La fiscalia demana dos anys i deu mesos de presó per a Xavier García Albiol

  • L'acusa d'un delicte continuat de prevaricació urbanística i ambiental i li reclama una multa de 9.000 euros i deu anys d'inhabilitació

VilaWeb
Europa Press / Redacció
09.03.2023 - 12:18
Actualització: 09.03.2023 - 17:23

La fiscalia demana dos anys i deu mesos de presó pel líder del PP de Badalona, Xavier García Albiol, per un delicte continuat de prevaricació urbanística i mediambiental, segons que ha avançat El Periódico. En l’escrit d’acusació, que la fiscalia no ha volgut confirmar, també reclama una multa de 9.000 euros, 17.000 euros de responsabilitat civil i deu anys d’inhabilitació per a càrrec públic. El cas es remunta a 2012, quan Albiol era batlle de Badalona i tenia les competències d’urbanisme i, per tant, la potestat d’atorgar i retirar llicències. Segons la fiscalia, el líder del PP va permetre que Telefónica i Vodafone instal·lessin antenes en una comissaria de la Guàrdia Urbana sense permís i cap mena de retribució pel consistori.

Albiol ha lamentat que la informació s’hagi publicat als mitjans abans que ell hagi rebut la notificació del jutjat d’instrucció 4 de Badalona. De fet, ha insinuat que la causa forma part d’una mena de persecució política. “Suposo que a dos mesos de les eleccions, res és casual”, ha piulat. “Resulta sorprenent aquesta acusació perquè en cap moment del procediment judicial absolutament ningú ha afirmat que m’hagués traslladat la problemàtica sobre la instal·lació d’aquestes antenes de telefonia”, ha afirmat en un comunicat posterior, en el qual ha defensat que “el permís d’instal·lació d’unes antenes de telefonia és un procediment simplement tècnic i administratiu”.

La investigació del cas

L’octubre de 2021, el jutjat d’instrucció 4 de Badalona va finalitzar la investigació de la causa sobre la instal·lació de les antenes de telefonia mòbil. En la interlocutòria, el jutge va explicar que arran d’un problema de manca de cobertura en unes quantes zones de la ciutat, Vodafone va demanar al consistori d’instal·lar una base de telefonia mòbil, amb una antena de vint metres d’alçada.

Segons va constatar el jutge, en acabar la investigació, la sol·licitud es va fer “de manera informal, a través d’un correu” del director de tecnologia de la informació de l’ajuntament, que va enviar la petició a llavors delegat de l’empresa municipal Engestur, també investigat en aquesta causa. El magistrat va recordar que aquesta instal·lació necessitava una llicència urbanística i va afirmar que la base es va instal·lar en una finca a la qual, d’acord amb la qualificació que tenia en el Pla General Metropolità de Barcelona, no se li podia donar aquest ús.

Es tractava d’una finca municipal, situada en les dependències de la Guàrdia Urbana de Badalona, per la qual cosa “s’exigia la tramitació del preceptiu expedient patrimonial”, però segons el jutge no es va fer cap dels tràmits.

El cas de la segona antena

“De manera absolutament paral·lela i anàloga”, el setembre del 2012, Telefónica va instal·lar una estació de telefonia mòbil, segons el jutge amb l’autorització verbal de responsables del consistori i presumptament també sense la llicència necessària. Les dues bases es van instal·lar de manera provisional i van funcionar fins al 2018, quan les mateixes empreses les van retirar a petició del consistori.

El jutge instructor va constatar que l’ajuntament no va rebre cap pagament per aquestes instal·lacions i que les telefòniques no van pagar cap cànon per utilitzar l’espai públic, i assenyala que la instal·lació “era contrària a la legalitat urbanística i mediambiental vigent en aquell moment”.

Segons un informe de l’Oficina Antifrau que el jutge mencionava en la interlocutòria, l’ajuntament va deixar de percebre 17.448 d’euros per aquestes instal·lacions, i va remarcar que les dues infraestructures es van connectar directament al subministrament elèctric de la caserna de la Guàrdia Urbana, tot i que no ha esclarit com i qui ho va fer.

Queixes dels sindicats de la Guàrdia Urbana

Els sindicats de la Guàrdia Urbana van presentar queixes davant d’Albiol, per escrit i amb una reunió presencial, però no va fer “cap gestió, ni tan sols informal, amb relació a les sol·licituds d’informació i retirada de les antenes”, tot i tenir competències per a concedir llicències i obrir expedients de disciplina urbanística.

El jutge creu que Albiol no va exercir aquestes competències, i que tampoc no ho va fer llavors gerent de l’àmbit de territori, “tot i que, o bé va autoritzar informalment la instal·lació, o bé va conèixer la mateixa amb posterioritat sense exercir actuacions formals o informals per posar fi a la seva existència”.

Dolors Sabater demana d’inhabilitar-lo políticament

L’ex-batllessa Dolors Sabater, candidata a les pròximes eleccions, ha reaccionat a la notícia preveient que la justícia algun dia “demostrarà que és corrupte”. Per això, i en previsió que pugui acabar inhabilitat per decisió judicial, ha demanat que els ciutadans s’avancin i “l’inhabiliten políticament” a les eleccions.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any