TEMA DEL DIA
A les portes del judici contra l’1-O, Felipe VI ha avalat la repressió judicial contra l’independentisme fent pinya amb la cúpula judicial espanyola, en el lliurament dels despatxos a la nova promoció de jutges. Per primera vegada en vint anys, l’acte s’ha fet a Madrid i no a Barcelona, per fugir de la contestació popular. El rei espanyol ha demostrat una vegada més que no és cap figura d’arbitratge, com marca la constitució espanyola que diu defensar, sinó un actor del conflicte. Un actor clarament bel·ligerant i que, per tant, lliga el seu futur i el de la monarquia al resultat del procés. La crisi de la monarquia, el qüestionament de la institució, no és palesa a Catalunya i prou, sinó que creix també a Espanya. La monarquia espanyola no superaria un referèndum sobre la seva continuïtat ni a Catalunya ni, probablement, tampoc a Espanya. La prova és que no s’ha fet mai.

En aquest moment de debilitat, la casa reial ha optat per erigir-se en salvadora de la unitat d’Espanya, en un intent desesperat de recuperar credibilitat. La intervenció de Felipe VI ho torna a corroborar. A la seu de la Reial Acadèmia Espanyola i sota un retrat de Felip V, ha demanat ‘respecte’ a les resolucions judicials perquè segons ell són la garantia del bon funcionament de la democràcia. Una democràcia a la qual el rei ha posat límits quan ha dit que la constitució ‘limita l’exercici del poder polític’. Un avís a l’independentisme però una afirmació més que qüestionable, perquè el poder polític deriva de la voluntat popular. És a dir, que si els catalans voten majoritàriament partits independentistes, aquests no poden aplicar el seu programa, perquè la constitució no ho permet. Aquest criteri s’hauria d’aplicar contra l’extrema dreta quan atempta contra els drets de les dones, però qui passa pel banc dels acusats no és Vox sinó els dirigents independentistes.

Tot i que les justícies de diversos països europeus han evidenciat que la causa contra el procés es fonamenta en un delicte de rebel·lió inexistent, Felipe VI ha volgut demostrar el suport als jutges. No ha fet cap referència a la crisi del Consell General del Poder Judicial, que encara resta pendent de renovació després d’evidenciar-se l’escandalós repartiment dels seus integrants entre el PP i el PSOE. El president en funcions de l’organisme, Carlos Lesmes, assegut al seu costat, no s’ha immutat quan Felipe VI ha insistit en la independència del poder judicial espanyol. Després de l’espectacle del mes de novembre passat, qualsevol referència a la separació de poders seria gairebé una ironia, si no fos per les nocives conseqüències que té sobre el funcionament de la democràcia.

Tot això ho ha dit a Madrid, en un acte que feia més de vint anys que es duia a terme a Barcelona perquè és on hi ha la seu de l’Escola Judicial. L’excusa oficial és que s’ha traslladat a la capital d’Espanya per commemorar els quaranta anys de la constitució. Però tothom sap que s’ha fet a Madrid per evitar les protestes al carrer. Si s’hagués fet a Barcelona hauria calgut tornar a blindar els carrers, com va passar el 21 de desembre, amb la reunió del govern espanyol a la Llotja de Barcelona. Enguany el lliurament s’havia de tornar a fer a l’Auditori. Fins i tot s’havia reservat data, però fa unes setmanes la casa reial espanyola va cancel·lar la reserva sense donar-ne explicacions. Les protestes de l’any passat, en plena aplicació del 155, encara les recorden a la Zarzuela.

Per aquest mateix motiu la Fundació Princesa de Girona va decidir el mes passat de traslladar a Barcelona el seu lliurament de premis, que s’havia de fer al novembre. La contestació popular creixent a la monarquia obliga a modificar actes que feia molts anys que es feien a Catalunya amb normalitat total. En canvi, ara són motiu de rebuig perquè el rei espanyol s’ha arrenglerat sense fissures amb la repressió contra l’independentisme, després del seu discurs del 3 d’octubre de 2017, quan va avalar aquell ‘a por ellos’ policíac i judicial, que avui ha renovat sense moure-se’n ni un mil·límetre. Però a Madrid, perquè a Catalunya ja no hi és benvingut.

MÉS QÜESTIONS
Un jutjat de València investigarà per primera vegada tortures comeses pel franquisme.
El jutjat d’instrucció número 1 de València s’ha convertit en el primer de tot l’estat espanyol que accepta d’investigar tortures comeses durant la dictadura franquista. Ha estat gràcies a les denúncies que van interposar sis torturats contra un membre de la Brigada Político-Social, Benjamín Solsona, conegut com el ‘Billy el Nen valencià’. L’acusen de tortures durant el 1971, quan van ser detinguts en una operació contra el Partit Comunista. Alguns dels afectats van ser retinguts uns quants dies i torturats repetidament. L’obertura de diligències ha satisfet els denunciants, que no s’ho esperaven pas. La denúncia es va presentar en sis jutjats d’instrucció amb l’objectiu d’augmentar les probabilitats d’èxit. És, de fet, una continuació de la querella argentina contra els crims del franquisme presentada per un grup de represaliats de l’estat espanyol. Aquests sis valencians en formaven part i van aconseguir que la causa fos oberta per la jutgessa María Romilda Servini, acollint-se al principi de jurisdicció universal.

Vila-real commemorarà dissabte el 313è aniversari de la cremada de la ciutat ordenada per Felip V. Vila-real (la Plana Baixa) commemorarà dissabte el 313è aniversari de la cremada de la ciutat a les mans de les tropes borbòniques, el 12 de gener de 1706. El municipi recordarà aquest episodi bèl·lic, que va causar la mort de 253 persones, amb una marxa cívica que ja fa vint-i-sis anys que s’organitza. De sempre, se n’ha encarregat el col·lectiu Socarrats i Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i des del 2011 hi col·laboren les regidories de Normalització Lingüística i Tradicions. A més, enguany comptarà amb la participació dels Miquelets del Regne de València i de la Muixeranga de la Plana, segons fonts municipals. El regidor de Normalització Lingüística i de Tradicions, Santi Cortells, acompanyat del delegat d’ACPV, Toni Royo, i el president de Socarrats, Fermí Font, ha presentat l’acte d’enguany. Cortells ha dit que era una representació històrica que valia la pena de conèixer. ‘Constitueix el símbol que tot el que construïm amb molt d’esforç es pot destruir amb una gran facilitat’, ha recordat Cortells.

L’esquerra balear proposa que els immigrants ‘sense papers’ puguin rebre ajudes. Els grups parlamentaris del PSOE, Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca han presentat una proposició no de llei que insta a modificar la llei tributària espanyola perquè els immigrants sense permís de residència puguin rebre ajuts econòmics de les institucions públiques. El parlament demanarà al govern espanyol que faci modificacions legals perquè la gent empadronada a qualsevol municipi de l’estat espanyol i atesa pels serveis socials, encara que manqui de documentació, en pugui rebre. Ho ha anunciat en una conferència de premsa Agustina Vilaret, diputada de Més per Mallorca. La proposició no de llei serà tramitada per la mesa del parlament possiblement el mes entrant, segons Vilaret. PSOE, Podem i Més diuen que l’article 14.3 de la llei orgànica de drets dels estrangers assenyala que, tinguin la situació administrativa que tinguin, tenen dret als serveis i a les prestacions socials bàsiques. Ara, doncs, caldria modificar la llei tributària per a garantir que es compleix aquest precepte. La llei tributària obliga els beneficiaris d’ajuts econòmics a identificar-se amb el DNI, NIE o NIF, perquè tenen la consideració tributària de rendiment de treball encara que siguin exempts de l’IRPF.

El govern andorrà apuja d’un 3,2% les pensions i el salari mínim. El govern va explicar ahir al matí als agents econòmics i socials les mesures de xoc que havia previst per a augmentar el poder adquisitiu de la població. Les propostes tindran una vigència provisional d’un any i se centren en tres punts: pensions, lloguers i salari mínim. Segons la Confederació Empresarial, les pensions més baixes augmentaran enguany d’un 3,2%, molt per sobre de l’IPC, que es preveu que sigui del 0,7% o el 0,8%. Pel que fa als lloguers, el govern obligarà que les renovacions dels contractes no augmentin més que l’IPC, si no hi ha hagut prèviament un acord entre llogater i propietari. La tercera mesura fa referència a l’increment obligatori d’un 3,2% del salari mínim. El govern preveu de fer efectiu aquest pla de xoc mitjançant la presentació d’una esmena al pressupost, que s’ha d’aprovar ben aviat. Els sindicats han valorat bé l’augment de les pensions i el salari mínim, però han criticat les mesures sobre el lloguer. ‘Agraïm aquestes mesures, però encara són molt lluny de les nostres expectatives’, ha dit el secretari general de la Unió Sindical, Gabriel Ubach. ‘No és una manera d’ajudar la persona, sinó l’empresa o el propietari del pis que apuja aquests salaris o aquests lloguers.’ El secretari general del SAT, Guillem Fornieles, ha anat més enllà i ha previst que tots els especuladors immobiliaris apujarien els lloguers ‘d’un 50%, d’un 60% o 100% rescindint els contractes’.

LA XIFRA
52.000 immigrants ‘il·legals’ vol expulsar Vox d’Andalusia. Aquesta és una de les condicions que posa per donar suport a un govern del PP i Ciutadans.

TAL DIA COM AVUI
El 8 de gener de 1932 morí a Palma mossèn Antoni Maria Alcover, escriptor, eclesiàstic, lingüista i primer president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Les seves obres principals van ser el Diccionari Català-Valencià-Balear (juntament amb Francesc de Borja Moll), el recull Aplec de rondalles mallorquines d’en Jordi des Racó i La flexió verbal en els dialectes catalans. També dirigí i finançà l’edició de les obres de Ramon Llull.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb