Hi ha una imatge que descriu molt bé el pols del carrer si el comparem amb fa un any, quan Felipe VI va visitar Barcelona per l’acte del lliurament de premis de la Fundació Princesa de Girona al Palau de Congressos de Catalunya, a l’avinguda Diagonal. Havien passat pocs dies de la sentència contra el procés i aquell esdeveniment es va veure gairebé desbordat. Una de les imatges del dia la va protagonitzar el regidor del PP a l’Ajuntament de Barcelona Josep Bou, acèrrim seguidor de Felipe VI. Bou va tenir moltes dificultats per a entrar a l’acte i va ser escridassat pels manifestants que protestaven al voltant del recinte. Avui ha entrat eufòric per la catifa d’entrada a l’estació de França: ‘El rei ja és aquí! Barcelona cap amunt!’

Però aquesta aparent tranquil·litat és producte d’un enorme desplegament de mossos i la policia espanyola, que tenien des de bon matí protegida l’estació de França, lloc escollit per al lliurament de premis de la Barcelona New Economy Week, un esdeveniment econòmic organitzat pel Consorci de la Zona Franca. L’objectiu no és sinó confinar Felipe VI i aïllar-lo de les protestes que hi ha convocades.

El punt d’entrada per als acreditats és el passeig de Picasso. A partir d’allà, només poden passar periodistes, assistents als premis i els pares que porten les criatures a l’escola Parc de la Ciutadella. Les furgonetes dels Mossos i les tanques que tallen carrers converteixen el Born en un escenari apocalíptic per no deixar cap escletxa als CDR, que en un primer moment s’havien citat davant l’estació i que més tard es reubicaran a Arc de Triomf i acabaran a Pla de Palau.

Crònica fotogràfica de la visita de Felipe VI

Davant l’estació, desenes i desenes de mossos protegeixen tots els carrers que desemboquen a l’estació, braç a braç amb el personal de la casa reial espanyola. De fet, és aquest personal qui demana als mossos que retirin una pancarta que Òmnium Cultural ha desplegat allà on més tard entraran les autoritats. ‘Joan Carles Primer, Felip l’Últim’, s’hi podia llegir.

El carrer del Marquès de l’Argentera és una bassa d’oli, tot està sota control. Els únics nervis són a la fila de periodistes. Una veterana periodista que segueix l’actualitat de la casa reial irromp enfadada pel lloc on han col·locat el control d’accés, que en un primer moment la delegació del govern espanyol havia comunicat que seria al passeig de Lluís Companys. Discuteix amb un dels membres de seguretat de la casa reial i el talla fent-li saber: ‘Jo ja treballava abans que tu entressis a la Guàrdia Civil.’ Després s’abraona contra els membres de premsa, a qui també els fa saber que fa més de trenta anys que cobreix la informació de la monarquia espanyola: ‘Qui és el cap de premsa? Doncs ja hi parlaré.’

Potser serà l’únic incident que la casa reial no aconseguirà de controlar en aquest confinament a domicili que han preparat a Felipe VI. Quan arriba, encaixada de mans amb Pedro Sánchez, una rendició o una pau signada, segons com es miri. L’acte és un intent de la Moncloa de refer les relacions amb la Zarzuela després de la polèmica del vet del govern espanyol a la presència del monarca al lliurament dels despatxos dels nous jutges a Barcelona, cosa que va enervar el poder judicial i va posar en tensió lexecutiu espanyol.

El reben la delegació del govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona, representats per Teresa Cunillera i Jaume Collboni. També Pere Navarro, president del Consorci de la Zona Franca. Per part de la Generalitat, ningú. A dins, l’esperen altres membres destacats del món polític i econòmic, com el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, i el president de Foment del Treball, Josep Sánchez i Llibre.

L’acte és un acomboiament perquè tot sigui diferent de l’última vegada que va trepitjar Barcelona. No solament fora, també dins, a l’acte. L’any passat, un dels premiats de la Fundació Princesa de Girona, Xavier Ros-Oton, doctor en Matemàtiques, va rebre el guardó de mans de Felipe VI i la infanta Leonor amb un llaç groc, cosa que va provocar el malestar de la casa reial espanyola. Avui els periodistes només poden seguir l’acte per una realització televisiva interna dels organitzadors i el lliurament de premis és ràpid. Sí que es dóna paraula a un premiat, Joan Sanmartí, que parla en representació de tots ells. Agraeix la visita de Felipe VI i fins i tot deixa anar un ‘no esteu sols, junts som molt més forts’.

Felipe VI hi correspon amb un discurs asèptic i un escàs contingut polític. Només s’adreça als representants de la sala: ‘Espanya ha llaurat merescudament una imatge internacional associada a la competitivitat i l’excel·lència productiva. Treballem junts per mantenir-la, per augmentar-la on calgui; demostrem una imatge d’unitat que proporcioni un entorn estable i beneficiós per a les empreses i, d’aquesta manera, crear més riquesa i treball’.

S’apaga la realització televisiva i ací acaba un acte de vint minuts escassos. Felipe VI pot desconfinar-se de l’estació de França sense problemes i surt en direcció a la Zona Franca de Barcelona, on visitarà una empresa que fa impressions en 3D. Serà l’últim acte que coneguem i tornarà a Madrid, on ha d’arribar abans no es decreti l’estat d’alarma.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.