Fernando Grande-Marlaska

El ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha impedit que el president de la Generalitat, Quim Torra, viatgés a Bèlgica amb l’escorta habitual, formada per un equip dels Mossos d’Esquadra. És una decisió polèmica i controvertida, perquè la situació és inèdita. Fins ara, el Ministeri d’Interior es limitava a autoritzar l’escorta com un tràmit, però, arran de la proximitat de les eleccions espanyoles i dels vots de l’independentisme contra el pressupost de Pedro Sánchez, ara ha canviat de parer.

Grande-Marlaska és un jutge que fa de ministre. Va començar a exercir com a magistrat de l’Audiència espanyola quan rellevà temporalment Baltasar Garzón. En la seva trajectòria, s’ha destacat per haver estat molt bel·ligerant envers l’esquerra independentista basca. Ha instruït causes contra presumptes membres d’ETA i també contra el dirigent Arlando Otegi.

Com a membre de la cúpula del poder judicial espanyol, Grande-Marlaska ha pres part en el repartiment polític que han fet tradicionalment el PP i el PSOE del màxim organisme judicial, el Consell General del Poder Judicial. En fou designat vocal el 2013 a proposta del PP.

Durant gairebé nou mesos de ministre, ha mantingut la línia dura contra l’independentisme que va heretar de Juan Ignacio Zoido, qui dirigí el ministeri durant l’última etapa de Mariano Rajoy.

El trasllat dels presos a Catalunya i els llaços grocs

Pocs dies després de prendre possessió del càrrec, Grande-Marlaska va haver d’autoritzar el trasllat dels presos polítics a Catalunya. El jutge encarregat de la instrucció, Pablo Llarena, va tancar-la i va informar el govern espanyol que ja no necessitava tenir els presoners a disposició. La llei diu que els presos han de ser traslladats tan a prop de casa com sigui possible, però el Ministeri d’Interior espanyol, en un primer moment, sostenia que el trasllat depenia del Suprem. Després d’uns quants dies fent la viu-viu i mentint, la secretaria general d’Institucions Penitenciàries, dependent del Ministeri d’Interior espanyol, va acabar executant el trasllat.

A l’agost, en plena efervescència de la campanya de Ciutadans contra els llaços grocs, el ministre va voler prendre el protagonisme i va proposar de parlar dels llaços a la Junta de Seguretat. La Generalitat s’hi va negar, argumentant que no eren pas cap problema d’ordre públic i que les competències en aquesta matèria eren dels Mossos.

El conseller d’Interior, Miquel Buch, també va demanar-li responsabilitats pels membres de la policia espanyola i la Guàrdia Civil involucrats en agressions a independentistes. Així mateix, el president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar-li explicacions i ERC i el PDECat en van sol·licitar una compareixença urgent al congrés espanyol. Tanmateix, el PP i Cs van fer pinya amb el PSOE per protegir-lo.

L’escorta de Puigdemont

A l’agost, el conseller d’Interior, Buch va sol·licitar per carta al ministre que autoritzés l’escorta del president Carles Puigdemont a Bèlgica, que va a càrrec de mossos voluntaris que destinen part de les seves vacances a vetllar per la seva seguretat. Per tal de corregir aquesta anomalia –a tots els ex-presidents de la Generalitat els correspon escorta per llei–, Buch volia regularitzar la presència dels Mossos a Bèlgica i allà on viatgés Puigdemont.

No obstant això, amb l’argument fals que Puigdemont era un ‘fugitiu’ de la justícia, el govern espanyol va denegar el servei d’escorta per al president a l’exili.

Les detencions del 16 de gener a Girona

La ràtzia de la policia espanyola contra l’independentisme al Gironès i l’Empordà, en què foren detinguts els batlles de la CUP de Celrà i Verges i un fotoperiodista, va ser un escàndol perquè va fer-se sense ordre judicial. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va explicar en un comunicat que el jutjat número 4 de Girona, que s’apuntava com a emissor d’una suposada ordre, no havia ordenat pas cap detenció.

Tanmateix, Grande-Marlaska ha sostingut més d’una vegada que sí que hi havia una ordre judicial, contradient el TSJC i sense concretar quin jutjat ho havia ordenat. ‘És l’estat de dret‘, va arribar a dir sobre una operació policíaca que fou, si més no, irregular.

Escàndols judicials

Fou acusat de no haver impedit tortures contra quaranta joves encausats per la suposada pertinença a l’organització il·legalitzada Segi que finalment van ser absolts. Hi ha nombrosos casos de denúncies de tortures durant la incomunicació de persones que ell va ordenar de detenir.

Tots aquests joves van ser detinguts per ordre de Grande-Marlaska, que qualificava Segi de ‘tentacle d’ETA’ i de ‘acadèmia de terroristes’. Els joves van denunciar haver estat víctimes de tortures i, en la sentència absolutòria, els jutges de l’Audiència espanyola van reconèixer que la policia podia haver aconseguit declaracions ‘d’una manera forçada’. Fins i tot deien que Grande-Marlaska no havia pres les mesures necessàries i estipulades per a prevenir qualsevol mena d’abús ni de tortura.

És il·lustratiu aquest vídeo del programa ‘PFV’ que va emetre el 7 de novembre de 2014 la televisió basca EiTB, en què Grande-Marlaska fou entrevistat. El periodista Alberto Pradilla li exposa aquests casos i ell no sap com respondre. En aquest fragment hi ha l’entrevista sencera, en què es veu com es va posant nerviós i qüestiona que li facin preguntes sobre les seves decisions judicials.

En una altra part de l’entrevista, Grande-Marlaska deia que no es conculcava cap dret fonamental amb la dispersió dels presos bascs.

Un altre dels escàndols que va protagonitzar va ser atribuir l’accident de l’avió Iak-42, que va passar a Turquia el 2003, amb seixanta-dos militars espanyols morts, a la incompetència de la tripulació. Grande-Marlaska va eximir de qualsevol responsabilitat el ministre del govern Aznar Federico Trillo i el Ministeri de Defensa per la contractació d’un aparell defectuós.

El 2007 va obrir judici oral per injúries contra la corona espanyola a diversos treballadors de la revista satírica El Jueves. Dos treballadors de la publicació foren condemnats, amb una multa de tres mil euros.

Grande-Marlaska també ha afirmat que els centres d’internament d’estrangers (CIE) ‘no vulneren drets fonamentals’ i va signar un vot particular contra la recusació de la magistrada Concepción Espejel dels judicis de la trama Gürtel, tot i els seus vincles amb el PP.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb