Si el gat no us fa cas és perquè no vol: un estudi demostra que reconeixen cares i noms

Una investigació publicada a Nature ha observat la reacció dels gats davant el rostre i el nom d'altres gats i de persones amb els quals conviuen

VilaWeb
Redacció
18.05.2022 - 21:40
Actualització: 19.05.2022 - 11:34

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Un estudi publicat a la revista Nature ha demostrat que els gats no tan sols són capaços d’identificar el seu nom, sinó també el de les persones i els altres gats amb els quals conviuen. A més, també poden associar les cares –felines i humanes– amb els noms assignats, una capacitat que s’accentua com més llarga ha estat la convivència. Els investigadors van emprar com a mètode l’anàlisi de la reacció dels gats quan se’ls anunciava el nom d’un humà o un altre gat amb el qual convivien i els mostraven la fotografia d’una cara, que podia coincidir amb el nom o no. Aquest mètode, habitual en estudis d’aquesta mena quan l’objecte de l’estudi no pot expressar-se amb paraules –com ara nadons o altres animals–, preveu que quan el nom i la cara no coincideixen, el gat se sorprèn i mira més estona la fotografia, esperant alguna cosa. En canvi, quan la relació de nom i cara coincideix, no la mira tanta estona.

L’estudi va consistir en dos experiments. En el primer, es mostraven en un monitor fotografies d’altres gats que convivien amb el gat participant de l’estudi, i en el segon, fotografies d’humans amb qui vivien. Primer es reproduïa quatre vegades el nom del gat model en un enregistrament de la veu del seu cuidador, amb el monitor en negre. Posteriorment, al monitor apareixia una fotografia d’un gat durant set segons. Cada gat va fer l’experiment quatre vegades: dues en què el nom i la cara de l’altre gat –amb el qual convivien– coincidia, i dues més que no coincidia, amb tres minuts de descans entre cada experiment.

L’experiment va mostrar que quan les cares i els noms dels gats que coneixien no coincidien, el gat de l’experiment esperava més estona davant el monitor que no pas quan la relació era correcta. Els gats que no prestaven atenció al monitor van ser exclosos de l’estudi, com va passar amb un gat que es va escapar de l’habitació a mitja investigació.

La investigació s’ha fet amb dos grups de gats: gats domèstics i gats que viuen en cafeteries de gats, uns locals molt populars al Japó, on els clients poden interactuar amb colònies de gats que hi viuen. L’estudi mostra que els gats reaccionen molt més a la incongruència entre noms i cares quan són gats domèstics, cosa que podria indicar que l’aprenentatge dels noms i les cares dels companys felins es fa mitjançant l’observació de la interacció d’una tercera persona amb l’altre gat o humà en qüestió. En les cafeteries de gats se’ls faria més difícil observar com els altres gats reaccionen quan són cridats perquè sovint són sotmesos a més estímuls i els clients que hi interactuen no els criden pel nom. Amb tot, l’estudi no aborda els mecanismes d’aprenentatge dels gats, de manera que no es pot afirmar que sigui així.

El segon experiment funcionava de la mateixa manera, amb la diferència que en comptes de mostrar gats amb els quals convivien hi apareixien humans. Segons que va mostrar l’estudi, els gats domèstics també esperaven alguna cosa més quan el nom i la fotografia de la persona no coincidia, tot i que en menor grau en comparació amb el primer experiment. A més, també es va veure que en les famílies amb més humans, fins a cinc, els gats esperaven més estona quan el nom i la fotografia no coincidia. També s’allargava el temps d’espera com més llarga havia estat la convivència dels gats amb aquells humans.

Segons l’estudi, els resultats mostren que no tots els gats poden preveure la cara d’una persona pròxima després d’haver-ne sentit el nom, però els resultats creixen com més membres té la família i més temps n’hagi format part. La interpretació és que els gats que viuen amb més gent tenen més oportunitats de sentir com els humans s’interpel·len pels noms que no quan la família és reduïda, i que viure amb la família durant més anys també ho accentua.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies