptomes com ara febre, tos, ofec i malestar i si havia viatjat a algun dels països anomenats de risc (Itàlia, la Xina, l’Iran, Singapur, Corea…). I durant uns quants dies va semblar que el virus era sota control, o si més no ho deien els representants del departament. Però ara hi ha més dades per a pensar que no, perquè un estudi recent d’un grup de metges, matemàtics i epidemiòlegs catalans conclou que l’excés de casos de grip que es va detectar quan l’epidèmia ja feia baixada, durant el febrer i una part de març, ben probablement eren casos de Covid-19 no diagnosticats.
‘Quan van aparèixer els primers casos de SARS-CoV-2 a Catalunya durant l’epidèmia de grip, i tenint en compte que la malaltia hi comparteix algun símptoma, vam formular la hipòtesi que la Covid-19 havia circulat de manera comunitària abans del primer cas confirmat’, diuen els autors en l’estudi. Són el professor de fàrmaco-epidemiologia de la Universitat d’Oxford Daniel Prieto-Alhambra i els experts en epidemiologia, estatística, medicina preventiva i farmacologia Ermengol Coma, Núria Mora, Albert Prats-Uribe, Francesc Fina i Manuel Medina-Peralta. Conclouen: ‘L’epidèmia gripal va poder emmascarar els primers casos de Covid a Catalunya, cosa que possiblement va disparar la transmissió comunitària abans no es prenguessin mesures de salut pública.’
Això pot explicar l’enorme velocitat amb què va esclatar la crisi de la pandèmia a mitjan mes de març, perquè segurament ja feia setmanes que hi havia infectivitat comunitària i no era detectada. Segons aquest estudi, hi va haver un excés de casos de grip tenint en compte l’evolució que havia anat seguint l’epidèmia d’aquesta temporada, que era semblant a la d’uns quants anys anteriors. Quan la corba començava a baixar es van detectar uns aplanaments anòmals, que després van ser més pronunciats. Hi havia un excés de casos de grip en relació amb la quantitat de malalts que se n’esperaven. Aquest excés els autors de l’estudi el quantifiquen en més de 8.000 casos, entre el pic de l’epidèmia de grip, el 4 de febrer, i el 20 de març, que és la data fins la qual van recollir dades. L’interval, segons el seu parer, va d’un mínim de 1.800 fins a un màxim de 14.700.
I la seva hipòtesi és que aquest excés és degut probablement en bona part a casos de Covid-19 que van ser diagnosticats com a casos de grip.
Un dels autors, Ermengol Coma, metge especialista en medicina preventiva i salut pública i tècnic del Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària, ho explica a VilaWeb: ‘Com que els primers casos de Covid a Catalunya es notifiquen al mateix moment en què hi ha l’epidèmia gripal, la nostra hipòtesi és que una part d’aquest excés podia ser Covid-19 que ja circulava. Això ho basàvem en el fet que el primer cas a França era del 24 de gener, un mes abans del primer cas confirmat a Catalunya. I en aquell moment no hi havia cap restricció de moviment entre França i Catalunya. A més, a França un grup d’investigadors també va observar aquest comportament anormal de l’epidèmia de grip i també va suggerir que podia ser Covid circulant.’
A final de gener i a principi de febrer el coronavirus es veia com una cosa llunyana. Tot i que hi havia un cert degoteig de casos a Europa de persones que havien tingut alguna mena de contacte amb la Xina o amb alguns altres països, no es van aplicar restriccions de cap mena en la circulació de persones. Això va poder afavorir una transmissió comunitària del virus sense que pràcticament ningú no ho detectés, i els protocols que es van establir per a fer el seguiment i control dels nous casos no la devien frenar. Perquè fins i tot amb els primers casos confirmats al Principat, la manera de classificar els casos de Covid es basava no tan sols amb la clínica del pacient, amb els símptomes que tenia, sinó també en els seus antecedents epidemiològics, és a dir, si havia viatjat als països de risc. I això podia menar a diagnòstics de grip en un moment en què l’epidèmia de grip encara continuava activa.
Diu Coma, sobre els protocols aplicats en aquell moment: ‘La hipòtesi aleshores era que hi havia casos importats, i el protocol, efectivament, et marcava que a part dels símptomes hi havia d’haver aquest antecedent epidemiològic d’haver estat en algun d’aquests països. Això, veient aquest excés de grip, fa pensar que una part d’aquests casos es van diagnosticar com una grip, perquè anaven al metge i no complien el criteri epidemiològic. Hem de pensar que l’epidèmia de Covid-19 va arribar a Europa conjuntament amb la grip que ja teníem. En un determinat moment, una persona sense l’antecedent epidemiològic acabava essent diagnosticada de grip perquè tampoc no en podies fer cap més diagnòstic.’
El protocol limitava, afegeix Coma, perquè en aquell moment la hipòtesi amb què es treballava era que els casos eren només importats. ‘I la nostra hipòtesi és que ja hi havia una certa circulació de Covid quan es van detectar els primers casos.’
La incògnita és ara saber com es comportarà l’epidèmia de Covid-19 durant la tardor i l’hivern, quan tornarà a coincidir amb l’epidèmia de la grip estacional. ‘El sistema que hem desenvolupat a partir dels diagnòstics clínics de l’atenció primària permet de veure ràpidament i amb un volum de casos important si hi ha un comportament anòmal. I això pot ser una eina per a detectar una altra onada de Covid si coincidís amb la grip o amb qualsevol altra infecció concomitant.’