Fabular exposicions. Un milió de qüestionaments

Després de llegir l’article de Mercè Ibarz a VilaWeb “Un milió d’euros“, dedicat a l’exposició “Fabular paisatges. Museu Habitat” que es fa al Palau Victòria Eugènia i al Palau Moja de Barcelona, i astorats encara per la notícia rebuda, amb el company Jesús Galdón, ambdós bregats en la lluita per presentar exposicions de pressupostos reduïts als museus del nostre país, hem començat a fabular i fabular com seria si pressupostos com aquests es destinessin als museus i centres d’art que dia a dia han de lluitar per fer realitat els programes que, amb professionalitat i rigor, han plantejat.

Només cal fer alguns comptes per veure com canviaria el panorama cultural de tot el territori si, en lloc de destinar el pressupost a una única i magna exposició, feta en un espai poc conegut i, pel que sembla, amb uns horaris complicats, s’hagués destinat aquest pressupost públic, no ho oblidem, a possibilitar que els museus fessin un treball de recerca i un plantejament expositiu per a “abordar un dels temes d’anàlisi centrals per a la concepció d’un nou model de museu”, segons s’indica en la presentació de l’esmentada exposició.

Com a exemple, si dividim el pressupost entre deu museus, es podrien fer deu exposicions amb un pressupost de 100.000 euros cadascuna, una xifra que m’atreviria a assegurar que ni en l’època de les vaques grasses han vist cap dels museus catalans per a executar una proposta. Fins i tot, si dividim la quantitat entre vint museus, ens surt una xifra de 50.000 euros per a fer projectes que abordin les qüestions necessàries per a analitzar cap a on han d’anar els nous plantejaments museístics.

De veritat que algú considera que, per treballar el nou model dels museus, aquesta exposició és el camí? Sense entrar en el contingut de la mostra, no comença a ser hora que ens deixem de moure només a partir de focs d’encenalls (no oblidem la injecció de diners públics recentment destinats a la Manifesta) i que el nostre govern es deixi d’operacions miraculoses i destini els pressupostos a donar suport a la feina de tots aquells que realment treballen dia a dia i lluiten per fer realitat els seus projectes?

Sobta encara més l’operació quan es coneix el treball seriós i de suport que des del Departament de Cultura es fa prop dels museus, però la magnitud del pressupost i la desmesura comparativa fa trencar totes les costures de qualsevol plantejament.

Siguin quins siguin els objectius de destinar aquesta quantitat de diners a “fabular paisatges”, el món cultural, cansat de lluitar cada dia amb uns pressupostos de misèria, hauria d’explosionar i demanar com s’ha arribat a aquest punt i exigir que, d’una vegada, es deixi d’apostar per projectes magnificats lluny del treball dels professionals i dels artistes que fan avançar el nostre entorn cultural.

Posats a fabular, potser caldria una resposta contundent i massiva per a reclamar una manera diferent de fer les coses. No pot ser que estiguem tots tan i tan adormits que  passi això i no es mogui res per a qüestionar aquestes decisions d’una vegada.