TEMA DEL DIA
Sentència.
El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha dictat una sentència que estableix un precedent important per als presos polítics catalans, perquè fa referència a la vulneració de drets polítics i a la presó preventiva. La resolució és sobre un diputat kurd que va mantenir l’acta de diputat a l’Assemblea Nacional de Turquia i es va presentar a les eleccions següents, però no va poder participar en l’activitat parlamentària. El TEDH considera que la presó preventiva ha constituït una ‘ingerència injustificada’ de la llibertat d’expressió i d’opinió dels electors i del seu dret de ser elegit i d’anar al parlament. És a dir, Estrasburg sentencia, per unanimitat, que s’han vulnerat els seus drets polítics i els dels seus electors i ordena a Turquia que alliberi aquest diputat.

La novetat de la sentència és que s’avança al judici i condemna la vulneració de drets que implica la presó preventiva, que és la situació en què es troben els dirigents independentistes catalans. Per acudir a Estrasburg no cal esperar la sentència del judici; s’hi pot anar abans amb la petició de llibertat provisional si s’han exhaurit totes les instàncies judicials espanyoles. Els advocats de tots els presos ja han presentat aquesta petició de llibertat davant el Suprem espanyol, que les ha rebutjades totes, i han presentat recurs al Tribunal Constitucional. El problema és que el TC ha admès a tràmit tots els recursos però en dilata la resposta, precisament per evitar que els presos puguin recórrer ja al TEDH. Només es va pronunciar contra la llibertat de Carme Forcadell. Les seves advocades, Olga Arderiu i Jèssica Simon, són a punt de presentar el recurs a Estrasburg, que, amb aquest precedent, el podria guanyar.

No hi ajudarà gens la lentitud del TEDH, perquè un procediment de demanda com aquest pot trigar entre dos anys i tres a resoldre’s, per la qual cosa, si fos positiva, el judici ja hauria començat i ja se sabrien, previsiblement, les sentències, que també poden ser objecte de recurs a Estrasburg. En el cas que el judici del primer d’octubre s’acabés endarrerint, com demana l’Associació de Juristes Demòcrates, per l’escàndol obert pel pacte entre PP i PSOE a l’hora de repartir-se el poder a la cúpula judicial, la via d’Estrasburg guanyaria pes per a aconseguir la llibertat provisional dels presos polítics. A l’estat espanyol, la presó preventiva té com a límit un any i mig, prorrogable a dos. Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja fa més d’un any que hi són i els altres –Dolors Bassa, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva– ja hi han passat nou mesos.

Si no hi ha cap més incident, el judici començarà a començament de gener i, amb el retorn de Manuel Marchena a presidència de la sala segona del Suprem espanyol, el PP es garanteix la continuïtat de la línia dura en el judici de l’1-O. Encara que el PP provi de presentar la decisió de dimitir com un gest d’independència del magistrat, Marchena n’ha sortit més marcat políticament que no estava. Els advocats dels presos independentistes ja han demanat la recusació de Marchena, però difícilment reeixirà perquè és tot el poder judicial que és polititzat. Després de l’espectacle que ha protagonitzat la justícia espanyola aquests dies, s’ha confirmat que els dirigents independentistes no tindran un judici just a Espanya. La porta europea és l’única que resta, però és massa lenta.

MÉS QÜESTIONS
El congrés espanyol reactiva la reforma de l’estatut del País Valencià.
Tot i que la incertesa del calendari electoral no permet de fer previsions, la reforma de l’estatut del País Valencià es podria enllestir aquesta legislatura. El congrés espanyol ha desblocat avui la reforma i la intenció és aprovar-la abans d’acabar l’any, concretament al ple del 20 de desembre. La reforma inclou una clàusula sobre les inversions de l’estat espanyol que compensi l’infrafinançament de la Generalitat. L’11 de desembre es constituirà la ponència en què es debatran les esmenes presentades al text i el 13 de desembre, només dos dies després, la reforma estatutària serà debatuda en la comissió constitucional. Quan s’hagi aprovat al ple del congrés, anirà al senat. La previsió és que s’aprovi abans de la dissolució de les Corts, amb vista a les eleccions del maig, tot i que encara hi ha la porta oberta que el president de la Generalitat, Ximo Puig, les avanci. La reforma de l’estatut està encallada d’ençà  del 2011 al congrés espanyol. Les Corts van aprovar una modificació que consistia a afegir una clàusula perquè la inversió de l’estat espanyol al País Valencià fos equivalent a la població. La modificació de la coneguda ‘clàusula Camps’ es negocia entre els partits polítics i no és previst que se sotmeti a referèndum.

Torna la batalla d’Almansa a les Corts Valencianes. La descripció que acompanya el quadre de la batalla d’Almansa que hi ha exposat a les Corts valencianes ha aixecat polèmica. El PP i Ciutadans van demanar que es retirés la referència al fet que es tractava d’un enfrontament entre ‘valencians i espanyols’, que havia ordenat de posar el president Enric Morera. Després de les queixes, les Corts van prendre la decisió d’adreçar-se al Museu del Prado, que ha respost al parlament valencià amb una carta en què exigeix que els cartells de tots els seus quadres cedits a qualsevol institució tinguin el mateix caràcter, és a dir, tècnic, i que expliquin quin és el quadre i de qui és, ‘sense entrar en interpretacions polítiques’. Després de la carta, la Junta de Síndics ha acordat per unanimitat de modificar el cartell explicatiu del quadre. El portaveu del PP, Jorge Bellver, ha lamentat que per instrucció del president ‘nacionalista’ de les Corts, s’hagués canviat el cartell explicatiu del quadre: ‘És una inscripció de caràcter clarament polític, que diu que va ser una guerra entre espanyols i valencians, cosa que no té res a veure ni amb la realitat històrica d’Espanya ni amb la realitat històrica de la nostra terra’, ha dit. Tanmateix, Bellver no ha aclarit quina era la seva versió de la batalla d’Almansa.

Marine Le Pen fixa com a prioritat l’Ajuntament de Perpinyà. L’extrema dreta francesa vol conquerir la capital de Catalunya Nord. El Rassemblement National de Marine Le Pen s’ha fixat la batllia de Perpinyà com un objectiu a les  eleccions municipals. El diputat i conseller municipal a l’oposició Louis Aliot ha explicat que renuncia a ser cap de llista del seu partit a les eleccions europees de l’any que ve per dedicar-se de ple a preparar la seva candidatura a la batllia de Perpinyà. Ja n’ha informat Marine Le Pen, que és la seva dona. En aquests moments Aliot considera més important fer política de proximitat, en l’àmbit municipal, que no pas en l’àmbit europeu. Tanmateix, Aliot no ha explicat qui acabaria essent el candidat perquè encara no s’ha decidit i ha apuntat que fins al  gener no se sabria. Ell ho era perquè Marine Le Pen li ho havia proposat.

Els estudiants de Catalunya Nord s’afegeixen a la vaga de les armilles grogues. Els estudiants de Perpinyà, Ceret i Prada s’han afegit avui a la vaga de les armilles grogues i han fet mobilitzacions al carrer. A Perpinyà, hi ha hagut incidents amb la policia a prop del Liceu Aragó, principalment al matí. Entre ahir i avui la policia hi ha fet disset detencions, per haver llançat projectils o pedres sobre les forces de l’ordre i haver causat danys materials en cotxes de la policia o de particulars en diversos punts de la ciutat. Entre els detinguts hi ha alumnes dels liceus Pablo Picasso, François-Arago, Marillac, Maillol, Charles-Blanc i Christian-Bourquin d’Argelès. En els incidents també han estat ferits dos policies, un amb traumatisme cranial i un altre amb una fractura. A Prada, els estudiants s’han trobat aquest matí el Liceu Renouvier tancat per un cadenat i s’han manifestat fins al centre per tallar el trànsit. Tenen la intenció de fer vaga fins dijous. La policia municipal ha calculat que s’havien manifestat una seixantena d’estudiants, sense incidents.

El govern balear estudia de demanar a la UE que la ruta Menorca-Barcelona sigui declarada de servei públic. El govern balear decidirà aviat si sol·licita a la Unió Europea la declaració de servei públic de la ruta entre Menorca i Barcelona. L’anunci l’ha fet el conseller de Mobilitat, Marc Pons, durant la sessió al parlament. Pons sosté que si la ruta amb Madrid és subvencionada és perquè cap aerolínia no en va assumir el servei. Ara reconeix que Vueling no compleix els mínims exigibles en la ruta amb Barcelona i per això preveuen d’acudir a Europa, a fi de garantir la viabilitat i competitivitat de la ruta amb la capital catalana. Pons ho ha explicat responent a una pregunta de Josep Castells, de Més per Menorca, qui ha denunciat que l’augment del descompte de resident fins al 75% va acompanyat d’un encariment de les tarifes, de manera que, a la pràctica, no hi ha cap rebaixa per als residents i que, per contra, implica preus molt elevats per als visitants, que poden perjudicar l’economia de les illes. Castells ha recordat, a més, que l’informe de la Comissió Europea pel qual es rebutja una tarifa plana universal fa referència als vols entre illes i no pas amb la península. Per aquest motiu, reclama que es treballi per instaurar aquesta tarifa plana universal en els vols amb Barcelona.

LA XIFRA
1,5 milions d’euros destinarà la conselleria balear d’Innovació, Recerca i Turisme a projectes propis de recerca científica i tecnològica. Els diners han sortit de la recaptació de l’impost de turisme sostenible.

TAL DIA COM AVUI
El 20 de novembre de 1490 es publica a València la primera edició del Tirant lo Blanc, escrita pel cavaller valencià Joanot Martorell

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb