Les excavacions al jaciment Mas Castellar de Pontós posen al descobert un nou assentament ibèric

  • Amb aquest, ja són quatre les ocupacions localitzades en aquest enclavament estratègic de comerç del cereal a l'època

VilaWeb
Redacció
22.09.2021 - 08:24

El jaciment ibèric Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà) abasta una cronologia que va des del segle VII aC fins a principis del segle II aC, quan es va abandonar amb l’arribada dels romans. Se sabia de la seva existència des de 1968 quan el propietari de la finca van mostrar abundant material recuperat durant anys. Ceràmiques i peces de ferro que auguraven la importància d’un enclavament clau per al comerç del cereal a l’època. Però no va ser fins al 1990 quan van començar-hi les excavacions. Fins ara, s’hi ha trobat fins a quatre assentaments superposats, el darrer durant l’última campanya d’excavacions. En concret, s’ha localitzat una estructura fortificada que data del segle VI aC i que correspondria a un poblat ibèric antic.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Mas Castellar és un gran desconegut per al públic general, però també és un diamant en brut per als investigadors. Situat en un punt estratègic de l’Empordà, els arqueòlegs creuen que el jaciment era el “tercer vèrtex” del triangle que uneix, inevitablement, els altres dos jaciments propers: Empúries i Ullastret. “Emporion, era colonial; Ullastret, el poder polític i Mas Castellar, el poder econòmic”, explica l’arqueòloga i investigadora de les excavacions des del 1990, Enriqueta Pons.

Es calcula que aquest espai, d’unes cinc hectàrees de superfície, tenia unes 2.500 sitges d’emmagatzematge de cereals. No es coneix a Catalunya cap altre assentament amb aquestes característiques i dimensions. “El ‘leitmotiv’ d’aquest assentament és la hipòtesi que era el graner de l’Empordà, el que acumulava els excedents cerealístics per comerciar amb el món de l’època, que en aquest temps era el món Mediterrani”, explica l’arqueòleg-director de l’empresa de Món Iber ROCS, Jordi Morer. “L’intermediari lògic d’aquest intercanvi comercial podia ser Empúries”, afegeix Morer.

Els estudiosos creuen que els primers poblaments en aquest enclavament –ubicat als terrenys d’una masia- daten del segle VII aC (la primera edat de Ferro) i que s’hi van anar succeint diversos assentaments fins a principis del segle II aC “Cal partir de l’essència que ens trobem amb un immens camp de sitges que abraça una gran cronologia i que ha d’estar administrada per una sèrie de “funcionaris de l’època” i que depenent de l’època que es tractava, era més filogrec o més filoindígena. És a dir, més a prop del tarannà d’Ullastret o d’Empúries. El més difícil d’explicar, però, són els hàbitats d’aquesta gent”, remarca Morer.

I és que al jaciment s’hi ha trobat milers de peces –moltes, senceres-. Entre elles, ceràmica grega però també objectes ibèrics. Però no només això. Les construccions d’alguns dels assentaments localitzats contenen elements arquitectònics hel·lenístics que desconcerten els experts. “No sabem si va ser per influència o per barreja”, explica Morer.

Més de trenta anys d’investigacions

Tot i que l’espai es va descobrir a finals dels seixanta, les excavacions no hi van començar oficialment fins al 1990 de la mà de l’equip dirigit per Enriqueta Pons, que encara hi continua vinculada. Amb una breu interrupció entre el 2004 i el 2008, l’any 2009 es van reprendre i ja sumen gairebé 30 anys de campanyes arqueològiques. Durant aquest temps, s’hi han descobert fins a tres assentaments datats d’entre el 450 i el 180 a.C. És a dir, dels segles V, IV i III a.C. Faltaven encara per trobar els poblats originaris, els que van ocupar aquesta zona entre els segles VII i VI.

Una “potent fortificació”

A finals de l’any passat, els arqueòlegs encarregats dels treballs des del 2009, Món Iber ROCS, van localitzar els primers indicis del que seria el quart assentament de la zona. Uns indicis que s’han confirmat durant la campanya d’aquest estiu, amb la troballa d’una “potent fortificació”. “És un tipus de muralla amb tibants. Ens falta excavar-lo i caracteritzar aquest assentament”, explica Morer. Tot apunta, que seria de caràcter indígena, però “l’excavació ho dirà”.

Quatre ocupacions superposades

Aquest assentament ibèric antic se superposa amb l’edifici senyorial del segle V i un poblat ibèric, del segle IV, també fortificat i amb un model molt comú a la zona. De fet, sobre les ruïnes de l’edifici senyorial amb influència grega –que va ser destruït amb un incendi a finals del segle V– s’hi va aixecar l’entrada sud del poblat fortificat, que estava flanquejada per un bastió i una muralla.

Els experts consideren que l’edifici d’influència grega és un cas únic a la cultura ibèrica indigeta, per les seves característiques arquitectòniques, dimensions i estances. I és que conté elements clàssics com estances per a homes i dones i, alhora, s’hi han documentat comportaments ibers, com l’enterrament d’un nadó sota el paviment d’una de les cases.

El jaciment, però, encara té un altre assentament: un establiment agrícola amb elements arquitectònics hel·lenístics i que data del segle III aC. Aquesta ocupació, aïllada de la resta, consta de dues cases de grans dimensions, de més de 400 metres quadrats. En una estança d’una de les cases s’hi van trobar tots els elements necessaris per a la realització d’un culte agrari dedicat a la deessa Demèter. Entre ells, un altar de marbre blanc en forma de columna de capitell jònic. Se sap que el marbre procedia de les pedreres de pentèlic del nord d’Atenes.

Un jaciment únic

Tot plegat fa d’aquest jaciment un espai únic. “És diferent de tots els jaciments que coneixem de l’Empordà i de la resta de Catalunya. I ho diem amb fonaments”, insisteix Enriqueta Pons. I això s’explica, diu, per la “proximitat amb la colònia grega” i per la situació “estratègica” de Pontós, que tenia el control del territori sobre els excedents i les relacions comercials amb Empúries. “Aquests quatre assentament podrien haver-se utilitzat com a frontera o mercat, amb un caràcter més grec o més ibèric, segons les relacions”, detalla Pons.

Omplir els buits cronològics

Sigui com sigui, els arqueòlegs esperen continuar avançant en les excavacions per acabar d’omplir els buits que falten. De fet, encara no han trobat l’ocupació del segle VII, la “fundacional”. “Esperem trobar-ho a base de persistència i així documentar totes les fases”, explica Morer. “Cada cop ens anem acostant més a l’origen. Ara hem d’entendre el segle VI, que ara per ara és un desconegut… I esperem a sota trobar “els funcionaris” que vigilaven el camp inicial”, afegeix l’arqueòleg.

Fer-lo visitable

Una altra de les assignatures pendents és donar-lo a conèixer a la ciutadania. “Ens falta la divulgació al gran públic, però és que encara no tenim tot el producte”, remarca Morer. Aquest, de fet, serà un dels propers objectius: fer-lo visitable. I és que, paral·lelament a les tasques d’investigació, un equip es dedica a consolidar a adequar l’espai per visites i a consolidar les restes localitzades. Tot plegat amb el finançament de la Diputació de Girona, el Departament de Cultura i l’Ajuntament de Pontós.

Consolidant les troballes

A banda de la troballa del nou assentament, durant la campanya d’aquest any també s’han consolidat les estructures internes d’una de les cases de l’establiment agrari i un conjunt de 20 sitges, que s’han cobert amb graves de diferents colors per diferenciar l’època a la qual pertanyen. Les excavacions continuaran amb una nova intervenció el mes de desembre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any