12.12.2022 - 21:40
|
Actualització: 13.12.2022 - 14:57
Els estralls causats per la invasió russa d’Ucraïna en el mercat europeu de l’energia han dut els dirigents del continent a considerar una possibilitat que fa menys d’un any hauria estat impensable: decretar talls esporàdics en el subministrament elèctric durant els dies més freds de l’any. L’espectre de la manca de proveïment plana com més va amb més força sobre diversos països europeus: alguns governs, com ara el francès, ja han avisat els ciutadans que es preparin per a possibles “situacions de tensió en el subministrament elèctric”, en paraules del portaveu, Olivier Véran. Ha estat el darrer govern a fer sonar les alarmes per a un hivern que es preveu inevitablement difícil.
Per què els talls són cada vegada més probables a Europa?
Les sancions imposades per la UE contra Rússia i la consegüent reacció del Kremlin han tallat en pocs mesos l’accés del bloc de l’Europa occidental al mercat rus, origen de més d’un 40% de les importacions de gas l’any passat. Atès que el gas és el combustible amb què es produeix bona part de l’electricitat a la UE, una de les grans prioritats de Brussel·les d’ençà de la primavera ha estat diversificar les importacions de gas i augmentar-ne els nivells d’emmagatzematge.
En relació amb això, els estats membres han fet els deures (les reserves al continent superen ara mateix un 90%), però la volatilitat dels mercats de l’energia aquests darrers mesos i la possibilitat de caigudes dràstiques i sostingudes en les temperatures al continent, amb un augment en la demanda elèctrica, mantenen viu el fantasma del desproveïment.
Fins i tot sense períodes prolongats de fred, el risc de talls podria augmentar en cas que persisteixin les condicions meteorològiques, conegudes pel mot alemany dunkelflaute (‘depressió fosca’), vistes la setmana passada al centre del continent. Si es repeteix un episodi meteorològic d’aquesta mena –vent escàs i irradiació solar ínfima– es podria aturar gairebé completament la generació d’energia renovable al continent, el principal contrapès al gas en períodes d’escassetat.
Fins ara, l’oratge ha estat excepcionalment respectuós amb les necessitats energètiques europees –aquesta tardor ha estat una de les més càlides d’ençà que se’n tenen registres–, però un descens sobtat de les temperatures podria alterar d’avui per demà aquest equilibri precari.
L’estat francès, un dels que té més risc de manca de subministrament
El darrer país europeu a anunciar possibles interrupcions en el subministrament elèctric aquest hivern ha estat l’estat francès, on hi ha tant risc de talls aquest hivern que el govern ha avançat un pla de contingència contra possibles episodis de manca de subministrament energètic.
Això, tal com l’Elisi s’ha esforçat remarcar, no vol dir que els talls siguin inevitables, però sí que evidencia que les interrupcions esporàdiques ja no són una possibilitat remota. Segons que explicà Véran a començament de mes, no afectarien tot l’estat, sinó tan sols, de manera rotatòria, alguns territoris. Les àrees afectades, afegí, serien avisades la vigília.
Els talls s’estendrien durant un període màxim de dues hores de més consum; és a dir, entre 8.00 i 13.00 i entre 18.00 i 20.00. Certes infrastructures i serveis, com ara hospitals o bé casernes de bombers, en serien exemptes per raons d’interès públic, cosa que de retruc n’eximiria el 40% de la població francesa que compateix línia amb aquests equipaments. Les escoles, tanmateix, sí que s’hi inclourien i les que es trobin en els territoris afectats es podrien trobar obligades a tancar durant períodes breus.
La previsió de París és que els talls tan sols s’hagin de decretar en cas que la situació meteorològica sigui desfavorable. “Si tenim un gener particularment fred, no podem excloure els talls”, va dir Véran en una entrevista televisiva.
El Regne Unit, amb menys risc
El pla del govern francès és molt semblant al del Regne Unit. L’operador de la xarxa elèctrica britànica insisteix que els talls d’electricitat –si més no a hores d’ara– són improbables, però no del tot impossibles.
És per això que les autoritats han elaborat un pla que inclou interrupcions del subministrament elèctric durant tres hores en les franges de gran demanda (durant el matí o bé entre 16.00 i 19.00). Com en el cas de l’estat francès, afectarien diferents parts del país rotatòriament. Els hospitals –com també algunes “indústries prioritàries”– en serien exemptes. L’operador de la xarxa elèctrica va inaugurar el mes passat un pla de reducció de consum d’electricitat per a habitatges i empreses per a reduir els pics de demanda.
Irlanda, encara sense pla de contingència
Un episodi de desproveïment energètic al Regne Unit podria afectar també Irlanda, que importa de la Gran Bretanya bona part del gas amb què genera la majoria de l’electricitat que consumeix.
Irlanda és el segon país de la UE, tan sols superat per l’estat francès, amb més risc de tenir talls d’electricitat aquest hivern, segons l’Associació Europea per la Cooperació dels Operadors Elèctrics (ENTSOE-E). Ara com ara, Dublín no ha presentat cap pla de contingència, per bé que un document confidencial filtrat per la premsa irlandesa indica que el govern treballa amb la previsió de decretar talls rotatius –a 125.000 habitatges durant períodes de quatre hores– en cas que el subministrament de gas del Regne Unit baixi de més d’un 20%.
Finlàndia i Suècia, possibles víctimes de la fi de l’energia russa
Un altre país que perilla de tenir talls de subministrament és Finlàndia, fins ara molt dependent de les importacions d’energia russa. Aquesta tardor, el Ministeri d’Economia finlandès ha inaugurat un sistema d’alerta de falta de subministrament a curt termini que opera en tres fases: la primera, de “possible desproveïment”, la segona “d’alt risc” de desproveïment –quan la capacitat de generació del país es troba en màxima potència i no es pot importar més electricitat de l’exterior– i la tercera fase de desproveïment rotatiu, que funcionaria de manera molt semblant als plans francès i britànic.
Ara com ara, el país es troba en el primer dels tres nivells d’alerta, tot i que el retard inoportú en la inauguració d’un nou reactor nuclear, l’Olkiluoto 3, amenaça de prolongar els problemes de subministrament elèctric al país.
La situació és semblant al del país veí, Suècia, que ha hagut de clausurar un dels principals reactors nuclears fins al febrer per raons de manteniment. Si bé Estocolm ha instat repetidament els ciutadans suecs a reduir voluntàriament el consum d’electricitat i ha reconegut que el sistema elèctric es troba sota “relativa pressió”, ara com ara descarta talls d’electricitat a curt i mitjà termini.
Quin és el risc de talls al país?
Amb l’excepció de Catalunya Nord, afectada pels problemes de subministrament de la xarxa francesa, el risc de talls al país aquest hivern és molt baix. Fa poc, el president espanyol, Pedro Sánchez, descartà taxativament la possibilitat de talls elèctrics a l’estat espanyol: “No hi haurà apagades, ni racionament ni cap dels escenaris apocalíptics predits pels promotors de rumors falsos.”
Això no solament és perquè, històricament, la xarxa elèctrica ibèrica ha estat molt poc dependent del gas rus, sinó també perquè l’estat espanyol és un dels que té més capacitat d’emmagatzematge de gas de la UE, que li permet de cobrir la demanda interna i exportar-ne. El port de Barcelona, de fet, és una de les peces clau en el sistema d’emmagatzematge i regasificació a l’estat espanyol, i a final d’estiu disposava de més reserves de gas que no l’estat francès sencer.
