08.02.2017 - 12:34
MADRID, 8 (EUROPA PRESS)
Espanya es troba en el lloc 34 d’un total de 180 països inclosos en la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa 2016 i no registra cap periodista, internauta o col·laborador assassinat i/o empresonat, segons es desprèn de l’Informe Anual 2016 de Reporters Sense Fronteres (RSF), que l’organització ha fet públic aquest dimecres 8 de febrer.
Així, el capítol d’aquest informe dedicat a Espanya mostra que els temes de més rellevància el 2016 han estat l’alliberament, al maig, dels tres periodistes ‘freelance’ espanyols, segrestats a Síria des de l’estiu del 2015, i l'”impacte negatiu contra el lliure exercici del periodisme que ha suposat la llei de Seguretat Ciudadana”, en el seu primer any de vigència.
D’altra banda, l’Informe Anual 2016 reflecteix que durant el passat exercici diversos periodistes van ser sancionats amb “fortes multes” administratives per fotografiar manifestacions, successos i esdeveniments al carrer i uns altres van patir mesures judicials contràries al dret a informar, encara que gran part dels casos les peticions fiscals es van acabar retirant o no van prosperar.
En concret, RSF recorda que al gener va tornar a demanar al Govern espanyol que gestionés als Estats Units l’aclariment i rectificació de la situació del periodista Manuel Martorell, a qui l’Executiu nord-americà prohibia viatjar al país en ser considerat terrorista, “presumiblement a causa dels nombrosos llibres i reportatges que ha publicat sobre la qüestió kurda”. “La situació que afecta directament l’activitat professional de Martorell no s’ha solucionat encara”, ha afegit.
Respecte a les sancions a periodistes sobre la base de la Llei de Seguretat Ciudadana, l’informe detalla que a l’abril Axier López, de la revista ‘Argia’, va ser multat amb 601 euros per publicar a Twitter la foto d’una detenció i que, amb el suport del seu mitjà i el Parlament de Navarra, no va fer efectiva la multa.
“Aquesta Llei, qüestionada per tots els partits excepte el Partit Popular al Govern, ja ha estat denunciada davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans, per diversos mitjans i juristes espanyols, pels requisits que suposa per al lliure exercici de la informació, especialment les relacionades amb la prohibició de prendre i/o difondre fotografies d’accions policials i les faltes de respecte i resistència a l’autoritat”, ha manifestat l’organització.
En aquest sentit, RSF ha aclarit que el 2016 es van imposar més sancions com la d’Esther Yáñez, del canal #0 de Movistar+, que multada amb la mateixa quantitat que el seu col·lega per infracció greu per fotografiar una cacerolada de protesta davant la seu del PP no va lliurar les fotos a la Policia; o la de Mercè Alcocer, de Catalunya Ràdio, per acostar-se a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, quan anava a declarar davant l’Audiència Nacional per un cas de corrupció.
Un altre dels casos que reflecteix l’informe de Reporters Sense Fronteres és el dels periodistes de l’ABC Cruz Morcillo i Pablo Muñoz, als qui la Fiscalia va demanar a l’abril dos anys i mig de presó per presumpta revelació de secrets en el cas Bárcenas. “Una petició contrària a la doctrina del Tribunal Constitucional que fa prevaler el dret a la llibertat d’informació quan el publicat és veraç i d’interès general”, ha indicat l’organització, alhora que afegeix que finalment el fiscal va retirar la petició de presó i va demanar l’arxiu del cas, encara que l’acusació particular la manté.
EL DEFENSOR DEL PERIODISTA
No obstant això, l’informe també recull fites positives de l’any passat, com la sol·licitud del llavors ministre d’Exteriors, José Manuel García Margallo, al secretari general de les Nacions Unides per a la creació de la figura d’un defensor dels periodistes davant l’ONU; i l’alliberament el 7 de maig a Turquia d’Antonio Pampliega, José Manuel López i Ángel Sastre, els tres periodistes espanyols que van ser segrestats a Alep (Síria), l’estiu del 2015.
En aquest punt, RSF recorda que el Govern espanyol va assenyalar que el seu alliberament havia estat possible gràcies “a la feina de molts servidors públics i la col·laboració de països aliats i amics”, entre els quals va destacar Turquia i Qatar. “Encara que no de manera oficial, el seu segrest es va atribuir al Front Al-Nusra (la filial siriana d’Al-Qaeda), que controlava la zona en la qual van desaparèixer el 12 de juliol del 2015”, ha subratllat.
No obstant això, com apunta l’informe, pocs dies després es va denunciar la desaparició de la corresponsal del diari ‘El Mundo’ a Colòmbia, Salud Hernández-Mora, al municipi del Tarra, a la regió de Catatumbo, on operaven diversos grups guerrillers, i a la qual s’havia desplaçat per fer un reportatge. Una setmana després l’Exèrcit d’Alliberament Nacional la va alliberar en una missió humanitària de l’església catòlica situada a la mateixa regió, molt a prop de la frontera amb Veneçuela.
L’informe també reflecteix que al juny, el diputat del PP per Astúries David González Medina va acusar Marcos Moro i Íñigo Noriega, del diari ‘El Comercio’, d’un presumpte delicte de revelació de secrets i va sol·licitar pena de presó, per publicar que havia estat condemnat el 2004 per tràfic de droga i sancionat per consum d’estupefaents.
“Moro i Noriega aportaven testimoniatges i dades obtingudes en diverses fonts i fins i tot el mateix fiscal del cas va admetre no haver esbrinat la manera en què els periodistes van obtenir la informació, malgrat que va sol·licitar per a ells cinc i tres mesos de presó respectivament, fins i tot reconeixent que la presumpta revelació de secrets era conseqüència de la feina periodística”, ha matisat.
Així mateix, un jutge de Madrid va prohibir el desembre al diari ‘El Mundo’ la difusió del cas Football Leaks i va obrir la possibilitat d’imposar al seu director, Pedro G. Cuartango, penes de fins a cinc anys de presó. La mesura judicial es va produir arran d’una denúncia de l’assessoria fiscal Senn Ferrero Asociados, que va adduir que la informació tenia el seu origen en un atac informàtic, i, segons l’acte, mirava de protegir dades confidencials, fiscals i legals dels seus clients, a més d’una recerca judicial sobre l’assumpte que ja estava en marxa.
“Es va tractar d’un intent de censura sobre una informació d’indubtable interès general. El diari havia anunciat la publicació d’un escàndol d’evasió fiscal en el futbol professional, conegut com a Football Leaks, que implicava rellevants figures que treballen o han treballat a LaLliga espanyola, i que havia estat investigat per un consorci europeu de periodisme del qual formen part el diaris ‘El Mundo’, ‘Der Spiegel’, ‘L’Espresso’ i ‘The Sunday Estafis’, entre d’altres”, ha reblat.
Finalment, ha recordat que ‘El Mundo’ va recórrer l’acte i va seguir endavant amb la publicació, mentre que el jutge va emetre un nou acte que estenia la prohibició de publicar el tema als altres dotze mitjans europeus que l’havien investigat malgrat no tenir-ne jurisdicció.
