Durant els diumenges de desembre us oferim recomanacions de vins que podeu beure i regalar aquestes festes. Un ventall ampli de propostes, tant per gusts com per elaboracions i preus. En el primer capítol us vam proposar vins atrevits, que, tot i néixer d’elaboracions antigues, ara es tornen a fer i són tendència. Avui us proposem vins fins i elegants, que lliguen amb l’escudella i carn d’olla i també amb els canelons, el capó, uns entrants de fantasia i unes postres llargues i animades.

Bruant 2022, del celler Art Laietà d’Alta Alella

L’any 2006, el celler Alta Alella, que avui pren el nom d’Art Laietà, va dur al mercat el primer cava sense sulfits del país, el Bruant, que enguany celebra els vint anys de la primera anyada. I el 2012 s’inaugurà el Celler de les Aus, dedicat a l’elaboració de vins sense sulfits (“vins radicals”, els agrada d’anomenar-los). En la decisió d’obrir la gamma de vins naturals, Mireia Pujol-Busquets ja hi va tenir un pes important. Ara la imatge dels vins del Celler de les Aus també ha canviat. Mantenen el nom dels ocells, però amb nous dibuixos de cada ocell, obra de l’il·lustrador neerlandès Paul Faasen.

Mireia Pujol-Busquets explica: “El Bruant és un cava de pansa blanca amb elaboració ancestral i sense sulfits. És un cava amb notes de poma madura, amb certa rusticitat i amb una frescor natural i aquell punt d’amargor tan elegant i característic d’aquesta varietat. El Bruant és l’origen del Celler de les Aus. Al començament en vam dir Privat Nu, nom que feia referència al fet que és un producte sense cap classe d’additiu.”  Aquest cava de la zona Comtats de Barcelona – Serra de Mar és elaborat d’acord amb el mètode ancestral. Hi trobem els llevats, com si es tastés un pa de pessic, amb la mica de pell de la llimona i amb el sauló molt present.

Les Danses 2023, del Celler del Roure

El Celler del Roure s’alça en un mas als peus del poblat iber de la Bastida de les Alcusses, del segle IV, dins el terme de Moixent (Costera) i propietat de Pablo Calatayud. El mas conté un celler antic subterrani típic d’aquestes terres, excavat fa dos-cents anys, un “celler fondo”, que en diuen, en forma de lletra U, amb noranta-set grans gerres de fang clavades a terra, on es feia el vi i es guardava l’oli.

Calatayud explica: “Podem dir que el nostre vi escumós les Danses és conseqüència de la investigació que vam començar fa anys sobre l’antic mapa varietal de la nostra comarca. La idea de l’escumós ve de la inquietud d’explorar diferents vinificacions que ens puguen ajudar a valorar el caràcter d’aquestes varietats locals antigues. Parlant-ne amb el nostre amic Pepe Raventós, de Raventós i Blanc, vam optar pel raïm mandó i pel mètode ancestral. Les varietats antigues (mandó, arcos, forcallà,  bonicaire…) tenen en comú el caràcter fluid i fresc. El mandó és una varietat molt floral i brillant i l’elaboració pel mètode ancestral ajuda a potenciar aquestes virtuts (si optem pel mètode tradicional hem de tallar el raïm més verd). Fem el degollament de les Danses després de dos anys de rima i amb això obtenim bombolles fines i ben integrades, més cremositat i complexitat. Finalment, obtenim un vi escumós que és seriós, molt singular i molt seductor.”

El Raig Verd 2024, del celler la Salada

Toni Carbó, de la Salada, autor del Raig Verd, explica que aquest vi natural prové de dues parcel·les: “Una, la vinya de l’oncle Jaume, que vaig plantar el 2004 amb la varietat chardonnay i que el 2020 vaig reempeltar amb malvasia de Sitges. Des del 2022 que fa raïm de malvasia. L’altra parcel·la és la vinya de can Catasús, que és més jove. Totes són vinyes ecològiques del 2012 ençà, on deixo que creixi l’herba. Elaboro aquest vi una mica a l’antiga, com es feia a casa: raïm sencer trepitjat amb els peus, dins els dipòsits d’acer inoxidable. Hi ha anys que trepitjo més i anys que no tant. M’agrada fer-ho així, perquè una part del most fermenta amb les pells, i els grans de raïm que queden sencers fan una semicarbònica dins el gra mateix. Això dóna una energia diferent al vi. La fermentació sempre és espontània. El raïm s’està entre sis i vuit dies a la tina. A la part de dalt del dipòsit hi posem raïm desrapat, les pells, que s’oxiden i ens fan una protecció natural. I abans de premsar retirem aquestes pells. Després passem a premsar i per decantació el vi passa a la part de baix del celler. Fem un trasbals i retirem les mares més grosses. El vi reposa fins el mes de març, que l’embotellem, sense filtrar ni clarificar. Guardem el vi un parell o tres de mesos abans de comercialitzar-lo, tot i que a mi m’agrada beure-me’l passat un any.”

“L’anyada 2024 va ser força complicada a la vinya. Havíem passat tres anys d’extrema sequera i els ceps encara patien. Va costar la maduració. Són vins de poc grau, bona frescor, vins lleugers i fàcils de beure. Aquesta és una malvasia que s’inspira en un altre vi de malvasia que faig, que es diu Sota els Ametllers, d’una sola parcel·la plantada el 2014, però que és un vi més profund, estructurat i concentrat, perquè la maceració és més llarga, de dues setmanes. I Sota els Ametllers és inspirat en els vins brisats de la zona d’Oslàvia, una zona que toca a Eslovènia, i d’alguns vins que s’elaboren a Emília-Romanya, a Itàlia. També amb els vins que es fan a Geòrgia. I el nom prové del film d’Éric Rohmer i de la novel·la homònima de Jules Verne, que parlen del raig verd que a vegades es pot veure a la posta de sol.”

Selma 2021, del celler Nin Ortiz

L’enòloga Ester Nin explica que el Selma 2021, vi blanc de guarda del Pla de Manlleu (Penedès), neix d’unes vinyes que van plantar al costat d’un poble abandonat, que es diu Selma. “Selma és un nom compost (cel i mà), perquè és a 750 metres i es deia que des d’allà podies tocar el cel amb la mà. Quan es va construir la carretera, set quilòmetres més avall, al Pla de Manlleu, la gent que hi vivia s’hi va traslladar i va abandonar el poble. Això va ser a començament dels anys quaranta del segle XX. Actualment, el poble és tot derruït, tret del campanar de l’església. Nosaltres hem tingut la sort que la meva besàvia va comprar les terres quan es van abandonar. Hi treballem dues hectàrees de terra. Hi hem plantat quatre varietats (25% Roussanne, 25% Marsanne, 25% Parellada Montonega i 25% Chenin) i treballem el vi amb totes quatre. El vi es vinifica al Pla de Manlleu, a casa els meus pares, a l’antic celler familiar, fa la criança vuit mesos amb bótes de 300 litres i després l’embotellem. És un vi que fem a distància, perquè nosaltres vivim a Porrera (Priorat), però tenim la col·laboració del meu germà, que sí que viu allà. És un dels vins més difícils que fem, però dels que tenim amb més estima. En fem una producció molt limitada d’ampolles.”

La Peça – Coll de Guix 2022, del celler Pardas

Parlar de la Peça – Coll de Guix 2022 és parlar d’una història de col·laboració, de transmissió de coneixements i de preservació del patrimoni vinícola. Hi ha implicats el celler Pardas de Torrelavit (Alt Penedès), amb Ramon Parera i Jordi Arnan al capdavant, i el celler Enclòs de Peralba, a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), dels cosins Roc i Leo Gramona, que és el projecte propi de la generació més jove del celler Gramona.

Aquest vi neix d’una vinya prop d’Igualada, aïllada, en una zona de sembrat. Si aquesta vinya va sobreviure i no es va arrencar és perquè és una vinya molt especial. No arriba a l’hectàrea i mitja i és molt vella, plantada el 1961. Ramon Parera diu: “La finor que té aquest sumoll no l’hem trobada enlloc més. Té un altre perfil. Jo defenso la rusticitat del sumoll i no l’amago, però aquí no hi és. És una fruita bonica, de molta llum i sense tanicitat.”

Pardas va fer la fermentació d’aquest vi de sumoll amb dipòsit inoxidable onze dies amb les pells i dos dies més amb pells una vegada fermentat. La criança es va fer sis mesos en bóta usada molt vella, de 500 litres, i pi de ciment de 625 litres. Després encara va reposar un mes en dipòsit d’acer inoxidable. Té 12 graus. En van sortir 1.819 ampolles. S’hi destaca l’expressió de la fruita, que confereix un vi brillant al nas i a la boca.

Pólvora 2023, del projecte Vins de la Memòria

Xavi Nolla, sommelier i creador del projecte Vins de la Memòria, diu: “Pólvora és un dels vins que forma part de la col·lecció Vins de la Memòria, i representa, dins la història del meu avi a la guerra civil, el moment de les acaballes de la batalla de l’Ebre fins a la tornada a casa, a Badalona. Vam poder aconseguir el raïm d’una vinya de trepat que es troba al final del barranc de la Pasquala, un barranc que va travessar el meu avi l’any 1938. Va ser una sort poder disposar d’aquest raïm per fer el vi que teníem al cap i seguint la línia dels altres vins del projecte, és a dir, fent servir el bocoi de castanyer. El vi Pólvora es va començar elaborant en un sol bocoi i avui ja són quatre. Això vol dir que és un vi que agrada i que es va situant. Hem tingut la sort de guanyar dues vegades seguides el premi al millor vi de Trepat, segons la Guia de Vins de Catalunya. Bàsicament, tractem el raïm amb el màxim respecte, el deixem fermentar dins el bocoi de castanyer, hi fem una petita criança de cinc mesos perquè agafi consistència i personalitat i després l’embotellem. A l’ampolla s’hi està uns quants mesos perquè acabi d’agafar el perfil tan especial del trepat. A la boca és un vi absolutament mediterrani, molt fresc pel seu baix grau (només té 12 graus). Per ser un vi negre, és poc corrent i fantàstic. Sorprèn que fa un segle el trepat fos una varietat de raïm poc preuada per a fer un vi de qualitat i avui s’hagi convertit en un raïm de tendència. Ara la gent busca vins de menys grau, més frescor, més versàtils i gastronòmics. Pólvora és un vi que ara es troba als millors restaurants. És un vi, diem, que corre com la pólvora i és explosiu. Precisament, el nom li ve de la primera anyada, quan fermentava, la primera aroma que va començar a despendre va ser l’olor de pólvora cremada. Es va guanyar el nom. I continua així: amb aromes de pebre blanc, de pebre negre, de llorer, de bosc mediterrani i rematat amb el toc final de pólvora.”

Supernova 2023, del celler Ca’n Verdura

Tomeu Llabrés (Binissalem, 1985) és el propietari i enòleg del celler Ca’n Verdura Viticultors, a Binissalem, Mallorca. És un celler familiar que va obrir el 2012, tot i que ell ve d’una família de viticultors de quatre generacions. Supernova és un vi 100% de vinyes velles de mantonegro, entre trenta-cinc anys i seixanta, que ens va enamorar, perquè és molt expressiu i elegant. Llabrés explica: “El Supernova s’elabora a partir del raïm de dotze parcel·les de mantonegro, perquè per a aquest vi només vinifiquem vinyes de més de trenta-cinc anys, en vas. En produïm uns 15.000 litres. D’aquestes dotze parcel·les, set es troben a Santa Maria del Camí, tres a Santa Eugènia i dues a Binissalem, i totes són dins la denominació d’origen Binissalem. A Santa Maria és on queda el reducte de vinya vella de la DO i fins i tot de Mallorca. Dins de Santa Maria hi ha una zona molt especial, el Pla de Buc, que és de les millors zones de mantonegro de Mallorca. Nosaltres hi tenim nou parcel·les, set de les quals van per a la Supernova. Tenim el vi vuit mesos en criança en foudres i bótes de 500 litres usades.”
Sobre el mantonegro, diu: “És una varietat amb grau alcohòlic, acostuma a trobar-se entre 13,5 graus i 14. Però no té gaire color ni gaire acidesa, tot i que la que té la mostra sempre. Els vins de mantonegro són molt bevibles, molt amables, és una varietat molt mediterrània. És un vi llarg, que t’omple la boca, que és fresc i aromàticament et porta a les fruites del bosc, a pi, maduixa, flor de taronja. Aromàticament és molt agradable i amb complicitat. I el fet que sigui raïm de vinya vella hi aporta més complexitat, més concentració.”

Ranci del Bocoi, del Celler cooperatiu d’Espolla, 14%

El Ranci del Bocoi és un vi ranci sec excepcional, de més de cinquanta anys de solera, fet de lledoner roig i lledoner blanc, conservat en bocois de 400 litres, a la cooperativa d’Espolla (Alt Empordà). “Lledoner” és el terme que a l’Empordà fan servir per a parlar de la garnatxa. Del ranci, a l’Empordà, en deien vi de missa. El ranci ja és al plec de condicions de la DO Empordà, només falta que el govern espanyol hi doni l’aprovació. La historiadora Romina Ribera recorda que, incomprensiblement, el vi ranci no ha entrat a la DO Empordà fins ara. També hi va entrar tard el vi dolç de lledoner, segurament el més característic i lligat a la tradició de l’Empordà, i no va entrar al plec de condicions del consell regulador fins el 1984.

És un vi elaborat a partir de raïm de lledoner lleugerament sobremadurat amb una criança oxidativa en dipòsits de fusta de diversa procedència i capacitat i amb una solera de moltíssims anys. Una joia per a les postres o també amb l’aperitiu, per als més atrevits.

Ranci Dolç, del celler Mas Martinet Viticultors

Sara Pérez, ideòloga del Ranci Dolç, que conté més de cent anys d’història del Priorat, cinc generacions d’història, explica que és un vi de soleres: “Segur que és el vi amb més defectes que faig, però segur que és el vi més Priorat que faig.” Un vi de garnatxa pansificada que passa per diverses bótes padrines durant vint-i-cinc anys –les més velles daten del 1885. Conté notes dissonants, diu l’enòloga, notes herbàcies i de paisatge vegetal. El 1995, ella va començar a recuperar les bótes padrines i el 2017 en va fer la primera lleva (que és embotellar una petita part del vi de l’última bóta padrina), el 2020 la segona i el 2024 la tercera, que és la que es pot trobar a les vinateries.