26.12.2025 - 21:40
|
Actualització: 26.12.2025 - 21:44
The Washington Post · Gerry Shih
Jerusalem. La fam ja no afecta cap racó de Gaza, una volta represos els enviaments d’ajut humanitari arran de l’alto-el-foc signat a l’octubre entre Israel i Hamàs, però més de tres quartes parts de la població de l’enclavament –és a dir, 1,6 milions de persones– continuen sofrint inseguretat alimentària greu i malnutrició generalitzada.
Aquesta és la conclusió del darrer informe de la Classificació Integrada de la Seguretat Alimentària (IPC, per les sigles en anglès), l’autoritat mundial en matèria de fam. És el primer informe publicat pel grup sobre l’enclavament d’ençà de l’agost, quan proclamà que la regió de la ciutat de Gaza es trobava en una situació de fam causada per les restriccions imposades per Israel a l’entrada d’aliments i ajut humanitari després de dos anys de conflicte. En un primer moment, l’IPC preveié que, arribat el setembre, més de 600.000 habitants de Gaza passarien a sofrir nivells de fam i desnutrició considerats catastròfics. La xifra de gazians en condicions de fam catastròfica es reduí a unes 100.000 persones al novembre, quan Israel començà a permetre-hi l’entrada d’ajut arran de l’alto-el-foc signat amb Hamàs el 10 d’octubre.
Encara que la situació ha millorat considerablement amb la represa dels enviaments d’ajut, les condicions humanitàries a Gaza continuen essent greus, segons que adverteix l’informe, especialment per als col·lectius més vulnerables.
“Preveiem que, durant els dotze mesos següents, gairebé 101.000 infants entre sis mesos i cinquanta-nou tindran malnutrició aguda i els caldrà tractament a Gaza; més de 31.000 d’aquests casos seran greus”, assenyala l’informe. “En aquest mateix període, unes 37.000 dones gestants i lactants també sofriran desnutrició aguda, i els caldrà tractament.”
Enguany, Israel ha estat objecte d’una allau de crítiques internacionals per haver obstaculitzat l’entrada d’ajut humanitari a Gaza amb el pretext que tot el material que hi entrava era interceptat per Hamàs i revenut posteriorment. Tant l’ONU com el govern dels Estats Units, en un informe intern, han dit que no hi havia pas proves que Hamàs desviés ajut humanitari de manera sistemàtica.
Divendres de la setmana passada, en una conferència de premsa, el Ministeri d’Afers Exteriors israelià digué: “Fins i tot [l’IPC] ha hagut d’admetre que no hi ha fam a Gaza”.
La Coordinadora d’Activitats Governamentals als Territoris (COGAT), l’agència militar israeliana que supervisa els passos fronterers amb Gaza, ha criticat l’informe perquè considera que ha subestimat la quantitat total d’ajut que ha entrat a Gaza per uns altres canals –com ara, per mitjà de donacions bilaterals o d’organitzacions benèfiques privades no afiliades a l’ONU– d’ençà de l’entrada en vigor de l’alto-el-foc.
“Les avaluacions de l’IPC han demostrat repetidament que són incorrectes i no tenen cap relació amb les dades sobre el terreny, de manera que contradiuen fets contrastats”, digué la COGAT en un comunicat.
En aquest sentit, el Programa Mundial d’Aliments de l’ONU (PMA) ha denunciat que la majoria dels aliments comercials que han entrat a Gaza d’ençà de l’alto-el-foc, com ara, la xocolata i els refrescs, són massa cars per a la gran majoria d’habitants de l’enclavament, i tenen un valor nutricional inferior al d’aliments bàsics com ara els ous.
Tot i que afirma que la situació nutricional a l’enclavament ha millorat d’ençà de l’informe de l’agost, l’IPC denuncia que els nivells de malnutrició encara són “crítics” –fase 4, la segona més alta– a Gaza ciutat, i “greus” –fase 3, la segona més alta– a les regions de Deir al-Balah i Khan Yunis. L’informe adverteix que la malnutrició també roman àmpliament estesa al nord de Gaza. L’IPC defineix la fase 5 de malnutrició com qualsevol situació en què una llar de cada cinc d’un territori s’enfronta a una escassetat extrema d’aliments; la fase 4 es defineix com qualsevol situació en què les llars es veuen obligades a recórrer de manera habitual a estratègies d’emergència per a alimentar-se, com ara, rebuscar menjar entre les deixalles o la runa.
El col·lapse de l’economia local, segons que explica l’informe, ha agreujat encara més la inseguretat alimentària a Gaza. Més d’un 96% de les terres de cultiu de Gaza han quedat inutilitzables arran del conflicte; la taxa de desocupació a l’enclavament es troba ara entorn d’un 80%. La línia groga acordada en virtut de l’alto-el foc-de l’octubre, que deixa aproximadament la meitat de la Franja de Gaza sota control de l’exèrcit israelià, també limita l’accés dels gazians a les terres de cultiu, i concentra la població encara més al llarg de la costa.
L’informe adverteix que, en el pitjor dels casos –si es reprenen les hostilitats i cessa l’entrada d’ajut–, hi haurà grans extensions de l’enclavament on podrien sofrir novament condicions de fam generalitzades.
En declaracions de Gaza estant, on ha passat la darrera setmana visitant famílies de refugiats, Antoine Renard –director del PMA per als territoris palestins– explica que hi ha hagut una “millora considerable” en la situació alimentària a tot l’enclavament. Al juliol, explica Renard, la família mitjana de Gaza feia un sol àpat el dia; ara, diu, moltes famílies en fan dos el dia, tot i que el valor nutricional d’aquests àpats sovint dista de ser com cal: el PMA calcula que els gazians, de mitjana, prenen aliments rics en proteïna menys d’un dia la setmana.
Pensant en el futur, Renard explica que un dels problemes que caldrà resoldre és que gairebé tota la població de Gaza depèn de donacions externes, i que reprendre l’agricultura o l’activitat pesquera a mitjà termini és inviable. Israel ha blocat l’entrada d’alumini a Gaza –que permetria, per exemple, de reconstruir els hivernacles de l’enclavament– perquè el considera un bé de doble ús civil i militar, el mateix raonament que ha adduït per prohibir les importacions de xarxes de pesca.
“La situació és molt millor que abans de l’alto-el-foc”, diu Renard. “Però si volem que la població torni [a viure a Gaza], no podem continuar amb aquests alts i baixos constants.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
