Durant aquests diumenges de desembre us oferirem recomanacions de vins que podeu beure i regalar aquestes festes. La intenció és presentar un ventall ampli de propostes, tant per gusts com per elaboracions i preus. En aquest primer capítol us proposem vins atrevits, que, tot i néixer d’elaboracions antigues, avui es tornen a fer i són tendència.

L’auge dels vins naturals (sense sulfits afegits), ara anomenats “de mínima intervenció”, expliquen en bona part per què s’han incorporat al mercat nous vins centrats a recuperar elaboracions tradicionals que havien caigut en desús. Parlem dels vins brisats (blancs en contacte amb les pells); ancestrals (escumosos d’una sola fermentació); clarets (barreja de raïms diferents, tant blancs com negres); el vi novell, que és el primer vi de l’anyada, encara molt viu i gairebé cru, però que ens acompanya i ens marca el futur; i també vins afinats en bótes d’acàcia o de castanyer o en àmfores.

Vi novell del celler Talcomraja

Enguany el celler Talcomraja d’Arenys de Munt va presentar a la fira del NANO, de vins naturals i novells, un vi novell que ens va atrapar per la seva expressió. Un vi negre de la varietat marselan, que és una varietat híbrida creada a partir de la cabernet sauvignon i la garnatxa negra, que tot i tan jove, ja mostra una elegància i una seducció aromàtica que val la pena tastar. Neix d’una vinya d’Igualada molt feréstega. El raïm s’ha macerat amb les pells de deu dies a dotze i es conserva en una tina d’acer inoxidable.

Vi novell de Jaume de Puntiró

Ja fa més de vint anys que el poble de Santa Maria del Camí, a Mallorca, celebra la festa del vi novell, amb la implicació de l’ajuntament i de moltes associacions culturals. És una festa consolidada i molt concorreguda, amb una programació també molt completa. El 29 de novembre, els set cellers que formen l’Associació de cellers de Santa Maria del Camí, engalanats amb la branca de pi a la façana, van fer la jornada de portes obertes tot oferint el vi novell. Un dels cellers més actius en la preparació d’aquesta festa popular és Jaume de Puntiró. Us proposem que tasteu el seu vi negre novell d’enguany. Elaborat amb la varietat manto negro, és encara un vi per a domar, corpulent i un punt amargant. En nas expressa aromes de fruita madura, de pruna, cirera o móra d’abarter.

1r Ancestral 2022 del celler +9

És el primer escumós que va elaborar el celler +9, un projecte de Moisès Virgili amb seu a la Nou de Gaià, al Tarragonès, que elabora vins ecològics i sense sulfits afegits de vinyes pròpies. Aquest escumós és un monovarietal de cartoixà (com l’anterior). L’anyada 2022 es troba ara en un moment esplendorós i mostra unes aromes secundàries elegantíssimes i una frescor en boca que convida a continuar bevent.

El Quintà 2022, del celler Bàrbara Forés

Bàrbara Forés té la seu a Gandesa, a la Terra Alta, i és un dels cellers renovadors en l’àmbit de la qualitat d’aquest territori vinícola. L’origen del Quintà són dues finques petites conreades pel mateix propietari amb vinyes velles plantades a la dècada del 1950. Explica Carmen Ferrer, copropietària i enòloga del celler: “La primera elaboració d’aquest vi la vam fer el 1996. El sòl és de panal. Una vinya amb panal força fi, que madura abans, i l’altra vinya, que tot i que es troba molt a prop, té un panal amb unes betes calcàries, que en diem panal pinyoler. El cultiu és en ecològic, en secà i també fem agricultura regenerativa. El Quintà fa una maceració pel·licular de vint-i-quatre hores, que li dóna estructura, però no sequedat. Es cria en bótes de roure francès de 500 litres i 600.” És un brisat molt delicat i exuberant.

Sassó 2021 del celler Finca Parera

És un monovarietal de xarel·lo esplèndid nascut d’una única vinya plantada el 1995 a Sant Llorenç d’Hortons, a l’Alt Penedès, cultivada segons l’agricultura biodinàmica. L’elegància d’aquest xarel·lo exigeix que hagi estat elaborat dins de bótes velles d’acàcia des de la meitat de la fermentació, i farà l’envelliment durant un any a les mateixes bótes amb les mares. Abans d’embotellar el vi passarà uns mesos en un cup de ciment nou.

Gaianada 2024 claret del celler Vinyes del Tiet Pere

“La Gaianada té una versió diferent a cada anyada. Són vinificacions experimentals a la zona del Gaià, que fem en col·laboració amb amics viticultors”, explica l’autor, Oriol Pérez de Tudela. I continua: “Nosaltres treballem a 250 metres per sobre el nivell del mar, a Vilabella, amb macabeu i cartoixà quasi exclusivament, perquè per altitud i latitud és el que tenim. Tanmateix, el curs del Gaià, breu i accidentat, és un descens que acompanya la vinya des de les parellades de la zona del Montagut a 700 metres, el sumoll de la falda occidental del Montmell a 450 metres, i els ull de llebre i més varietats que enfilen la plana mitjana a 250 metres (on som nosaltres i la major part de la vinya, a la part sud-est de l’Alt Camp). Més avall, mirant a mar, hi ha el cartoixà (que a la zona de Vilabella és vermell), i els moscatells i les malvasies, escasses i genuïnes de la Mediterrània extensa. N’acostumem a fer un dipòsit del qual fem una criança i n’embotellem 400 ampolles, aproximadament. Vam començar el 2022 amb una parellada de la zona de Can Ferrer a la part alta del municipi de Vila-rodona; el 2023 vam fer un muscat d’Alexandria brisat de la part oriental i alta del municipi d’Aiguamúrcia, a la plana que mira a la serra de Miramar i el coll de Cabra;  i el 2024 vam fer un claret de cartoixà i sumoi del municipi de Rodonyà.”

Joanots 2021 del celler Tiques

És un macabeu 100% de vinyes velles elaborat per Joan Rubió al seu celler de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a partir de l’agricultura ecològica i biodinàmica. Un vi que a l’etiqueta ja s’adverteix que no és ni premsat ni trepitjat i que té 10,5% de grau alcohòlic. Es trasbalsa per gravetat sense premsar i el most que se n’obté fa cinc dies de maceració amb pells en un dipòsit d’acer inoxidable i, tot seguit, una criança en gerra de ceràmica blanca durant quatre mesos. La gerra, o àmfora, és obra del ceramista Carles Llarg. Joan Rubió va triar el fang blanc perquè la terra blanca és molt pobra en òxid de ferro i això evita que el fang doni notes terroses o metàl·liques, en especial en els vins blancs. En aquest vi no es nota la terra, però el pas per àmfora l’afina i li confereix més expressivitat i frescor.