La creació d’un districte universitari propi a Catalunya –és a dir, que Catalunya pugui gestionar directament l’accés i l’admissió a les universitats– és un debat que fa temps que és viu dins el món acadèmic i professional. Ho és especialment en el sector de la medicina, perquè les facultats formen molts metges d’unes altres comunitats autònomes o de l’estranger i es troben que, acabats els estudis, la gran majoria acaben exercint fora de Catalunya.

Aquest problema ha irromput al congrés espanyol amb una proposició de llei presentada per Junts per Catalunya. Hi arriba en un moment de malestar dels metges, que fa temps que reivindiquen millores en les condicions laborals, fent vagues i protestes. Però la proposta no se centra únicament en el món mèdic, sinó que pretén que Catalunya tingui un districte universitari propi en tots els àmbits.

El sector avisa que calen canvis

Mireia Puig, vice-presidenta segona del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), assenyala que el model actual és un problema: “Que tinguem tants alumnes que vinguin d’unes altres comunitats és un problema perquè tornen a les altres comunitats.”

Puig destaca que la proposta de districte únic fa temps que es pren en consideració i que s’han de trobar solucions. Diu que la que fa Junts és factible, però que n’hi ha més. Per exemple, amb el sistema de percentils els alumnes serien ordenats dins cada comunitat autònoma a partir de la nota i els assignarien un percentil d’acord amb la seva posició relativa.

Albert Selva O’Callaghan, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), veu amb bon ulls la proposta dels percentils: “És un sistema que em sembla bé, és un càlcul matemàtic que dón accés de manera més justa a la facultat d’acord amb les notes”, diu a VilaWeb. Però considera que abans d’aplicar-se definitivament caldria fer una prova pilot.

Per Selva, ara no hi ha prou dades fiables per a calibrar el problema, però és evident que hi ha un maltractament crònic del metge. “Si els tractes malament, si els pagues malament, se’n van a la indústria. Si han d’anar a un poble del Pirineu i no els dónes avantatges, es quedaran a Barcelona”, explica.

Alumnes de fora que no arrelen

Fins a final dels anys noranta, Catalunya gestionava l’accés universitari amb criteris territorials propis, prioritzant els estudiants locals i regulant la pre-inscripció segons les necessitats del sistema català. Aquest model, conegut per “districte universitari propi”, de facto, va ser desplaçat per la introducció del districte obert i únic espanyol al tombant de segle. Això, tal com denuncia Junts, va permetre que estudiants de tot l’estat espanyol poguessin accedir a universitats catalanes sense limitacions territorials, amb l’argument de garantir igualtat d’oportunitats i mobilitat.

Les dades parlen totes soles: aquests darrers anys, les facultats de Medicina del Principat han registrat un percentatge creixent d’estudiants procedents d’unes altres comunitats autònomes, que arriben a ocupar el 40% de les matriculacions de primer any, segons dades del curs 2024-2025 del Departament de Recerca i Universitats. En casos com la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida, el percentatge puja fins al 70%. Això, a parer de Junts, fa que es perdi el retorn social de la inversió pública feta en formació universitària i limita la presència del català en la docència i les pràctiques.

Puig subratlla que, amb el model actual, hi ha dificultat de planificar correctament els recursos i assegurar que els professionals formats puguin treballar on més necessaris són: “Hem de formar els metges que necessiti el sistema sanitari. Formar un metge no és barat, té un cost. Són diners que surten de la comunitat autònoma i es perden.” A més, també diu que és important de poder seleccionar els metges que tinguin un interès a continuar a casa nostra.

Els objectius del districte universitari propi que proposa Junts

D’acord amb la proposició de llei de Junts, Catalunya podria gestionar completament els procediments d’accés i admissió, amb criteris adaptats a la realitat lingüística, cultural i acadèmica del país. També podria garantir l’equitat i la mobilitat dins el sistema universitari estatal i europeu, respectant els drets de qualsevol estudiant. Per una altra banda, podria reforçar l’autonomia universitària, permetent que les universitats catalanes definissin models d’admissió coherents amb els seus projectes acadèmics i de recerca.

Alhora, podria potenciar l’excel·lència i la innovació, adaptant l’ordenació universitària a les necessitats socials i científiques del territori; i preservar i fomentar la llengua catalana com a eix vertebrador del sistema universitari i de la vida acadèmica.

A més, la proposta inclou la transferència de la capacitat d’expedir i homologar títols universitaris a la Generalitat, una competència fins ara exclusiva del govern espanyol, amb l’objectiu d’assolir plena sobirania normativa i administrativa.

La proposta del Col·legi de Metges: un accés just i equitatiu

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) vol reformar l’actual sistema de districte universitari únic per garantir un accés just i equitatiu als estudis de medicina. Els professionals alerten que el model actual compara notes d’alumnes provinents de sistemes educatius diferents, amb currículums i proves d’accés no homologables, fet que pot crear un greuge per als estudiants de Catalunya.

El COMB insisteix en la necessitat de garantir l’equitat d’accés als estudis i assegurar que els estudiants de batxillerat arrelats a Catalunya, amb vocació i bons expedients, puguin accedir en igualtat de condicions a les places de medicina. Segons l’entitat, el sistema actual podria penalitzar els alumnes catalans en l’accés a graus amb una nota de tall alta, com és el cas de medicina, atesa la proporció inferior d’excel·lents en les qualificacions d’accés en comparació amb uns altres territoris.

Per corregir aquest biaix, el CCMC ha proposat el sistema alternatiu basat en percentils, elaborat a partir d’un estudi dels matemàtics Xavier Fernández-Real i Xavier Ros-Oton.

La proposta parteix de la premissa estatística que les capacitats dels estudiants es distribueixen de manera similar arreu de l’estat espanyol. Els alumnes serien ordenats dins cada comunitat segons la seva nota i els seria assignat un percentil d’acord amb la seva posició relativa. Posteriorment, aquests percentils permetrien d’establir una comparació homogènia entre estudiants de diversos territoris, cosa que eliminaria les diferències derivades del nivell d’exigència dels exàmens o dels criteris de correcció.

Els col·legis defensen que el sistema de percentils és una via factible per a garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés, tot i que remarquen que és tan sols una de les possibles solucions. Valoren positivament que el debat hagi arribat al congrés espanyol arran de la proposició de llei de Junts, i consideren que pot contribuir a afavorir que estudiants amb vocació, talent i arrelament al territori optin a cursar medicina. I que, amb més probabilitat, es mantinguin a casa nostra per exercir la professió.