La flotilla denuncia una greu violació dels drets dels detinguts: “No deixen ni accedir-hi el cònsol”

L’exèrcit d’Israel ha detingut centenars de persones en l’abordatge de la Global Sumud Flotilla (GSF), que després han estat traslladats al port d’Asdod. Isaura Navarro, membre de l’equip de suport del diputat Juan Borderas, denuncia en declaracions a VilaWeb que les autoritats israelianes han fet cas omís de la normativa i han interrogat els detinguts sense advocats durant hores. “No deixen ni accedir-hi el cònsol [espanyol]. L’objectiu és deportar-los per la via exprés”, afegeix. Pels volts de les 17.30, Israel ha començat a permetre l’entrada de l’assistència legal.

Fins ara, hi havia molta incertesa sobre la situació en què es trobaven els detinguts. Fonts d’ERC, la CUP, els Comuns i Arran han explicat a VilaWeb que encara no tenien cap informació sobre l’estat en què es trobaven els polítics que viatjaven a la flotilla, entre els quals, Jordi Coronas –regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona–, Pilar Castillejo –regidora de la CUP al parlament– i Ada Colau –ex-batllessa de Barcelona.

L’organització de drets humans Adalah ha denunciat en un comunicat moltes irregularitats quant al tracte dels detinguts. “Això constitueix una violació greu de les garanties jurídiques i una negació dels drets fonamentals dels afectats”, destaca. L’entitat també diu que continua treballant per tenir accés als detinguts i emprendre les accions legals necessàries.

Els organitzadors de la flotilla han qualificat les detencions d’il·legals i han acusat l’exèrcit israelià de perpetrar segrests. En un comunicat, reclamen a la comunitat internacional que pressioni Israel perquè alliberi els detinguts de manera immediata.

De què acusen els detinguts?

L’eurodiputat Jaume Asens, que forma part de l’equip legal de la flotilla, ha explicat en declaracions a l’ACN que Israel acusava els participants de la flotilla d’entrada il·legal al seu territori. L’eurodiputat considera que aquesta acusació és absurda: “No han entrat voluntàriament a Israel, hi han estat conduïts de manera forçada per l’exèrcit.”

L’eurodiputat recorda que el Tribunal Penal Internacional ja va establir, arran de l’assalt a la Mavi Marmara el 2010 —on van morir deu activistes—, que la intercepció d’embarcacions humanitàries constitueix un crim de guerra, independentment dels assassinats que hi pugui haver.

Per això, l’equip jurídic de la flotilla demanarà que la fiscalia incorpori aquest episodi en el cas pels crims d’Israel a Gaza. “Els activistes no només tenen legitimitat política i moral, sinó també jurídica, perquè actuen davant l’incompliment dels estats que haurien d’evitar un genocidi i, en canvi, continuen donant cobertura a Israel”, ha assenyalat Asens.

Interrogatoris i deportacions: en quina situació es troben els detinguts?

Asens ha explicat a l’ACN que ara s’obria un procés que, primer, implicaria interrogatoris i un període d’incomunicació, fins que hi arribés assistència consular i legal. Serà aleshores quan es podrà comprovar l’estat en què es troben els activistes i quins càrrecs podrien afrontar.

Segons que ha confirmat el ministre d’Exteriors italià, Antonio Tajani, Israel preveu de deportar els centenars de detinguts en dos vols xàrter amb destí a Madrid i Londres, tot i que els detalls encara no són definitius.

Quins són els precedents?

El cas de la Global Sumud Flotilla no és el primer intent de trencar el blocatge marítim imposat per Israel sobre Gaza. El precedent més conegut és el de la flotilla de la llibertat del 2010, encapçalada pel vaixell turc Mavi Marmara. L’assalt de l’exèrcit israelià en aigües internacionals va acabar amb deu activistes morts i desenes de ferits, provocant una greu crisi diplomàtica entre Turquia i Israel.

Arran d’aquest cas, tot i que el Tribunal Penal Internacional va determinar que l’atac a embarcacions humanitàries pot constituir un crim de guerra, la investigació es va tancar i no hi va haver condemnes penals. Anys més tard, Israel va acordar pagar 20 milions de dòlars en compensacions a les famílies de les víctimes.

Després d’aquell episodi, hi ha hagut altres intents més petits de fer arribar ajuda per mar a Gaza, especialment entre el 2011 i el 2018. En aquests casos, el patró ha estat gairebé sempre el mateix: els vaixells són interceptats i remolcats fins al port israelià d’Asdod, els activistes són detinguts i interrogats durant uns dies, i posteriorment són deportats en vols xàrter cap als seus països d’origen.

Aquests precedents indiquen que, aquesta vegada, els centenars d’activistes detinguts també restaran retinguts temporalment i acabaran sent expulsats, tot i que també es desconeix si poden afrontar un judici a Israel.

La gran diferència amb els precedents és la magnitud de l’operació. Israel ara s’ha enfrontat a una cinquantena de vaixells amb 600 persones a bord de quaranta-quatre nacionalitats, cosa que fa pensar que hi ha molta més pressió internacional.