El partit no ha aconseguit tampoc recuperar la majoria al Senat

NOVA YORK, 9 (EUROPA PRESS)

La inesperada victòria del candidat republicà Donald Trump a les eleccions presidencials, a més de privar Hillary Clinton de ser la primera presidenta dels Estats Units, ha deixat els demòcrates sumits en una greu crisi de lideratge.

Tant els sondejos com les projeccions fetes pels experts auguraven una victòria de Clinton fins i tot al començament de la jornada electoral d’aquest dimarts, però finalment aquestes previsions han resultat errònies i Trump serà qui governi després de superar els 270 vots necessaris al Col·legi Electoral.

A més del cop dur que suposa no mantenir la Casa Blanca –Clinton hauria estat la primera demòcrata a heretar el càrrec d’un altre demòcrata des que ho va fer Harry Truman el 1945–, els demòcrates també han vist esfumar-se les possibilitats de tornar a controlar el Senat, després de perdre’l el 2014.

Malgrat que s’esperava que aconseguissin els cinc escons que necessitaven, finalment els republicans han reeditat la seva majoria –51-47 escons, a falta d’adjudicar encara dos– i han mantingut també sense problemes el control de la Cambra de Representants, fet que d’altra banda s’esperava.

Tot i així en certa mesura, el revés d’aquest 8 de novembre, no ha fet sinó confirmar una tendència que, al marge de la victòria de Barack Obama el 2008 i la seva reelecció el 2012, s’ha vingut mantenint.

MALS RESULTATS ANTERIORS

Segons destaca Nate Silver, director del web especialitzat en política FiveThirtyEight — les previsions del qual donaven Clinton guanyadora amb el 70% de possibilitats–, “tres de les últimes eleccions al Congrés (2010, 2014 i 2016) han anat malament per als demòcrates” fet que els ha deixat en aquesta situació.

Segons la seva opinió, amb aquesta derrota, “la dinastia Clinton està acabada” i les que podrien ser les “alternatives òbvies” a Hillary, el seu rival a les primàries Bernie Sanders i el vicepresident Joe Biden “són massa grans”.

Tot i així, Silver subratlla que “l’energia del partit procedeix de l’esquerra” i s’atreveix a apuntar que el candidat demòcrata el 2020 podria ser algú procedent de l’ala que representa Sanders.

Per a Alez Seitz-Wald, de la cadena NBC –considerada la més progressista dels Estats Units–, la magnitud de la derrota i les seves conseqüències per al partit són difícils de mesurar. “Si trenca el partit o provoca que s’ajunti com a una oposició unida front a Trump dependrà de com els actors clau reaccions a la notícia que cap d’ells anticipava”, ha escrit en el web de la cadena.

Segons la seva opinió, les mirades es dipositaran ara en Sanders i també en la senadora Elizabeth Warren, “líders de l’ala progressista” del partit i que podrien veure’s “encoratjats per la victòria de Trump”, i també cap a Obama, “la principal figura unificadora del partit, el ple llegat del qual està ara en el punt de mira”. De moment ni Sanders ni Warren han fet declaracions públiques sobre la victòria de Trump.

MOTIUS DE LA DERROTA

Pel que fa als motius de la derrota, són molts els que apunten que Clinton no generava l’entusiasme necessari entre els votants per frenar a l’huracà Trump amb la seva verborrea incontrolable i la seva presència constant en els mitjans.

Alhora, l’antiga secretària d’Estat no ha estat capaç de mobilitzar els votants que va mobilitzar Obama –els joves, els afroamericans i els hispans–, o com a mínim no al mateix nivell que aquest ho va aconseguir, cosa que explica que no hagi guanyat en alguns estats que van recolzar a aquest el 2012. Així, ha perdut Florida, Missouri, Wisconsin, Ohio i Maryland.

Tot i així, i paradoxalment, l’antiga primera dama es disposa a alçar-se amb una victòria simbòlica: ha estat la candidata més votada. Tot i així, el sistema electoral dels Estats Units, on els ciutadans escullen de manera indirecta el president i és un Col·legi Electoral compost per 538 delegats dividits entre els estats qui vota el llogater de la Casa Blanca, la privarà d’arribar al seu objectiu.

Com ella, altres quatre candidats en la història dels Estats Units van veure truncat el seu camí a la Casa Blanca per no aconseguir els vots necessaris al Col·legi Electoral, malgrat haver estat el candidat més votat pels ciutadans. L’últim d’ells va ser també un demòcrata, Al Gore, qui va acabar perdent la presidència per 537 vots, les paperetes de més que va obtenir George W. Bush a Florida i que li van donar els 29 delegats d’aquest estat per al Col·legi Electoral.

En la seva intervenció d’aquest dimecres per reconèixer la seva derrota, Clinton no ha entonat cap ‘mea culpa’ en particular pel resultat i s’ha limitat a assegurar que ha estat una derrota dolorosa i que el d’ahir no és el “resultat que esperàvem”. En tot cas, ha convidat als seus partidaris a acceptar que Trump serà el nou president i a “mirar al futur”.

D’altra banda, alguns dirigents demòcrates han buscat ja un responsable del resultat: el director del FBI, James Comey, qui va anunciar el passat 28 d’octubre que s’obria una investigació sobre nous correus electrònics de Clinton quan era secretària d’Estat per aclarir aquest diumenge que no hi havia noves proves que sustentessin la seva imputació, com ja havia dit rl juliol .

Molts demòcrates han vist rn l’anunci de Comey un intent d’incidir en la campanya electoral a favor de Trump. Arran de l’anunci, Clinton va cedir terreny en les enquestes i va arribar aquest cap de setmana gairebé empatada amb el seu rival republicà, si bé aquest dilluns, després de la nova intervenció de Comey diumenge, els sondejos li donaven entre tres i sis punts d’avantatge.

Per a la líder dels demòcrates en la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, la carta enviada per Comey al Congrés informant de la investigació va ser “com un còctel molotov” enmig d’una campanya ja turbulenta. Segons la seva opinió, en publicar-la” es va convertir en el principal operatiu polític republicà al país, a posta o de manera inconscient”.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb