Article de Marta Rojals

Gràcia i la Pobla, un vincle que creix en una nit d’oda al foc

  • Milers de persones surten al carrer per torrar, glosar i ballar en aquesta festa que enguany ha fet trenta anys

VilaWeb
Martí Gelabert
29.01.2023 - 09:02
Actualització: 29.01.2023 - 11:10

Que “el foc és brillant i net” ho deixava imprès Ray Bradbury a Fahrenheit 451. També es pot referenciar Twin Peaks, i el seu “foc camina amb mi”, unes frases que serveixen per a descriure amb precisió allò que va viure ahir la Vila de Gràcia: una oda al foc, en ple hivern, símbol de regeneració i d’una de les festes més tradicionals dels pobles de Mallorca, el Sant Antoni. Un any més, els foguerons de Sant Antoni de la Pobla a Gràcia van cremar com mai: brillants i nets, també, i envoltats de gresca, gloses, molt de menjar i beguda, i tradició. El foc va caminar amb la Vila i el poble mallorquí.

“Ha estat molt emocionant, perquè és com tenir un trosset de casa teva aquí”. Són paraules de na Victòria. Per ella, que és poblera d’ençà de fa trenta-dos anys, viure aquesta festa és molt especial: mai no hi havia estat i enguany s’havia perdut el Sant Antoni del seu poble, una festa que duu ben marcada a dins de ben petita, “quan els dimonis encara feien por”. En els seus ulls hi ha una mica d’enyorança, però també d’alegria. Encara que no torri carn, perquè considera que hi ha molta gent i resulta força complicat, menja un entrepà devora el fogueró de la plaça de la Virreina, i abraça la calor que desprèn.

Abans d’arribar ací, na Victòria, com centenars de mallorquins i catalans, no ha volgut perdre’s detall de cap moment de la festa. Ni dels dies abans, al centre Tradicionàrius, en una nit de glosa i tast de menjars mallorquins, ni d’ahir al matí, quan durant un parell d’hores xeremiers van marcar el ritme de la festa.

Una festa que ha despertat l’associació cultural Albopàs. Puntuals, a les onze del matí, ja tenien el primer fogueró a punt, a la plaça del Diamant, i pocs minuts després ja caminaven en comitiva cap a la plaça de la Virreina, per preparar la llenya. Per ells, muntar un fogueró d’aquestes característiques és com resoldre un trencaclosques per infants de tres anys. En pocs minuts ja tenien col·locats estratègicament els troncs per fer un petit “cim” de gairebé dos metres d’alt i que fos a punt per cremar. Això sí, no seria fins unes hores més tard, a la nit. El foc gairebé arribava al cel.

Els poblers no han pogut esperar i l’ànsia de festa els ha recorregut el cos. Era una prèvia, aprofitant que l’escenari era desert i ells eren els protagonistes de la plaça. De manera improvisada, després de ballar rodejant en congael fogueró, els d’Albopàs s’hi han pujat per fer el ball dels caparrots, que tanta gent congrega a la plaça major de la Pobla el dia de la revetlla. Ara, per a un públic més íntim, un ambient de riure i distès i amb les primeres cerveses a la mà.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Música i gloses als mercats

Amb Toni Torrens, el creador d’aquesta celebració, donant un bon cop d’ull i sense parar de somriure, els dos escenaris més importants de la festa –hi va haver una desena de foguerons més– ja eren llests quan els xeremiers i glosadors de Mallorca i Catalunya decidien posar rumb cap als mercats de Gràcia, dividits en dos grups, i sense deixar de sonar les tonades més populars fins plantar-se als mercats de Lesseps, de l’Estrella, de l’Abaceria i de la Llibertat, ple de gom a gom i amb l’entrada ja restringida per una cabuda completa. Allà s’hi van trobar tots dos grups.

Les gloses als mercats van deixar ben palès que la festa venia de Mallorca. Precisament, Maria de Lluc i Pep Miquel són dos joves han decidit de venir directament de l’illa per reviure aquest dia, ja fa uns quatre anys que no s’ho perden, com quan vivien a Barcelona. “Ballam molt”, concreta ella, i el seu company considera que aquesta celebració és com una “pròrroga” de les festes del Sant Antoni de veres, a Mallorca. Caminen cap a la plaça del Raspall, on justament han pogut ballar: xeremiers de fons i un cercle pel ball de bot. Toni Gost, “Curro”, el clamater d’enguany a la Pobla, insistia que hi hagués un bis. Tampoc no es va voler perdre aquest dia.

Del Raspall a la plaça de la Vila de Gràcia i de la Vila de Gràcia cap al mercat de la Llibertat. La marxa seguia abans de fer un dinar conjunt. Després, “descans” fins a la tarda per donar el sus als actes més oficials –amb representació política de Barcelona i de les Illes. A la mateixa plaça de la Vila de Gràcia hi va haver una mostra castellera a càrrec dels Castellers de la Vila de Gràcia i la “plantada” de les colles de cultura popular, amb sonada dels xeremiers de Mallorca i la banda de flabiols i sacs de gemecs la Sacairada.

La nit, el punt culminant

Na Laura, una mallorquina que viu a Barcelona d’ençà de fa deu anys, arriba a punt per a la cercavila, que conduïa tothom fins a la plaça de la Virreina, on tot començava: “Ha estat un poc caòtic, però molt maco.” Ella feia anys que no venia a la festa i l’ha poguda gaudir amb part de la família. L’any que ve no s’ho pensa i tornarà. A la cercavila hi van participar una vintena d’entitats i part del patrimoni cultural de Gràcia i la Pobla, com els gegants de cada localitat, colles de dimonis i bastoners, entre més associacions.

La part més espectacular de la cercavila va ser el pas de les colles de diables, que amb la seva pirotècnia van espantar alguns dels més petits i engrescar els més grans.

La nit es va acabar amb balls i cants mallorquins a càrrec dels grups Esclafit i Castanyetes i Es Jai de sa Barraqueta. Eren les onze de la nit i la festa semblava que no havia de tenir fi. El foc, malgrat algun avís de pluja, continuava lluent, un poc menys net i més greixós, però igual de brillant que fa trenta anys, quan va néixer tota aquesta celebració.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any