Els governs i la indústria han d’accelerar la instal·lació de bombes de calor

  • L’Agència Internacional d’Energia considera clau aquesta tecnologia · Europa continua sense estar preparada per a una extensió ràpida

VilaWeb
Marc Belzunces
14.01.2023 - 21:40
Actualització: 14.01.2023 - 22:57

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquestes darreres setmanes, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) insisteix en la importància de les bombes de calor, el sistema usat a l’aerotèrmia i la geotèrmia i que proporciona calefacció i aigua calenta en cases, edificis i indústries. “Si tots els compromisos energètics i climàtics s’apliquen completament, les bombes de calor podrien reduir les emissions totals de CO2 en 500 milions de tones el 2030. Això és igual a les emissions de tots els turismes que circulen a Europa avui dia”, reblava el 3 de gener. “A la UE, les bombes de calor són vitals per a reduir la dependència del gas natural importat. L’any 2030 poden reduir-ne el consum en 21.000 milions de metres cúbics. La majoria d’aquestes bombes de calor s’instal·laran en edificis existents”, insistia el mateix dia, recordant que s’han de facilitar les reformes d’habitatges i edificis.

Fins ara, l’atenció de la transició energètica se centrava a augmentar la generació d’electricitat a partir de plaques solars i molins eòlics. Sense menystenir aquest front, arran de la invasió russa d’Ucraïna l’atenció s’ha tombat de pressa cap al consum energètic: com usem l’energia i com podem ser més eficients. La calefacció i l’aigua calenta esdevenen cabdals en aquest objectiu. La mateixa AIE considera que les bombes de calor han d’esdevenir la tecnologia central en aquest àmbit. De fet, a Europa les vendes comencen a disparar-se. Tanmateix, no sembla que ara per ara mateix estiguem preparats per a l’expansió necessària que requereix triplicar-ne les unitats d’ací al 2030: actualment als Països Baixos hi ha llistes d’espera de dos anys, atès que no hi ha prou personal instal·lador qualificat. Tot seguit repassem quines són les polítiques requerides per a la seva ràpida expansió i com és la situació al nostre continent.

Situació actual i futur per a les bombes de calor

L’Agència Internacional de l’Energia, amb base a París, ha estat tradicionalment identificada amb els interessos de la indústria petroliera i sovint criticada pel menysteniment reiterat cap a les energies renovables, especialment cap a les previsions de creixement. Malgrat això, amb la presidència del turc Fatih Birol, encetada el 2015, les coses han canviat radicalment dins l’organització i aquests darrers mesos opta decididament per les energies verdes. És especialment significatiu si es té en compte que Birol, format a Istambul, Viena i Londres, abans d’incorporar-se a l’AIE el 1995, havia treballat a l’Organització de Països Exportadors de Petroli, l’OPEP. Sigui perquè la presidència de Birol comencés justament l’any i a la ciutat dels acords climàtics de París, sigui per la pressió científica sobre l’emergència climàtica o perquè les renovables s’han abaratit enormement, la qüestió és que l’AIE ha canviat el seu paradigma d’anàlisi i ha començat a fer estudis sobre el nou model energètic per orientar a governs, institucions i empreses. Justament, un dels seus darrers estudis fa referència al futur de les bombes de calor.

“Fins ara no hi ha hagut una anàlisi general exhaustiva de la situació de les bombes de calor i el seu paper futur en el sistema energètic”, justifica Fatih Birol al començament de l’informe. D’acord amb l’organisme internacional, la majoria dels edificis –cases, oficines, escoles i factories– empren per a la calefacció combustibles fòssils, particularment gas natural. Això duu a grans quantitats d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, i, a més, l’actual crisi energètica mundial és un recordatori clar de la urgència de passar a maneres més assequibles, fiables i més netes d’escalfar edificis, segons que diu Birol, que apunta que els plans anunciats pels governs assenyalen que l’ús de bombes de calor s’estendran enormement, amb un gran potencial de reducció d’emissions i d’importació de gas de Rússia. Tanmateix, també apunten un seguit de colls d’ampolla crítics que necessiten solucionar-se de pressa amb l’objectiu de poder augmentar la fabricació i instal·lació de bombes de calor. Sense oblidar mesures addicionals, com ara la millora de l’eficiència energètica dels edificis o solucions tecnològiques per a regular la demanda energètica i la gestió de la xarxa elèctrica.

Creixement de la instal·lació de bombes de calor. La UE és el mercat amb un augment més gran (imatge: Agència Internacional de l’Energia).

Cal posar fi a les discussions sobre la tecnologia a triar: les bombes de calor són la millor opció

L’AIE apunta diverses idees i consells. El primer és que les bombes de calor, alimentades per electricitat de baixes emissions, són la tecnologia central en la transició mundial a una calefacció segura i sostenible. D’aquesta manera, sembla que vol tancar debats com els que hi ha al Regne Unit amb l’hidrogen, o en uns altres països amb els biocombustibles, i centrar-se en l’extensió ràpida i urgent de l’aerotèrmia i la geotèrmia. “Les bombes de calor que es comercialitzen són de tres a cinc vegades més eficients que les calderes de gas natural”, diu taxativament l’informe.

Segona idea: tan sols el 10% de les calefaccions d’arreu del món són bombes de calor durant el 2021, però el ritme de noves instal·lacions creix de pressa. El 40% confia en el gas natural encara, i el 15% en calefacció urbana centralitzada, també alimentada amb combustibles fòssils. Malgrat això, l’AIE ha trobat excepcions significatives. A Noruega, el 60% dels edificis disposa de bombes de calor, amb Suècia i Finlàndia al voltant del 40%, cosa que tira per terra l’argument que les bombes de calor no són adequades per als climes freds, com encara avui dia es repeteix sovint en molts països. L’AIE també ha detectat un fort creixement de vendes, amb un augment del 15% mundialment, un ritme dues vegades superior al de l’última dècada. A la UE ha estat encara més alt, d’un 35%, un valor molt significatiu si es té en compte que el 2021 no s’havia produït encara la invasió russa d’Ucraïna. Després, durant la primera meitat del 2022, el ritme s’ha doblat en països com ara Polònia, Itàlia, Àustria i els Països Baixos. Si bé la UE és el mercat amb més creixement, Nord-amèrica és el continent amb més bombes de calor instal·lades i la Xina el mercat més gran.

Vendes de bombes de calor durant el 2021 a la UE (imatge: Agència Internacional de l’Energia).

L’organisme internacional defensa que els governs han de considerar les bombes de calor com el mitjà principal per a descarbonitzar la climatització i l’escalfament d’aigua, insistint en la necessitat d’acabar amb debats estèrils que l’única cosa que fan és endarrerir l’adopció d’aquesta tecnologia. Segons la seva anàlisi, si s’assoleixen els plans anunciats pels governs, i en les dates indicades, la potència instal·lada de bombes de calor hauria de passar dels 1.000 GW disponibles mundialment el 2021, a 2.600 GW el 2030. A la UE implica instal·lar 30 milions de bombes de calor –el ritme actual és de 2 milions anuals. Això vol dir que s’arribaria gairebé a un 20% dels edificis amb aquest sistema, la qual cosa provocaria un descens significatiu del consum de combustibles fòssils. Tanmateix, l’AIE fa una estirada d’orelles als governs: si volen complir els acords internacionals per no superar un escalfament d’1,5 ºC, els plans actuals són insuficients. Cal accelerar i augmentar la instal·lació de bombes de calor i arribar als 3.000 GW en un 25% dels edificis. L’informe també vol posar fi a determinats prejudicis contra les bombes de calor: aquesta tecnologia també serveix per a sistemes urbans de calefacció centralitzada (district heating) i per a la indústria. De fet, considera que la tecnologia disponible actualment permet ja a les indústries paperera, alimentària i química de resoldre el 30% de les seves necessitats de calor. A Europa es poden instal·lar ràpidament 15 GW de bombes de calor industrial en 3.000 instal·lacions d’aquests tres sectors, cosa que a més permetria de minimitzar l’impacte de la forta pujada del preu del gas sobre aquests sectors industrials clau.

Els beneficis de les bombes de calor

El report també apunta beneficis concrets, més enllà que sigui una tecnologia molt eficient que pot funcionar a partir d’electricitat de zero emissions, cosa que ajuda a disminuir l’emissió de gasos hivernacle i de contaminants atmosfèrics. L’AIE apunta que a Europa és la manera més ràpida per a abaixar les importacions de gas fòssil, amb una disminució el 2030 equivalent al 15% de les importacions de gasoductes russos. Tampoc oblida els consumidors: durant la seva vida operativa, l’aerotèrmia i la geotèrmia fan estalviar diners i protegeixen enfront de les pujades sobtades de preus. L’organisme ha trobat que les cases i negocis típics que usen bombes de calor gasten menys en energia enfront d’aquelles que empren calderes de gas. En una casa, l’estalvi se situa en 900 euros anuals a la UE i 300 dòlars als EUA. Aquests estalvis compensen el sobrecost actual de les bombes de calor en relació amb les calderes de gas, en alguns casos fins i tot sense la necessitat d’ajudes públiques. “Amb el suport adequat a les famílies més pobres per a poder fer front al cost inicial d’adquisició, les bombes de calor són una manera efectiva per solucionar la pobresa energètica”, recorden els autors.

Millorar els aïllaments és cabdal per a reduir la factura elèctrica de la calefacció, com mostra aquest gràfic per Dinamarca segons la classificació energètica de l’habitatge (imatge: Agència Internacional de l’Energia).

Un altre aspecte important és que per cobrir l’augment de la fabricació i instal·lació de bombes de calor, els treballadors d’aquest sector es multiplicaran per tres, i arribaran a 1,3 milions de professionals arreu del món l’any 2030. El d’instal·lador serà el perfil de més creixement, però també el de manteniment i fabricació, amb grans oportunitats per a persones amb formació mitjana. En un moment de crisi, aquest sector pot esdevenir cabdal en molts països.

Els envits a superar

L’informe també enumera les barreres a què s’enfronta l’extensió necessària de bombes de calor. La primera és que “inevitablement augmenta la demanda d’electricitat”. L’AIE ha calculat que, de cara al 2030, el consum d’electricitat requerida per a escalfar edificis i la indústria es doblarà i arribarà al 16% de la demanda mundial. Per minimitzar aquest impacte caldrà prendre mesures sobre la gestió de la demanda i sobre l’eficiència energètica. Per exemple, una casa amb baixa eficiència (nivell D) es pot trobar que en canviar la caldera de gas per una bomba de calor tripliqui el seu consum energètic durant el pic de l’hivern. Si la mateixa casa fa reformes per millorar l’eficiència, i arriba a un nivell B, les necessitats energètiques de la calefacció poden baixar a la meitat, cosa que permet la compra d’una bomba de calor de menys potència. A més de ser un model més barat d’adquirir, reduirà el creixement del consum energètic d’un terç.

Juntament amb una planificació acurada de la xarxa elèctrica, l’organisme internacional defensa que aquestes mesures moderen la necessitat d’actualitzacions de la xarxa de distribució elèctrica i minimitza la necessitat de noves instal·lacions de generació. Un guany per a tothom. Tanmateix, hi ha un seguit de barreres que els governs han d’afrontar. La més important és el preu de les bombes de calor, que és significativament superior a unes altres opcions d’escalfament. També alguns elements dissuasius no econòmics, com ara la manca de prou capacitat de fabricació per atendre la demanda i la manca de professionals qualificats. Els autors consideren que s’han de fer un seguit d’accions coordinades entre els governs i la indústria de les bombes de calor amb l’objectiu d’accelerar el seu desplegament.

L’aerotèrmia funciona sense problemes a temperatures fins a vint graus sota zero (esquerra), i també es pot optar per geotèrmia amb bombes de calor (dreta) (imatge: Regulatory Assistance Project (RAP)).Actualment, el preu de compra de l’aerotèrmia i la geotèrmia acaba tirant enrere moltes famílies. L’AIE calcula que el cost de compra i instal·lació d’una aerotèrmia se situa entre els 3.000 € i els 6.000 €. Mentre que les bombes de calor per a geotèrmia més econòmiques, incloent-hi les modificacions necessàries de radiadors, poden arribar a costar quatre vegades més que una caldera de gas. Ja hi ha incentius econòmics en 30 països, que cobreixen un 70% de la demanda de calefacció. Gràcies a ells, el cost d’una bomba de calor és comparable al d’una caldera de gas. L’organisme creu que s’han de donar incentius addicionals a les cases més pobres –com ha fet Polònia– i als models més eficients –el cas del Canadà. També apunta que les tarifes elèctriques d’alguns països perjudiquen les bombes de calor en relació amb les calderes de gas, com ara posar les franges més cares d’electricitat quan es requereix més l’ús de calefacció. L’AIE considera que les tarifes i els imposts s’han d’inclinar del costat que afavoreixi que els consumidors triïn les opcions més netes i eficients possibles.

Entre els incentius no econòmics, l’organisme demana als governs que modifiquin les regulacions d’edificació, que s’encoratgin sistemes comunitaris enfront d’individuals i que es lluiti contra la desinformació. Un altre problema on cal actuar ràpidament és en la manca de professionals qualificats, que ja afecta uns quants mercats importants. “Cal reconvertir treballadors a gran escala”, avisa. La demanda d’instal·ladors a temps complet es multiplicarà per quatre el 2030. Per minimitzar-ho, apunta que les bombes de calor s’haurien d’incorporar a les certificacions de tècnics de calefacció, lampistes i enginyers elèctrics, i proporcionar ajudes econòmiques als treballadors que es vulguin formar en aquesta àrea. Finalment, els autors apunten que els principals fabricants de bombes de calor han anunciat inversions de 4.000 milions de dòlars, principalment a Europa. Considera que és cabdal que es facin polítiques a llarg termini, amb seguretat reguladora, juntament amb accions per establir una cadena de subministrament segura, per permetre que el sector augmenti encara més la seva capacitat de fabricació de bombes de calor.

Com a conclusió, l’AIE considera que és possible d’accelerar la instal·lació de bombes de calor per a assolir els objectius climàtics. L’augment requerit no és superior al que ja hi ha hagut en sectors com el de plaques solars o vehicles elèctrics. Però els actuals esforços dels governs i de la indústria són encara insuficients i s’han de redoblar. Les inversions necessàries a fer, de 160.000 milions anuals el 2030, són assolibles, atès que els estalvis en combustibles fòssils superen aquesta despesa. “Els governs i la indústria tenen un paper vital per a fer front a les barreres persistents del mercat i permetre que les bombes de calor juguin el seu paper per abordar els problemes més urgents actuals: seguretat energètica, assequibilitat energètica i reduccions ràpides d’emissions”, conclou.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes