13.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 14.09.2025 - 22:45
Hi ha postres que són patrimoni de la humanitat, si se’m permet la comparació. Per això és estrany que hi hagi cap casa a Mallorca on, després d’un dinar familiar o amb amics, d’aquests de grans entaulades i un primer plat i segon que deixen embotit, no s’hagi tret alguna vegada l’envàs de litre dels gelats JOP. Perquè sempre hi ha lloc per a endolcir la boca i, si és estiu, aferrar-se a la fresca d’un gelat com si fos el darrer menjar que es pugui assaborir mai.
Per als més despistats: parlam d’aquells gelats de la banda multicolor a l’envàs. Els que mostren l’orgull d’on són –Campos– i dels que és difícil no haver tastat mai el de xocolata, ametlla o avellana.
El començament
La marca va néixer fa uns cinquanta anys, però tres dècades més endavant ja se’n produïa un dels seus gèrmens: els gelats Pomar, que es feien al soterrani a la famosa pastisseria Pomar del poble. L’acollida va ser inqüestionable, i això va empènyer en Jaume Obrador i en Joan Pomar a fusionar-se. Fixeu-vos en les inicials, el nom de l’empresa que avui visitam ja era triat: la jota comuna de tots dos noms i la primera lletra de cada cognom.
“Una de les claus de l’èxit és que sempre s’ha fet el gelat de la mateixa manera.” Ho conta millor que ningú el gelater de la casa, Francisco Calzado, conegut per Txiqui. Fa vint-i-vuit anys que està lligat a JOP, atès que la dona és part activa d’aquesta empresa familiar. “No compram bases fetes, les feim nosaltres, i la gent del carrer ho sap”, diu, bo i assegurant que aquest és el secret de JOP: bases pròpies i matèries primeres de qualitat.
Els JOP són uns gelats semiindustrials. L’empresa és petita, però no tant per a centrar-se únicament en l’elaboració artesanal. De fet, la gent que visita l’illa pot ser que els hagi tastat sense ben bé saber-ho, atès que també serveixen a l’hostaleria. Però, què vol dir semiindustrial? Que utilitzen poc aire, tot apropant-se als valors de la gelateria artesana. “Quan te’l fiques a la boca, notes que no es fon tot d’una. No tens el gust de l’aigua, trobes el gust i la textura del gelat que menges”, explica el gelater. El càlcul d’un gelat mesura, de fet, el percentatge d’aire incorporat durant la batuda i el congelat respecte del volum inicial de la mescla. JOP està en un 33%, mentre que un gelat industrial pot superar-ne el 80% perfectament.
Els clàssics mai no fallen
Quan JOP va néixer, el gelat més famós va ser el Cubanito. “Era el vaixell insígnia de JOP”, comenta Calzado, i és el que va fer que l’empresa es donés a conèixer per tots els racons de l’illa. El bombó campaner, de nata muntada amb funda de xocolata, s’ha convertit també en especialitat de la casa, com els vint-i-sis sabors que s’arriben a fer a la petita fàbrica de Campos.
Entre els més destacats, uns que no fallen mai: l’ametlla i l’avellana. Utilitzen la fruita seca triturada, sense pastes ni aromes. La gent els cerca molt. “No es pot fer millor”, subratlla Calzado. Tot i que reconeix que el seu preferit és el de xocolata. I és que de sabors, els clàssics són els que més acaben enganxant a bona part de la població. “Si agrada un gust, no solen canviar”, diu.
Els sabors més locals i atrevits
Però és cert que JOP també s’ha vist obligada a innovar. I que hi ha un públic més jove i “valent” que s’atreveix amb mescles que, de primera, poden sonar una mica boges. Sens dubte, rompen de ple amb aquests clàssics i, en aquest cas, ho fan a partir de producte local.
“És una gamma prèmium”, explica Calzado. Es fa amb un format de 500 ml i un envàs diferent. “Si podem utilitzar producte local, l’usam. Però segons què, és difícil de trobar”, explica. En aquests sabors diferents, la idea neix d’ajuntar-se amb altres empreses locals i innovar.
Trobam el gelat amb ensaïmada, el de Gin Xoriguer amb llimona, el de garrova amb xocolata, el de Quelitas, el de trufa, el de vainilla amb Rom Amazona, el d’herbes mesclades Túnel i el de Palo Túnel. “Ens fusionam dues empreses i feim un gelat que pot anar bé o no, la gent té la darrera paraula”, diu el gelater, que, tot i que reconeix que no són els que més es venen, els fan perquè volen impulsar aquesta complicitat amb més empreses de Mallorca.
View this post on Instagram
Durant aquest estiu, l’empresa ha fet una campanya amb influenciadors i presentadors mallorquins i els ha demanat que, entre aquests gelats, triïn el gust de l’estiu. “Sabem que no era una decisió senzilla, com també entenem que hi haurà gent que no estarà d’acord amb el que venim a anunciar avui aquí. Però el nostre jurat especial i exclusiu així ho ha decidit: enguany, el gust de l’estiu és… el gelat JOP d’ensaïmada!”, publiquen a les xarxes.
Un factor de risc
Per a saber si un gelat funciona el tenen dos anys al carrer. Si no, es poden fer petites variacions per millorar-ne l’acceptació. Per exemple, al de garrova van incloure els trossets de xocolata.
L’atreviment és un factor de risc i, sens dubte, amb els gelats amb alcohol hi ha hagut risc. “No és un gelat per un nin de quatre anys, és de lògica”, afirma Calzado, però hi ha molta gent a qui agrada: “Van molt bé a l’estiu, et deixen la boca neta quan tens un dinar i t’has pegat una panxada.”
View this post on Instagram
Del comerç local a les grans superfícies
“Hem nascut i crescut amb les botigues de sempre, que han estat les que ens han donat la força per ser el que som ara. Però tot cau pel seu pes”, reconeix el gelater. “És bo d’entendre: vas pel carrer i aquelles tendes de tota la vida que hi havia devora ca teva no hi són, han desaparegut. Ens ha passat a Campos i passa per tot Mallorca. És trist”, diu, perquè el petit comerç desapareix. “Ara tot són franquícies, i és el que hi ha.”
JOP fabrica 800.000 litres de gelat l’any, però l’objectiu és poder arribar al milió d’aquí a un any o dos. “Hem de mirar el que la gent demana. Cada any feim un o dos gelats nous. Avui dia, per les xarxes socials miram d’escoltar la gent, que són els que tenen la raó. Un temps era el boca a boca, però avui dia és molt bo de saber quin gelat agrada més”, assegura.
“Tothom fa gelat com sap i el fa bo. Noltros el feim com l’hem fet tota la vida”, insisteix, i diu: “Si no, ens equivocaríem molt. Dins els marges que tenim per a treure benefici, arribam al límit per poder aguantar-nos.”
