[FOTOGRAFIES i VÍDEO] El dia que Ciutadella es va assemblar a València

  • La normativa d’ús d’armes de foc ha impedit emprar escopetes en el retorn de la tradició de "matar el bujot" i s’ha optat per traques, com a les Falles

VilaWeb
Esperança Camps Barber
17.04.2022 - 14:43
Actualització: 17.04.2022 - 18:38

Després de dos anys en blanc per la covid, Ciutadella de Menorca ha tornat a la tradició de “matar els bujots” el dia de Pasqua a les dotze del migdia, quan a la catedral i per tota la ciutat repiquen les campanes de les esglésies per anunciar la resurrecció. 

Fins que va arribar el parèntesi pandèmic, a aquella hora sonaven per tota la ciutat les escopetes dels caçadors que intentaven de calar foc al bujot. Avui han sonat traques. Com a les Falles de Sant Josep.

Una tradició relacionada amb la primavera

La tradició de Ciutadella té a veure amb el trànsit d’estació, amb l’arribada de la primavera i amb el desig de deixar enrere els assumptes dolents que han marcat l’any. I es fa a través d’un bujot. Un ninot de palla molt rudimentari, que té el cap d’olla i va vestit amb roba. 

Aquest ninot, que es podria comparar amb unes falles molt primitives i precursores, el pengen enmig d’una plaça o d’un carrer. Tradicionalment, eren els caçadors, amb les escopetes de cartutxos qui disparaven contra el bujot fins que es calava foc i es consumia. 

Expectació per la novetat

Sol, calor i platges atapeïdes de turistes que han aprofitat aquests dies de vacances per a visitar Menorca. A Ciutadella, però, molta gent ha volgut tornar a viure la sensació de veure matar el bujot. És tradicional que les persones es mudin molt, el dia de Pasqua i facin el recorregut per la ciutat per veure els bujots i comentar-ne els missatges que solen ser burlescs o reivindicatiu.

Se n’han penjat cinc, enguany. La majoria feien referència a la covid, la guerra d’Ucraïna i també a la prohibició d’emprar escopetes. Aquest fet ha estat tema de conversa i de polèmica d’ençà de fa unes setmanes. 

L’ajuntament va informar les institucions privades que pengen i maten el bujot que cercassin alternatives que no incloguessin la presència de les escopetes. I l’alternativa han estat traques, petards i bengales marines. A Ciutadella hi ha un distribuïdor de productes pirotècnics que ha estat l’encarregat d’assortir aquests materials festius als organitzadors. 

El públic local, acostumat a veure els tiradors, feia bromes i comentaris. Alguns miraven d’on bufava el vent perquè la novetat de la traca els neguitejava una mica. Tampoc no estaven preparats perquè sortís una fumaguera negra com la que finalment hi ha hagut.  

Una de les institucions que penja bujot és el Casino Nou. El rètol que li han adherit a l’esquena feia referència expressa a aquesta prohibició i ho relacionava amb el comerç d’armes de foc. El bujot duia una metralladora de plàstic. 

A l’altre casino, al Cercle Artístic de la plaça del Born, feia referència a la covid i a la guerra d’Ucraïna. “El que no ha matat la covid ho mataran els fusells”, deia una de les cartolines que duia penjada. El Club Nàutic ha fet un bujot amb el desig de deixar enrere la màscara protectora contra la covid. El Bar s’Oficina, que també fa anys que mata un Bujot, ha fet una apel·lació al final de la violència. “Intentem sortir de la violència i millorar la convivència. Tot torna a la normalitat, però amb molta responsabilitat”.  I finalment, a Calós, als Salesians, han matat un bujot amb el lema conegut de ‘No a la guerra’.

VilaWeb
VilaWeb

Les traques

A les dotze en punt, tres persones, armats amb bengales han començat a cremar el bujot del Cercle Artístic, a tocar de l’ajuntament, i del mirador del port. El ninot estava fet amb palla vella, molt seca, farcida de petards. Fora han posat una traca prou curta i li han calat foc amb bengales nàutiques. Això ha provocat una gran fumassa negra que habitualment no es veia quan els bujots cremaven a cop d’escopeta.

Ha tardat més de cinc minuts a consumir-se. En algun moment, l’esclat de les traques internes, ha provocat crits i rialles nervioses entre el públic que no està acostumat a la pirotècnia. “Ara serem valencians”, deia una dona del públic a la seva amiga seixantina que intentava enviar un vídeo a la filla que viu fora i no ha pogut venir a veure l’espectacle. Finalment, les flames han migpartit el cos del bujot que ha acabat cremant-se en terra. Això ha provocat una gran eufòria entre el públic i ha permès començar l’altre moment tradicional, que és quan els responsables de l’acte llancen caramels als assistents.

Lina Pons Massanet, la presidenta del Cercle Artístic s’ha mostrat relativament satisfeta amb aquest canvi de manera de matar el bujot. “No hi havia gaire fil a tòrcer, ens hem adaptat i hem fet el que hem pogut. Ens hauria agradat que hi hagués hagut els tiradors per mantenir les tradicions”. Pons Massanet ha expressat el desig que l’any vinent es faci un estudi de la llei per poder tornar a les escopetes. “És el que vol la gent”, Ha dit.

En acabar, algunes persones s’han acostat a felicitar-la, però efectivament, desitjaven poder tornar a les escopetes i els cartutxos. 

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Polèmica

Anys abans de la interrupció per la pandèmia, havien sorgit veus que expressaven un cert malestar per l’espectacle de veure caçadors amats amb escopetes disparant contra una representació humana. Com que a vegades el bujot no critica una situació o un fet sinó una persona concreta, amb noms i cognoms, podria resultar una representació cruel. Per a contrarestar aquestes crítiques, els defensors de mantenir les escopetes afirmaven que es tracta d’una tradició antiga que no es pot mirar amb ulls actuals, ni posar-hi el filtre de la correcció política. A partir de l’experiència de les traques, quan s’ha demostrat que el bujot es pot cremar, en comptes de matar-lo, que és l’expressió que s’empra a Ciutadella, potser la valencianització de la tradició dels bujots guanya adeptes a la capital de ponent de Menorca.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any