Figueres, entre el retorn de Junts i la consolidació del model quadripartit

  • L'escenari electoral que sorgeixi de les urnes serà molt fragmentat · Es presenten deu llistes i cada regidor farà valdre el seu pes en or a l'hora de configurar majories

VilaWeb
Redacció
19.05.2023 - 21:40
Actualització: 19.05.2023 - 22:29

En les eleccions del 2019 a Figueres es va imposar clarament Jordi Masquef, de Junts, que assolí el 32% dels vots i 8 regidors –la majoria se situa en 11. Però a darrera hora es va teixir un acord a quatre a bandes entre ERC (5), el PSC (4), Guanyem (1) i Canviem (1) per a apartar el guanyador dels comicis i conformar un quadripartit que ha governat durant quatre anys la capital de l’Alt Empordà. Es va segellar com el Pacte Republicà de Progrés i Transformació per Figueres, un acord de govern que ha tingut un mandat complicat i s’examinarà a les eleccions del 28 de maig.

Junts per Catalunya i les seves marques electorals prèvies havien guanyat les darreres tres eleccions, una sèrie d’imbatibilitat que havia començat el 2007 amb Santi Vila i va continuar amb Marta Felip, que va deixar el mandat a mitges. Felip va cedir la vara a Masquef, que no va poder conservar-la en les eleccions passades. Junts torna a presentar-lo com a cap de llista –“Ara Toca Jordi Masquef”, resa el lema de campanya. Apel·la al vot útil i té el propòsit de tornar a ser la força més votada, però recorda que si no va ser batlle va ser per un pacte “poc ètic i antinatura”.

De moment, els integrants del pacte a quatre bandes prefereixen no destapar les cartes i no diuen obertament què faran, tot i que fan un balanç positiu del govern. La batllessa, Agnès Lladó, torna a presentar-se com a cap de llista per ERC i es limita a dir que comptarà amb tots aquells que s’estimin Figueres, amb l’única excepció de Vox. Pere Casellas, del PSC, i que va ser la tercera força, diu que aspira a ser batlle i a conformar les majories necessàries. Quant a les altres dues forces del govern, Canviem Figueres desapareix i el seu únic regidor, Xavier Amiel, s’incorpora a la llista d’ERC.

Per la seva banda, la CUP abandona les sigles de Guanyem i presenta Xavi Colomer. La CUP no fa una bona lectura de la coalició. Venia d’obtenir tres regidors el 2015, quan es van presentar tota sola, i en els passats comicis només va obtenir-ne, un sota el paraigua de Guanyem. “Ha estat un mandat molt estrany, en què la pandèmia ha fet molt mal al moviment assembleari”, diu Colomer, que proposa de tornar a marcar perfil propi i deixar enrere un mandat on han tingut moltes discrepàncies amb el seu cap de llista, José Castellón.

L’escenari electoral que sorgeixi de les urnes serà molt fragmentat. Es presenten deu llistes i cada regidor farà valdre el seu pes en or a l’hora de configurar majories. Una de les noves llistes té l’origen en Junts. És Figueres Futur, encapçalada per Carles Arbolí, que va ser el número dos de Masquef. Podria restar força a Masquef, igual que Figueres per la República-Moviment Primàries per la independència de Catalunya. La formació és capitanejada per Núria Galimany, que als comicis del 2019 anava de número 4 a la llista de Masquef.

A Ciutadans no es donen per vençuts i tornaran a optar per Héctor Amelló, i el PP –que va perdre la representació en els darrers comicis– tindrà Àngela Domènech com a cap de llista. També hi concorreran Figueres En Comú Podem – Confluència, amb Juan Rosillo com candidat, i el partit d’ultradreta Vox.

La Figueres post-estació

El principal envit de la ciutat el pròxim mandat és la redacció del POUM, que dibuixarà la ciutat de les dues dècades vinents i haurà d’abordar el trasllat de l’estació a Vilafant, amb la de l’AVE. La majoria de grups del consistori s’hi oposaven i defensaven de mantenir l’estació al centre i fer un soterrament del traçat ferroviari en trinxera, però el Ministeri de Transports espanyol els ho va denegar. La CUP havia manifestat públicament el seu descord amb l’opció de traslladar l’estació i va demanar explícitament al seu regidor que votés en contra al ple on es va aprovar provisionalment el POUM, que preveia aquesta única opció. El regidor, José Castellón, va saltar la disciplina de partit i hi va donar suport, raó per la qual la CUP li va demanar que lliurés l’acta i plegués, però Castellón no ho va fer. Amb tot, la CUP ja avisa que no dóna pas per perduda l’estació al centre.

Junts tampoc no volia el canvi d’estació, però Masquef és partidari d’assumir l’exigència del ministeri espanyol i alliberar les vies del centre per fer créixer la ciutat en els carrers adjacents. Per supervisar aquesta transformació ferroviària de la ciutat, Masquef ha fitxat l’ex-batlle socialista de la ciutat, Joan Armangué: “Necessitem algú que es mogui bé pels despatxos de Madrid i pugui negociar que les obres s’executin com més aviat millor.”

En l’àmbit urbanístic també s’ha completat la reforma de la Casa Natal de Salvador Dalí, es construirà la segona biblioteca i s’han posat les bases per a rehabilitar la Sala Edison i convertir-la en un espai comercial i hoteler. I per fer font al pròxim mandat, l’ajuntament ha aconseguit dotze milions dels Fons Next Generation.

La seguretat i la neteja, les principals queixes

La seguretat és una de les qüestions que més crítiques concentra per part de l’oposició. L’ajuntament nega que les dades siguin superiors a la mitjana. Tanmateix, segons el Ministeri de l’Interior espanyol, els delictes a la ciutat van créixer d’un 21% durant el 2022. En els darrers dos anys s’han multiplicat les queixes per l’increment de la delinqüència i el tràfic de drogues en barris com la Marca de l’Ham. El govern municipal, per la seva banda, defensa que ha incrementat la plantilla i que s’ha millorat la coordinació entre els cossos policials. Junts ha fet d’aquesta qüestió un element cabdal de la campanya i demana que s’ampliï la plantilla de la Guàrdia Urbana i que s’inverteixi en més eines de seguretat, com ara pistoles de tasser, una unitat canina i més càmeres de videovigilància.

Ciutat de fronterera, aquests darrers anys s’han multiplicat els delictes per tràfic de drogues. Vox ha aprofitat les problemàtiques en determinats barris per fer-s’hi fort i visitar-los assíduament. Si bé en les eleccions del 2019 el partit d’ultradreta només va obtenir 327 vots, és molt probable que en aquests comicis obtingui representació, fet inèdit fins ara.

La neteja és un altre dels cavalls de batalla de l’oposició. La neteja viària es va municipalitzar, però falta licitar un contracte per a la recollida d’escombraries. Fa poc, la ciutat va ser notícia per una vaga d’escombraries que es va allargar deu dies i va deixar imatges dantesques de la ciutat.

Un altre dels pendents eterns de la ciutat és trobar una solució per a la zona oest, on els talls de llum es reprodueixen diàriament. Junts considera que hi ha hagut una manca “d’atreviment” al POUM per a posar fil a l’agulla i proposa una actuació urbanística a la zona amb l’obertura d’una gran avinguda des de la carretera de Llers fins a l’hospital, amb l’enderroc de les històriques cases adossades de Sant Joan. ERC, en canvi, opta per una reforma “integral” i la CUP hi veu necessària una intervenció social i urbanística que cal acordar amb la resta d’administracions.

 

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any