‘Espanya ha tornat’. Així és com el president espanyol, Pedro Sánchez, va descriure el resultat de les negociacions que van menar al nomenament de Josep Borrell com a alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. La frase ‘Espanya ha tornat’ vol transmetre el retorn d’Espanya a un paper central i poderós en la política europea i mundial. La idea és que l’estat espanyol completarà la transició d’un ‘estancament’ a un lideratge al món democràtic i que substituirà en certa manera el Regne Unit, afectat pel Brexit, i els Estats Units, afectats per Trump, amb Josep Borrell com a cara d’Europa a la resta del món. La gent tornarà a parlar d’Espanya.

Fins a un cert punt, Sánchez té raó. La sacsejada a la política europea després de les eleccions europees del maig sí que ha fet que la gent parlés més d’Espanya. Però en comptes de parlar-ne pels nous càrrecs diplomàtics (Borrell), la gent parla de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras. Dit altrament, la gent parla d’Espanya però per unes raons contràries a les que creu Sánchez.

Mètodes

Hem agafat les dades de dues fonts:

  1. Wikipedia, enciclopèdia en línia que fa públiques les dades sobre visites a les pàgines.
  2. La xarxa social Twitter.

Les nostres unitats d’anàlisi són les visites per pàgina de la Wikipedia i les mencions a Twitter. En el cas de Twitter, s’hi inclouen tant les mencions del cognom de la persona com del nom d’usuari.

L’anàlisi consisteix a comparar la freqüència de visites per pàgina i mencions de quatre catalans elegits recentment al Parlament Europeu: Josep Borrell enfront de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín. La hipòtesi és que si Espanya realment hagués tornat a l’escenari mundial com a líder democràtic hi hauria més cerques i converses sobre Borrell que no pas sobre els altres. En canvi, si les dades d’internet revelessin més activitat en relació amb els dirigents independentistes, això suggeriria l’afirmació contrària.

Resultats

Twitter

El gràfic següent mostra el nombre total de piulets que aquestes darreres setmanes fan menció dels quatre polítics en qüestió.

Al gràfic anterior, es veu clar que Borrell no rep pas tanta atenció com Junqueras o Puigdemont, ni tan sols després d’haver estat nomenat responsable d’Afers Estrangers de la Unió Europea. Amb un màxim de menys de cinc mil piulets per dia, Borrell no arriba ni al nombre de piulets que Junqueras va rebre alguns dies durant les eleccions, i ni s’acosta al nombre de piulets que fan menció de Puigdemont durant el mateix període.

El nombre de piulets, però, és un indicador pobre de l’interès de la xarxa social. Molts piulets són automàtics o institucionals, i algunes notícies, encara mal siguin piulades, susciten poc interès. Una alternativa és mesurar les ‘interaccions’, la suma de piulets, repiulets i agradaments. Mirem les interaccions que mencionen els quatre polítics:

Quan es tenen en compte els repiulets i els agradaments, és ben clar que Borrell desperta molt menys interès que no pas cap dels altres. No hi ha cap pic perceptible en repiulets i agradaments després del nomenament de Borrell com a responsable d’Afers Estrangers europeu. Per una altra banda, hi ha un augment important de repiulets i agradaments de Junqueras, Puigdemont i Comín a començament de juliol.

Una altra manera de vuere’n les dades:

Wikipedia

El gràfic següent mostra el nombre total de visites per pàgina dels quatre polítics en català, castellà i anglès aquests darrers dos mesos.

Josep Borrell va tenir menys de la meitat de visites de la pàgina en anglès que Carles Puigdemont (27.622 i 70.173, respectivament).

Tot i que el total de Borrell sobrepassa el de Comín i Junqueras, una gran part de les visites les ha tingudes aquests darrers dies. I l’efecte ha ja baixat significativament:

Conclusió

Si el nomenament de Josep Borrell com a diplomàtic europeu havia de marcar un canvi de rumb del paper i la imatge d’Espanya, no sembla que hagi funcionat. Encara que les visites a la pàgina en anglès de Wikipedia de Borrell hagin augmentat considerablement després del nomenament, en tres dies s’han reduït a menys del 20% de l’augment inicial.

Dit altrament: la gent parla més sobre els presos polítics i exiliats catalans que no pas sobre els dirigents espanyols. Les intencions de Pedro Sánchez d’associar Espanya amb lideratge del món democràtic són nobles però condemnades al fracàs fins que els problemes democràtics ‘de casa’ no s’hagin resolt. Quan els presos polítics i exiliats d’un país són més famosos que no els seus dirigents, aconseguir un paper de lideratge en els països democràtics d’Occident és complicat.

Detalls tècnics

El codi per a aquesta anàlisi és públic ací. Les dades ja compilades també són disponibles ací.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb