Gonzalo Boye, vint anys de dignitat i un segle d’exili

Crònica de l'acte de la Comissió de la Dignitat, que celebra vint anys amb un acte que gira entorn de l'exili

VilaWeb
Gonzalo Boye rebent el premi Dignitat a l'Ateneu Barcelonès (Foto: Albert Salamé)
Andreu Barnils Albert Salamé (fotografies)
01.06.2022 - 21:30
Actualització: 02.06.2022 - 09:42

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Comissió de la Dignitat ha celebrat aquest vespre els vint anys d’existència a la mateixa entitat on es va fundar el 2002, l’Ateneu Barcelonès. L’entitat, nascuda per recuperar els papers de Salamanca, espoliats per les tropes franquistes el 1939 (objectiu complert en part), ha omplert la sala en un acte en què l’exili ha marcat el to, que molts dels premiats amb el Premi Dignitat hi tenien a veure: Gonzalo Boye, advocat dels membres del govern exiliats del 2017 ençà, Valtònyc o el president Torra, que ha recollit un dels quatre premis. Julià Gual (1905-1964), fundador a Catalunya Nord de la Llibreria Catalana, centre cultural com pocs, i editor de Perill a la rereguarda, llibre del seu amic Joan Peiró, va ser un dels fills de l’exili de 1936, i ha estat premiat pòstumament. Els quàquers, associació religiosa que van ajudar els republicans durant la guerra de 1936-1939 (ajuda que va incloure 150.000 àpats diaris), estudiada per Rosa Serra; i Toni Miró, el pintor d’Alcoi compromès nacionalment (té sèries dedicades a Lluís Companys) han completat els premis. Entre els presents, Laura Borràs, presidenta del parlament; Jaume Alonso-Cuevillas; i David Fernández, que ha recollit el premi en nom del pintor Toni Miró.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Ramon Gual i Anna Gual.
David Fernández i. al fons, Toni Miró.
Rosa Serra, estudiosa dels quàquers.
Meritxell Gené i Carles Belda.
Laura Borràs i Gonzalo Boye.

“Ara que el passat cada vegada és més present, quan el franquisme és cada vegada més viu, aquests llocs, aquesta gent i aquests records són els que importen. Jo, encara que sembli una cosa estranya, com a advocat seré molt breu. Ho acostumo a dir als jutges, però a ells els menteixo, i a vosaltres no. Agraeixo el premi sincerament, però el rebré provisionalment perquè el lliurem a qui realment el mereix, que és el president, la Clara, en Toni, en Lluís i en Josep Valtònyc.” Aquest ha estat el discurs de Boye, d’un minut i setze segons. El primer premi que rep a Catalunya, “pel seu compromís en la defensa del govern exiliats a Bèlgica, Valtònyic i Torra. I per la denúncia de la manca d’imparcialitat de la judicatura espanyola del Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i TSJC, i contra el dret de l’enemic exercit contra l’independentisme”, segons paraules de Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat, conductora de l’acte, i filla de torturat a la comissaria de la Via Laietana.

“Sóc emotiu, no em feu cas en aquest reconeixement que potser arriba una mica tard”, ha dit Ramon Gual, fill de Julià Gual, en un esmolat discurs de recollida del premi. “Nosaltres som la gent de l’exili. ‘Per Nadal, a casa’, ho sentíem sempre. I no van tornar. No sé si haurien volgut tornar a un país sense independència, sense república, sense llibertat. Teniu alguna cosa d’això? No hi ha coses que us falten? Catalunya Nord és un dels Països Catalans i encara avui serveix de refugi i de salvació. No perdeu el nord!”, ha dit, cridant.

“I tampoc perdem el sud”, ha afegit David Fernàndez, que ha recollit el premi en nom del pintor Toni Miró, amb qui manté una relació dels anys noranta ençà. En un discurs marca de la casa Fernàndez, ha sabut relligar Toni Miró, el seu amic Ovidi Montllor, Isabel-Clara Simó i Teresa Mora Ferrándiz, la mestra republicana que va acabar indigent i que Montllor canta a “Homenatge a Teresa”. Tots tres ara enterrats molt junts al cementiri d’Alcoi.

Carles Belda i Meritxell Gené han dut el toc musical a la vetllada musicant Vicent Andrés Estellés (“Diria Catalunya, diria molt poc més, acariciaria amb els dits la terrosa cal·ligrafia. Tant si vostè ho permet, com si no, aquest és el meu lloc, aquest és el meu lloc i el lloc dels meus”). Toni Roig, d’Al-Mayurqa (“No ens fareu callar”) i l’himne nacional de Catalunya han clos un acte que sempre es podrà dir que ha estat el primer que ha premiat en terres catalans Gonzalo Boye, l’home que ha sabut infligir més derrotes al franquisme que no se’n va.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes