30.08.2025 - 21:40
Avui salparà del port de Barcelona l’expedició de la Global Sumud Flotilla, que ha de dur tones d’ajuda humanitària a la franja de Gaza. És la missió més gran que s’hi ha enviat fins ara, de més magnitud que totes les flotilles anteriors sumades, i aplegarà activistes i representants de la societat civil de més de quaranta països. D’ençà de divendres, l’organització ha arranjat actes de suport al Moll de la Fusta, que se sumen a les protestes que hi ha hagut aquests últims dies a la ciutat contra el genocidi i, particularment, fa poc, contra l’assassinat de periodistes per part de l’exèrcit d’Israel. L’objectiu de l’expedició és de crear un corredor humanitari, però toparà de segur amb l’intent de sabotatge del govern de Benjamin Netanyahu, que ja els ha adreçat unes quantes amenaces.
La llista completa de les personalitats que hi aniran no és pública per raons de seguretat, però VilaWeb ha pogut parlar amb quatre dirigents polítics que hi participaran. Tots coincideixen a assenyalar que, malauradament, la missió haurà de compensar el paper galdós de la Unió Europea. La diputada de la CUP Pilar Castillejo, una de les tripulants, apunta que “la cosa normal i desitjable seria que, en un conflicte com aquest, l’ajuda internacional arribés sense que els civils no hi haguéssim de posar el cos”. I la responsabilitat que no sigui així no l’atribueix tan sols al govern d’Israel, que ho bloca i ho torpedina, sinó dels estats occidentals. “N’hi ha que diuen paraules de condemna, però a la pràctica tampoc no han fet res. Deixen que el poble palestí mori de fam i això no hauria de poder ser. Els estats haurien d’actuar; Europa hauria d’haver actuat”, lamenta.
Juan Bordera, diputat de Compromís, també està d’acord que la connivència dels estats occidentals ha encobert les atrocitats a Gaza. A parer seu, hi ha dues raons que s’encreuen. L’una, un relat esbiaixat per part dels grans mitjans de comunicació; i l’altra, les campanyes d’uns think tanks que reben molt de finançament per a manipular el relat. “Tot plegat ha fet que hi haja una falta d’informació real de què passa allí, de les causes de la situació actual: açò és una història de colonialisme que fa setanta anys que dura, que ha fet que els palestins patissin una cosa que cap poble no hauria de patir, damunt amb una ocupació il·legal i un apartheid que s’ha acabat convertint en un genocidi. Però també s’ignoren les conseqüències que pot tindre açò, perquè, no tan sols ens hi embarquem pel poble palestí, que n’és la raó principal, sinó perquè per a la humanitat sencera, si deixem passar açò, després del poble palestí en vindrà un altre”, diu.
L’eurodiputat de Sumar Jaume Asens restarà a terra ferma, però tindrà cura de la part legal, sobretot amb previsió de detencions, un escenari que li sembla molt probable. “És el que ha passat sempre”, diu. Les últimes flotilles que van arribar a port van fer-ho vora els anys vuitanta. “Parlem d’un dels exèrcits més poderosos del món, tenen capacitat per a detenir-los a tots, evidentment. I és el que faran. És veritat que és un repte en termes operatius, per la magnitud dels vaixells, aquesta vegada, però no tindran problema”, explica. La idea és reprendre la persistència d’unes altres operacions, menys nombroses, com la que el juny acabà amb la retenció dels tripulants, entre els quals hi havia l’activista sueca Greta Thunberg –que ara hi torna–, i la Marxa Global que, també el juny, va quedar encallada a Egipte, on anaven al mateix Asens i l’ex-batllessa de Barcelona Ada Colau –que també hi torna aquesta vegada.
“Ja sabíem que no ho aconseguiríem, però nosaltres veiem la derrota com una victòria moral, perquè en el fons volíem obrir escletxes i generar un conflicte amb els nostres països, perquè, de fet, fem coses que haurien de fer els estats europeus”, explica Asens. A parer seu, “hi ha un divorci ètic entre els governs occidentals i la consciència de la societat civil, que no entén com Europa és còmplice”. Asens diu que són conscients de les limitacions, però que aquesta mena d’operacions poden servir per a introduir canvis progressius, a poc a poc. “En realitat, s’hi haurien de fer arribar forces internacionals auspiciades per l’ONU, defugint el dret de vet dels Estats Units amb mecanismes que existeixen.”
Aquests dies, tots els tripulants han hagut de rebre una formació intensiva de preparació enfront d’un conflicte més que probable. “Ens estem preparant inclús per si ens ataquen, perquè això també ha passat abans”, explica Bordera. Jordi Coronas, regidor d’Esquerra Republicana a Barcelona, té la titulació per a ser capità d’un dels vaixells. En cas que hi hagi problemes, com ara detencions, “el paper del capità sempre és diferent perquè tenim l’obligació de vetllar i de garantir la seguretat de la tripulació i de l’embarcació, cosa que m’atorga un rol de responsabilitat que, per descomptat, miraré de complir tan bé com pugui”. Coronas, satisfet d’aportar el seu gra de sorra, diu que creu profundament en la missió malgrat els entrebancs.
