06.12.2025 - 21:40
|
Actualització: 06.12.2025 - 21:44
Gósol (Berguedà) vota avui si vol deixar la demarcació de Lleida i incorporar-se a la de Barcelona, un debat que fa anys que és viu al municipi i que s’ha convertit en una reivindicació recurrent de bona part del veïnat. La votació es fa de les deu del matí a les dues del migdia a la sala de plens, i hi poden participar tots els més grans de setze anys empadronats al municipi, de manera que el cens serà superior al de les eleccions, que és de 171 electors.
La pregunta és clara i directa: “Esteu d’acord que el municipi de Gósol sol·liciti el canvi de província i s’integri a la província de Barcelona?” L’ajuntament ha obert també una recollida de signatures perquè els no empadronats que tinguin vincles amb el municipi puguin mostrar-hi suport. La participació és voluntària i el vot, consultiu: el resultat no té efectes jurídics immediats, però orientarà els passos que el consistori seguirà d’ara endavant.
Un municipi lligat al Berguedà
Gósol és l’únic poble del Berguedà adscrit administrativament a la demarcació de Lleida. Això el fa un cas singular, perquè a més depèn del partit judicial de Solsona i del bisbat d’Urgell. En canvi, el seu dia a dia es troba més connectat amb Berga.
Aquesta situació causa entrebancs administratius constants. Gósol depèn de la Diputació de Lleida, però comparteix serveis, dinàmiques i projectes amb la resta del Berguedà, que depèn de la Diputació de Barcelona. Això fa que sovint es trobi en terra de ningú: no pot accedir a determinats programes de suport, subvencions o línies d’inversió dissenyades per a municipis coordinats de Barcelona estant, però tampoc no encaixa del tot en convocatòries impulsades per Lleida, pensades per a territoris amb unes altres necessitats i xarxes de serveis.
Aquests darrers anys, el consistori ha denunciat que aquesta anomalia li ha fet perdre oportunitats de finançament, com ara ajuts per a equipaments culturals, programes de promoció turística, plans de cooperació municipal o subvencions per a la millora de camins i infrastructures locals, totes gestionades per la Diputació de Barcelona i vinculades al teixit institucional del Berguedà.
A més, en àmbits com la gestió d’emergències, la mobilitat, l’atenció sanitària de proximitat o la coordinació educativa, Gósol ha de fer tràmits amb administracions que no corresponen al seu entorn funcional, cosa que allarga processos, encareix gestions i dificulta una planificació coherent amb la resta de la comarca. En definitiva, els veïns viuen el dia a dia vinculats amb Berga, però els expedients, les subvencions i bona part de la burocràcia passen per Lleida, Solsona o la Seu d’Urgell, un encavalcament que l’ajuntament qualifica de “situació anòmala” i que és un dels motius que els han fet proposar el canvi de demarcació. El batlle, Rafel López, ja ho va expressar fa mesos: “És una excepció que l’administració no preveu i ens perjudica.”
Abans de la consulta, l’ajuntament ha fet dues sessions informatives per a explicar tant les implicacions del canvi com les limitacions legals. El consistori publicarà els resultats aquest vespre, una vegada tancat l’escrutini.
Què passa si avui guanya el sí?
Si la majoria de votants dóna suport al canvi, s’obrirà un camí jurídic llarg, excepcional i poc habitual, perquè canviar de demarcació provincial és un dels procediments més rígids de l’ordenament espanyol. No depèn de la Generalitat ni del parlament, sinó directament del congrés espanyol.
Aquests són els passos exactes que caldria seguir:
1. Acord formal del ple de Gósol. El consistori hauria d’aprovar la sol·licitud per majoria absoluta i trametre-la a totes les institucions implicades.
2. Informe del Berguedà. El consell comarcal hauria d’emetre un informe favorable al fet que Gósol deixi la demarcació de Lleida.
3. Informe de la Diputació de Barcelona i de la Diputació de Lleida. Totes dues diputacions tenen l’obligació de pronunciar-s’hi: Barcelona decidiria si accepta la incorporació i Lleida si accepta perdre un municipi.
4. Informe del govern de la Generalitat. La Generalitat ha de verificar que el canvi és coherent amb l’organització territorial del país.
5. Tramesa al govern espanyol. El govern català ha de comunicar formalment la petició perquè l’executiu espanyol la incorpori al seu circuit legislatiu.
6. Debat i votació al congrés espanyol. Aquesta és la clau. Segons l’article 141.1 de la constitució espanyola, un canvi de límits provincials solament es pot fer per llei orgànica, que requereix majoria absoluta del congrés espanyol. L’últim precedent és el de Gàtova (1995), que va passar de Castelló a València.
7. Publicació al BOE i entrada en vigor. Fins que no es publiqués al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol, Gósol no deixaria oficialment la demarcació de Lleida i s’incorporaria a la de Barcelona.
El camí és complex i pot durar anys. Tot amb tot, l’ajuntament insisteix que vol respectar el resultat de la consulta i que si avui el sí s’imposa, emprendrà el procés formalment. Avui el municipi farà una votació simbòlica però transcendental: el primer pas d’un canvi històric que, si reïx, encara tindrà un llarg recorregut.
L’únic municipi que ha canviat de demarcació
El cas més semblant al de Gósol és el de Gàtova (Camp de Túria), un municipi que l’any 1995 va deixar la demarcació de Castelló i es va incorporar a la de València. És l’únic canvi de límits provincials aprovat a l’estat espanyol d’ençà de la divisió del 1833. El procés va començar amb un acord del ple municipal i va continuar amb informes de les dues diputacions implicades i del govern valencià. Finalment, les Corts espanyoles van aprovar la llei orgànica 15/1995, que validava el canvi amb majoria absoluta. El cas demostra que el procediment és possible, però també que és excepcional, lent i dependent d’un consens institucional ampli, una fita que Gósol també hauria d’aconseguir si avui s’imposa el sí.
Cunit prepara també una consulta
El cas de Gósol no és l’únic moviment territorial en marxa al país. Cunit (Baix Penedès) també ha obert la porta a un canvi d’adscripció administrativa. El batlle, Jaume Casañas (Impulsem), ha anunciat la voluntat d’impulsar una consulta ciutadana perquè el veïnat decideixi si el municipi ha de deixar la demarcació de Tarragona i la comarca del Baix Penedès i integrar-se a la de Barcelona, i concretament a la comarca del Garraf.
Casañas ho va exposar públicament el 15 d’octubre en un debat a Coma-ruga, i ho ha reiterat en declaracions posteriors: “Cada vegada sento més Cunit com a Barcelona i menys de Tarragona. El futur del municipi passa pel Garraf.” Segons que ha dit, la vinculació quotidiana del municipi amb Barcelona és evident: Cunit pertany a l’àrea sanitària del Garraf, l’hospital de referència és Sant Camil, i, de facto, Vilanova i la Geltrú li fa de capital.
El batlle defensa que una consulta serviria per a “obrir un debat participatiu” sobre quin encaix territorial garanteix més bon accés als recursos, serveis i infrastructures. Recorda també que Cunit ja va provar de canviar de comarca el 1936 i el 1980, i critica que el Baix Penedès hagi tingut anys de desatenció institucional per part de Tarragona. Per això considera que un canvi de demarcació podria treure el municipi d’un “oblit” administratiu cronificat. Casañas no ha anunciat cap data per a la votació, però sí que ha deixat clar que la consulta es farà. Si el resultat fos favorable, Cunit hauria de seguir un procediment tan rígid com el de Gósol.
