El futur del Nord d’Irlanda, en joc en les eleccions d’avui

Si el DUP no vol ser al govern, el Nord d’Irlanda es trobarà abocat a un altre blocatge polític

VilaWeb
Ander Perez Zala
04.05.2022 - 21:40
Actualització: 04.05.2022 - 23:18

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Els nord-irlandesos han deixat clares les seves prioritats: resoldre problemes del sistema sanitari, l’habitatge i el cost de la vida. Totes les comunitats comparteixen aquestes preocupacions, de manera que la unió d’Irlanda i el protocol del Nord d’Irlanda dins l’acord del Brexit ara com ara no són les inquietuds principals dels votants, sinó que ho són les qüestions socioeconòmiques.

En aquest context, ha estat interessant de veure les estratègies de campanya dels partits principals, i més encara si comparem les dues forces polítiques més grans. El Sinn Féin amb prou feines s’ha referit a la consulta sobre la reunificació de l’illa; tal com va dir Michelle O’Neill, cap del partit al Nord, a principi d’aquest mes, la gent no es desperta pensant-hi. En canvi, tal com va fer a les eleccions de la República d’Irlanda del 2020, la força política republicana s’ha centrat en les qüestions socioeconòmiques i ha abordat les preocupacions dels ciutadans.

No ha passat igual amb el Partit Unionista Democràtic (DUP). La força encapçalada per Jeffrey Donaldson és inflexible sobre el protocol del Nord d’Irlanda –i el seu lloc al Regne Unit– i ha fet campanya al respecte, bo i argumentant que és la font de moltes dificultats socioeconòmiques. Donaldson ha advertit unes quantes vegades que el DUP no tornarà al govern si Londres i Brussel·les no resolen les seves demandes sobre el protocol. A més, el cap del DUP no ha aclarit si presentaran un vice-primer ministre si el Sinn Féin és la força més votada –i, per tant, té el dret de nomenar un primer ministre.

Al Nord d’Irlanda hi ha un govern de poder compartit, de manera que els nacionalistes irlandesos i els unionistes britànics estan obligats legalment a treballar plegats. Però si l’un deixa vacant el càrrec de govern –el de primer ministre o de vice-primer ministre– l’altre també resta automàticament vacant i, per tant, el govern no funciona.

Si el DUP manté aquesta posició, el Nord d’Irlanda es veurà abocat a un altre blocatge polític. Ja va passar després de les eleccions del 2017, després de les quals es va trigar tres anys a establir un govern de poder compartit. Tot i això, va durar poc, perquè el partit unionista va fer renunciar el primer ministre el febrer proppassat com a queixa pels efectes del protocol.

El rumb del DUP és curiós. Tenint en compte que la qüestió de la unió d’Irlanda serà de gran importància els anys vinents, com vol convèncer els ciutadans dels avantatges de romandre al Regne Unit si manté blocat el sistema polític del Nord?

El cap del Partit Unionista de l’Ulster, Doug Beattiek, va declarar a final d’abril al diari Belfast News: “Els lleialistes necessiten que el Nord d’Irlanda funcioni bé i sigui atractiu, i tot això vol dir que l’Assemblea i el govern han de pencar.” És a dir, que no hi hagi blocatge polític, encara que el Sinn Féin aconsegueixi el càrrec de primer ministre.

Si es compleixen els sondatges d’aquest darrer any i mig, serà un resultat històric per al partit republicà, perquè per primera vegada serà primera força, i això serà un cop polític fort a l’unionisme. El canvi és simbòlic, perquè el primer ministre i el vice-primer ministre tenen el mateix poder, però el cop psicològic pot ser massa gran per als unionistes.

Molts sectors de l’unionisme veuen el Brexit com una oportunitat per a tornar a una frontera dura a l’illa irlandesa i provar d’enfonsar-ne el sistema polític –i els Acords de Divendres Sant–, però finalment la jugada els ha sortit malament i ha deixat obert el futur del Nord d’Irlanda.

En això pot ser clau el Partit Aliança, que ha proposat una reforma del sistema polític fixat pels Acords de Divendres Sant i que pot duplicar el nombre de vots. De fet, els vots a unionistes i nacionalistes ha baixat d’ençà que es va signar el tractat, i han pujat els que se situen fora d’aquestes dues comunitats. Per tant, aquests partits seran fonamentals per a qualsevol canvi.

Mentrestant, el Sinn Féin esdevé la primera força del Nord d’Irlanda i la República d’Irlanda. A poc a poc anirà fent passos cap al referèndum sobre la reunificació. Per això és positiu per al partit de ser al capdavant del govern nord-irlandès, sobretot per a reforçar encara més la relació del nord amb el sud i començar a preparar la consulta. Però fins i tot si el DUP mantingués una posició de blocatge, el Sinn Féin podria atraure més votants. Per tant, en tots dos contexts pot sortir-ne reforçat si pren les decisions adequades.

A més de les eleccions d’enguany, hi ha més dates decisives per al futur del Nord d’Irlanda: el desembre del 2024, quan el parlament votarà si es manté vigent el protocol; i el 2025, quan hi haurà eleccions a la República d’Irlanda. D’ací a tres anys, doncs, el Sinn Féin podria ser al capdavant de tots dos governs de l’illa, per la qual cosa l’unionisme té tres anys per a reaccionar i establir una estratègia d’èxit. I això comença pel bon funcionament de les institucions del Nord d’Irlanda i demostrant, entre més coses, que són capaços de fer front a les qüestions socioeconòmiques.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies