Qui és Robert Fico, el controvertit primer ministre eslovac víctima d’un tiroteig?

  • Fico, que l'octubre passat esdevingué primer ministre eslovac per quarta vegada, és una figura molt polaritzadora tant al seu país com a la Unió Europea

VilaWeb
The Washington Post
16.05.2024 - 21:40

The Washington Post · Emily Rauhala, Loveday Morris, Ladka Bauerova i Niha Masih

Robert Fico, primer ministre d’Eslovàquia, continua en estat greu després de rebre un seguit de trets abans-d’ahir.

Grups polítics eslovacs i dirigents de tot Europa han condemnat enèrgicament l’atac. Així i tot, cal dir que Fico (que es pronuncia “fít-so”) és una figura molt polaritzadora, tant al seu país com a la Unió Europea.

Heus ací tot allò que n’heu de saber.

Quin paper ha exercit Fico en la política eslovaca?

Fico, de cinquanta-nou anys, ja havia estat primer ministre d’Eslovàquia tres vegades.

Nascut a l’antiga Txecoslovàquia, va començar la carrera política com a militant del Partit Comunista. Però, després de ser descartat per a un càrrec ministerial l’any 1998, va formar un partit, Smer, que en tan sols cinc anys liquidà a les urnes la seva antiga formació.

Com a polític novell, Fico va ficar-se l’electorat a la butxaca a còpia de combinar una política social d’extrema esquerra amb un nacionalisme marcat i un seguit de gest conservadors, generalment associats a la dreta radical. Per exemple, va titllar de perversió el fet que parelles del mateix sexe poguessin adoptar, i va acusar periodistes de dirigir grups de crim organitzat.

L’any 2018, Fico es va trobar obligat a dimitir com a primer ministre enmig de la indignació pública per l’assassinat d’un periodista que investigava els vincles entre els seus socis i la màfia italiana. Però l’any passat s’imposà a les eleccions i tornà al poder després d’aconseguir de capitalitzar l’escepticisme creixent a Eslovàquia sobre la guerra d’Ucraïna, juntament amb la frustració per l’augment dels preus i el creixement de la desconfiança ciutadana amb el govern.

Entre les propostes més controvertides d’ençà que va tornar al poder, hi ha un pla per a substituir la radiotelevisió pública per un nou canal controlat de manera molt més estricta pel govern.

Com encaixa Fico en la política europea?

Quan Fico va jurar novament el càrrec, la tardor passada, alguns analistes van especular que intentaria establir un “eix il·liberal” dins la UE, juntament amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán.

Funcionaris europeus han acusat Fico d’atacar sense fonaments les organitzacions no governamentals i d’intentar de soscavar la llibertat de premsa.

La transformació més gran de la presidència de Fico, tanmateix, s’ha centrat en la posició d’Eslovàquia envers la guerra d’Ucraïna. A l’octubre, va anunciar que Eslovàquia deixaria de subministrar armes a Ucraïna i tan sols hi lliuraria ajut humanitari i civil. “La guerra d’Ucraïna no és la nostra. No hi tenim res a veure”, afirmà.

Aquests últims anys, la retòrica de Fico ha recorregut cada vegada més a les teories de la conspiració i a la desinformació pro-russa. Per exemple, ha acusat el financer George Soros d’elegir personalment els dirigents del país i ha culpat als “nazis i feixistes ucraïnesos” de la guerra d’Ucraïna.

Poc després del tiroteig d’abans-d’ahir, el president rus, Vladímir Putin, el reivindicà com “un home valent i de ment forta”.

Què en sabem, de l’atac contra Fico?

Fico va ser atacat abans-d’ahir a la ciutat d’Handlová, al centre d’Eslovàquia, quan sortia d’una reunió del govern.

Als vídeos de l’incident, es veu saludant un grup de persones quan, de cop i volta, apareix entre la multitud un home que li dispara a pocs metres de distància. Abans que l’atacant fos retingut pels agents de seguretat, se senten un total de cinc trets.

Representants de l’hospital en què Fico es troba ingressat van anunciar ahir al matí que havia estat sotmès a una operació quirúrgica complexa durant cinc hores, i que es trobava estable dins de la gravetat.

El govern eslovac no ha identificat públicament l’atacant, que va actuar tot sol, però sí que ha dit que és acusat d’intent d’assassinat i que l’atac havia tingut una motivació política.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any