06.04.2017 - 13:28
Defensa que “la gent té dins molt més del que diu, expressa i mostra”
BARCELONA, 6 (EUROPA PRESS)
L’escriptor Graham Swift reflexiona sobre “la possibilitat i el potencial d’arribar a ser” en la novel·la ‘El domingo de las madres’ (Anagrama), amb la qual viatja a l’Anglaterra del 1924, on la jove criada Jane Fairchild manté una relació clandestina amb Paul.
En la història, tots dos amants han de deixar-ho perquè ell es casarà amb una noia de la seva classe social en dues setmanes; però després Jane acreixerà el seu interès per la lectura, treballarà en una llibreria d’Oxford i es convertirà en una novel·lista d’èxit.
Per a Sift, “en general, que un acabi realitzant el seu propi potencial és més una excepció que la norma, desgraciadament”, i encara que algunes persones tenen sort i acaben podent treure el que porten dins, a unes altres se’ls queda dins, independentment de les circumstàncies històriques.
En la seva opinió, en la potencialitat del ser “radica el misteri i l’essència mateixa de la vida”, ja que les persones alberguen moltes coses dins de si mateixes, cosa que intenta plasmar en la seva escriptura i presentar mitjançant detalls físics.
“El més fascinant és el que tenim en el nostre interior, i el misteri està en el que aconseguim mostrar i realitzar, i altres vegades es queda atrapat dins”, ha explicat l’autor amb aquesta història d’assoliment, en la qual una criada aconsegueix convertir-se en escriptora.
“No només com a escriptor sinó com a persona, crec que la gent té dins molt més del que diu, del que expressa i del que mostra i del que ni tan sols sap”, ha insistit Swift, per a qui moltes vegades les coses no es realitzen o concreten perquè no sorgeix l’oportunitat, però les possibilitats segueixen amagades dins de la persona.
Així, per a ell un dels papers de la ficció és acabar traient aquesta vida oculta i donar-li veu, cosa que opina que ha de fer-se amb molt tempto: “La ficció està allí per acabar dient les coses que d’una altra manera no es dirien”.
Per a Swift, “escriure no té a veure amb les paraules”, sinó que l’important és el subjacent a les paraules, ja que la bona literatura usa les paraules per registrar coses que fan vibrar que van més enllà de la lletra, ha dit.
UNA NOVEL·LA BREU
Ha explicat que el seu cognom significa ‘ràpid’, i així és com li va venir la novel·la, al contrari del que succeeix normalment, i ha explicat que va començar a escriure amb una pressa i una intensitat emocionants i encara que tenia sensació de rapidesa, sabia que no anava a ser un relat curt, sinó una “novel·la tal com Déu mana, encara que curta”.
Ha defensat que la història “té tota la capacitat, la densitat, la profunditat, l’abast i la complexitat d’una novel·la de ple dret”, citant també que aquesta té la intensitat, l’impuls i l’elegància de l’economia de les paraules.
Ha agregat que aquesta novel·la conté l’essència i la intensitat de tota la seva obra, de manera que és com “allargar la mà dient aquí està tot concentrant: si en algun moment de la meva obra he arribat a això, és en aquesta novel·la”.
Sobre l’ambientació de la història, ha explicat que va començar amb dos amants en el llit i va veure que la seva relació secreta potser amagava una divisió social, la qual cosa li va portar a una situació històrica en un moment en el qual el món es dividia entre servei i servits, de manera que va donar amb la relació entre la criada i el fill d’una família.
