“Ara odien més el de la Moncloa que no el de Waterloo”: deu frases de Boye en la presentació del llibre ’El monstre judicial’

L’advocat Gonzalo Boye va participar en l’acte de presentació del primer títol de la col·lecció del 2026 dels Llibres de VilaWeb, El monstre judicial, editat per Josep Nualart, que es va fer a les Cotxeres de Sants de Barcelona, plenes de gom a gom. Boye, que n’ha escrit el pròleg, fou molt incisiu a l’hora d’assenyalar els responsables d’haver fet créixer aquest monstre, d’haver alimentat la repressió contra l’independentisme durant tants anys: no sols el PP, sinó també, i sobretot, el PSOE i Pedro Sánchez. Però també va alertar dels errors comesos per l’independentisme i de la incapacitat d’aprofitar les eines i els aprenentatges durant tants anys de batalla per a contenir la repressió. Us oferim el vídeo íntegre de l’acte, que fou conduït per l’editora de VilaWeb, Txell Partal, i una selecció de les deu declaracions més contundents de l’advocat.

–Ells, el PSOE i Pedro Sánchez, es van creure que eren part de l’estat i només en tenien el govern. I ara en continuen tenint el govern, però l’estat s’ha girat en contra seu i reben les conseqüències d’aquelles pràctiques que ens van aplicar a nosaltres durant set anys o vuit.

–No entraré en la dinàmica de viure pendent d’una sentència, perquè aleshores ni treballaria ni viuria, i així sí que haurien guanyat ells. He intentat de mantenir el cap fred, però amb moments fotuts i de preocupació. Però no deixaré que guanyin en aquest aspecte. Allò que cercaven no era enfonsar-me, sinó que em rendís.

–Viure vuit anys a l’exili desgasta molt i això han intentat els uns i els altres. A vegades ens oblidem que els uns van tirar la pedra i que els altres es van assegurar que caigués al lloc adequat i que anés rebotant, perquè això és etern.

–Crec que odien més el que hi ha a la Moncloa que no el que hi ha a Waterloo. En el context actual, a l’estat espanyol els enemics van per graus. Hi havia un enemic número u, que era el president Puigdemont, i després hi havia tot un seguit d’enemics i uns aliats. De sobte, un dels seus aliats arriba a un acord amb el seu màxim enemic, i passa a ocupar el primer lloc com a enemic.

–Actualment, vaig més tranquil per Madrid que qualsevol ministre de Sánchez; tres anys enrere, abans del juliol del 2023, la cosa era a l’inrevés. Et miren i se sorprenen, però ja no t’insulten.

–Es maten entre si: doncs t’asseus a primera fila, a una distància prudencial perquè no t’esquitxi la sang, i t’ho mires cada dia. En aquests moments, la conflictivitat dins l’estat és bestial.

–Correspon a la societat civil, a la gent, no sols d’anar construint un banc de dades sobre el Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP), sinó també d’anar omplint de contingut el concepte, que sigui fàcilment identificable qui n’és membre.

–Es pensaven que el monstre es va morir el 1975. Es va morir el tirà, aleshores, però no pas el monstre.

–Ara mateix ja sabem de quin peu calça i com es comporta tothom. No tota la culpa és del contrari.