verds
Manifestació de Fridays For Future a Alemanya. Fotografia: EFE/ Omer Messinger

El 18 de gener, tres estudiants de Biologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Girona van faltar a la classe de Fisiologia Animal per seure davant la delegació de la Generalitat amb cartells que demanaven polítiques efectives per a frenar el canvi climàtic. Eren els primers estudiants del país que seguien el Fridays For Future, un moviment promogut per la jove activista sueca Greta Thunberg que convoca vagues d’estudiants per a demanar un canvi de rumb dels governs en el terreny ecològic. ‘Per què hem d’estudiar per a un futur que potser no existeix?’, es demanen. L’octubre passat, les Nacions Unides van avisar que tan sols faltaven dotze anys per a arribar a una situació irreversible per al planeta. Van començar que eren tres estudiants, però set setmanes després ja s’han organitzat nuclis a una vintena de ciutats. Els estudiants es coordinen per preparar plegats una vaga global pel clima que volen fer el 15 de març. ‘Volem que sigui el tret de sortida que faci gran el moviment’, explica a VilaWeb Roger Pallàs, un dels tres estudiants que van començar les vagues a Girona.

[VÍDEO] ‘Quan tingui 59 anys potser ja no es podrà viure al món’, nens de 7 anys criden a la vaga pel clima

Vaga d’estudiants el 15 de març

Tot i ser una vaga global les formes de protesta es faran en l’àmbit local, adaptant-se a les circumstàncies de cada indret. Així i tot, la majoria de les manifestacions i concentracions començaran a les 12 i tindran el lema ‘Emergència Climàtica’. Segons el web de Fridays For Future hi ha 1693 convocatòries arreu del món per a seguir la vaga. Als Països Catalans n’hi ha a Perpinyà, Argelers, Girona, Cardedeu, les Franqueses del Vallès, Santpedor, Terrassa, Barcelona, Sant Joan Despí, Sant Pere de Ribes, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Benicàssim, Castelló, la Vall d’Uixó, València, Ontinyent, Pego, Alacant, Elx, Torrevella, Palma i Eivissa.

L’objectiu d’aquests primers nuclis de Fridays For Future és convertir el 15 de març en l’espurna que encengui la metxa d’un gran moviment ecologista que sacsegi la societat com ho van fer els indignats el 2011 o el feminisme amb la gran vaga del 8-M de l’any passat.

A Barcelona s’ha convocat una manifestació que sortirà a les 12 de la plaça d’Universitat i anirà fins a la plaça de Sant Jaume, on des del 22 de febrer es concentren cada divendres. Un cop allà hi ha previstes preformances diverses, es llegirà el manifest i es faran col·loquis sobre ecofeminisme, decreixement, energia i informació sobre el moviment Fridays For Future.

A València, Perpinyà i Palma en comptes de manifestacions s’hi faran concentracions. A València s’han trobat amb el problema que el 15 de març no hi ha classe perquè són falles, de manera que no podran fer la vaga com a tal. Tanmateix, participaran en la mobilització concentrant-se a la plaça de la Mare de Déu a les 12, com habitualment.

A Perpinyà la convocatòria és a les 10 del matí, i no a les 12. Es reuniran a la plaça de Catalunya, on s’hi faran debats sobre agricultura, biodiversitat, transport i de la gestió de l’aigua. A més, hi haurà actuacions musicals i altres pràctiques artístiques i un dinar de carmanyola.

Pels estudiants de Palma la vaga del 15 de març serà la primera mobilització de Fridays For Future. L’organitzen de fa setmanes i es concentraran a la plaça del Tub.

Els organitzadors conviden als estudiants que demanin als adults de donar suport a la vaga: ‘Digueu-los de venir amb vosaltres, digueu-los que els necessiteu perquè pugueu tenir una oportunitat de sobreviure en el futur.’

Què demanen, ben bé?

El moviment Fridays For Future demana que es compleixin els Acords de París de l’any 2015 i es redueixin les emissions de carboni per mantenir l’increment de temperatura global ‘molt per sota dels 2 graus centígrads respecte als nivells preindustrials’. Tot i que el límit són els 2 graus, l’acord encoratja els països a esforçar-se per a limitar el creixement a 1,5 graus respecte als nivells preindustrials.

També es van comprometre a reforçar la capacitat de les societats per a afrontar les conseqüències del canvi climàtic i oferir als països en desenvolupament un ajut internacional per a l’adaptació.

Qui és Greta Thunberg?

Rere Fridays For Future, hi ha Greta Thunberg, una activista sueca de 16 anys que l’agost de l’any passat va deixar d’anar a classe per protestar davant el parlament i demanar al seu govern polítiques efectives per a reduir les emissions de carboni, seguint l’Acord de París. L’estiu del 2018 va ser especialment calorós, cosa que a Suècia va causar una onada d’incendis forestals. Thunberg, que té la síndrome d’Asperger, no era capaç d’entendre com el govern del seu país no posava tots els esforços a combatre una crisi climàtica tan evident i devastadora.

A partir de les eleccions sueques del 9 de setembre, la jove activista va reformular la protesta per fer vaga els divendres. Va ser aleshores quan va néixer Fridays For Future i la protesta va començar a estendre’s arreu del món, principalment gràcies a la difusió de les concentracions a Instagram, Twitter i Facebook.

La influència de Thunberg la va portar a la Cimera pel Clima de les Nacions Unides, on va acusar els dirigents mundials de no fer res per a frenar el canvi climàtic per por de ser ‘impopulars’ de cara als electors. ‘Dieu que estimeu els vostres fills per damunt de tot, però els robeu el futur a la cara’, els va dir. Després d’aquest discurs, que podeu veure a continuació, el moviment Fridays For Future va assolir una rellevància mundial.

Un grup de diputats socialistes noruecs ha demanat de reconèixer l’activisme de Thunberg i l’han nominat al Nobel de la Pau d’enguany. ‘Hem nominat la Greta perquè l’amenaça climàtica és probablement una de les principals causes de guerra i conflicte. El moviment de masses que ha impulsat és una contribució molt important per a la pau’, ha explicat el diputat noruec André Øvstegård. En un piulet, Thunberg ha dit estar ‘honorada i molt agraïda per la nominació’.

Quines ciutats catalanes van ser les primeres a mobilitzar-se?

Com hem dit, el primer nucli de Fridays For Future a casa nostra va sorgir a Girona a mitjan gener. El seu referent va permetre que un grup de joves de Barcelona que s’havien conegut en la Marxa pel Clima del 10 de novembre es reunissin per organitzar vagues estudiantils el divendres i concentrar-se davant el Palau de la Generalitat. El primer Fridays For Future que van convocar, ara fa tres setmanes, va reunir vora 150 persones, xifra que van mantenir divendres passat. ‘Tot ha anat molt de pressa i el dia 15 és a la cantonada’, explica Gemma Barricarte, estudiant d’Arquitectura.

A València, unes cent cinquanta persones van participar a finals de febrer en la primera concentració, que es va fer davant la Generalitat. Els impulsors són una vintena d’estudiants de la Universitat de València, de la Politècnica i d’alguns instituts, però ara l’objectiu és crear nuclis de Fridays For Future a tots els campus.

Hi ha algunes ciutats, com Palma, on la primera concentració serà el 15 de març mateix. L’organitzen unes trenta persones que s’han conegut després de l’oferiment de Cristina Minet –una noia que, de fet, va acabar els estudis fa uns anys– de fer de contacte de Fridays For Future per a coordinar el nucli impulsor.

I a la resta del món?

Com es pot veure en el següent mapa, que podeu consultar amb més detall a la pàgina web de Fridays For Future, la protesta que Greta Thunberg va començar tota sola el 20 d’agost de 2018 s’ha estès als cinc continents.

Punts del món on hi ha convocatòries de Fridays For Future. Font: Fridays For Future.

La importància del moviment ha fet que entri de ple al debat polític. A Bèlgica, les manifestacions ecologistes han estat multitudinàries i hi han emergit lideratges similars als de Thunberg, com el d’Anuna De Wever. La influència creixent del moviment ecologista juvenil va fer que la ministra de Medi Ambient flamenca, Joke Schauvliege, insinués que hi havia algun organisme secret que manipulava els joves. Concretament, va dir que els serveis d’intel·ligència belgues tenien evidències que les manifestacions pel clima eren ‘més que accions espontànies’. Els mateixos serveis d’intel·ligència la van desmentir i Schauvliege va acabar dimitint.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va haver d’intervenir en la polèmica per les paraules de la seva ministra d’Educació, qui havia dit que les reivindicacions no eren ‘cap justificació per a l’absentisme’, i va expresssar el seu suport al moviment. Tanmateix, va demanar als joves comprensió amb la velocitat en què s’apliquen les polítiques verdes. Alemanya s’ha marcat el 2038 com a any límit per a deixar de fer servir el carbó. Pocs mesos enrere, les paraules del primer ministre australià, Scott Morrison, demanant als joves d’estudiar més i ser ‘menys activistes’ havien aconseguit l’efecte contrari i van omplir els carrers de Sydney i Melbourne.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb