Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La indústria armamentística espanyola ha crescut gairebé d’un 300% en un decenni. Només l’any passat, l’estat espanyol va exportar armes per un valor de 4.042 milions d’euros, és a dir, un 8,65% més que el 2018 (3.720 milions). De fet, tot just és la tercera vegada que la indústria trenca la barrera dels 4.000 milions, una cota només superada el 2016 i el 2017. De totes maneres, aquesta xifra tan sols representa el 40% d’un negoci molt més sucós. Segons un informe elaborat per la secretaria d’estat de Comerç, l’any passat el govern de Pedro Sánchez va atorgar a la indústria un total de 1.763 llicències d’exportació, cosa que significa uns ingressos potencials de 10.090 milions d’euros els exercicis vinents.

Alguns contractes, com ara els navals, poden tenir una durada d’uns quants anys. Per exemple, el 2018, el govern de l’Aràbia Saudita va signar la compra de cinc corbetes a Navantia per 1.800 milions. El primer vaixell sortirà aquest juliol de les drassanes i serà lliurat a la tardor.

El 2019, com és la tònica habitual, la indústria va fer bona part del negoci (55,1%) amb els estats membres de l’OTAN. De fet, tan sols Alemanya (1.033 milions), França (493), el Regne Unit (189) i Itàlia (52,5) representen gairebé el 44% de les exportacions, sobretot per a programes de cooperació amb el caça Eurofighter-2000, l’Airbus 400M, l’helicòpter Tigre i els míssils Iris-T i Meteor.

Els tractes amb Erdogan i el retorn de l’Aràbia Saudita

De totes maneres, un dels principals compradors de l’OTAN és Turquia, que aquests darrers mesos s’ha involucrat més que mai en la guerra de Síria i en la repressió contra els kurds. En canvi de 307 milions d’euros, l’exèrcit turc va rebre dos avions de transport (252,6), però també llançagranades amb munició, pólvora, munició per a armes lleugeres o recanvis per a vehicles blindats. Així mateix, el govern espanyol ha autoritzat exportacions per 423,5 milions.

Fora de l’OTAN, la indústria espanyola ha exportat material a l’Aràbia Saudita, que encapçala la coalició internacional en la guerra del Iemen, definida per l’ONU com ‘la principal catàstrofe humanitària del segle’. Segons l’informe de la secretaria, les forces armades saudites van rebre dos canons de salves amb munició, munició d’artilleria i bombes de pràctiques.

L’import total de les exportacions va ser de 35,4 milions, una xifra molt inferior a anys anteriors, arran de la paràlisi comercial que es va decretar l’estiu del 2018 per l’assassinat del periodista Jamal Khaixoggi. De totes maneres, la indústria es recupera aviat d’aquest sotrac perquè la Moncloa ha autoritzat exportacions per més de 315 milions, és a dir, gairebé trenta vegades els ingressos del 2019.

Vegeu les taules d’exportacions fetes:


A la Comissió de Defensa del congrés espanyol, Xiana Méndez, secretària d’estat de Comerç, ha justificat el canvi d’actitud dient que no hi ha embargament internacional que impedeixi la venda d’armes a Riad. D’una altra banda, ha dit que el govern espanyol no té ‘indicis d’utilització de material d’empreses espanyoles fora de l’Aràbia Saudita’, tot i que una investigació de l’ONG Lighthouse Reports ha demostrat justament el contrari.

Els Emirats dels Àrabs Units (EUA), un altre dels actors principals en la guerra del Iemen, va rebre, en canvi de gairebé 180 milions, quatre avions de transport (142), vuit sistemes de llançagranades amb munició, granades de morter, recanvis per a drons i vehicles blindats, juntament amb més materials. Bahrein i Egipte, també involucrats al Iemen, van adquirir l’any passat material per uns 10 milions, tot i que es van autoritzat exportacions per 11 milions a Manama i 88 al Caire.

Així mateix, Oman, que comparteix frontera amb el Iemen, tot i que no s’ha involucrat directament en el conflicte, va comprar a la indústria espanyola munició d’artilleria, dos vehicles no blindats per a tropes i recanvis per a avions de combat i de transport per 23 milions d’euros. Dit això, les exportacions autoritzades a Masqat voregen els 75 milions.

Es quintuplica el negoci amb Israel

L’any passat, Israel va comprar material de defensa per valor de 2,1 milions a la indústria espanyola, una xifra força més alta que el 2018, quan l’import amb prou feines va superar el mig milió. Gairebé el 60% del material –accessoris de visió nocturna, munició per a proves, sensors d’un sistema de contramesures o recanvis per a motors d’helicòpter– va a mans privades. La indústria té previst que el negoci amb Israel es quintupliqui ara que el govern de Pedro Sánchez ha aprovat llicències d’exportació per valor d’11,1 milions.

21,8 milions en explosius per a Rabat

L’informe també detalla que el Marroc, un país clau per a la política exterior espanyola, sobretot en termes migratoris, es va gastar gairebé 22 milions en munició d’artilleria i granades de fusell. D’una altra banda, Algèria, que ha viscut l’any més convuls d’ençà del final de la guerra civil, va comprar material per valor de 6,8 milions, tot i que s’han aprovat exportacions per 36,4 milions.

Un terç de les exportacions a Àsia

La geopolítica mundial deixa Àsia al centre del tauler, també en el comerç de les armes. Gairebé un terç de les exportacions de la indústria s’han enviat a aquest continent, on la política militarista de la Xina i els conflictes encallats –Corea del NordCorea del Sud o ÍndiaPaquistan–, regeixen les estratègies de defenses de diversos estats.

El principal client de la indústria és Corea del Sud, que el 2019 va gastar més de 588 milions, d’un negoci total de més de 1.200, per tres avions de llarg abast. D’una altra banda, Singapur va adquirir dos avions de llarg abast, components per a bombes d’aviació i recanvis per a vehicles blindats per un valor de 320,5 milions.

Els segueixen Filipines, amb una despesa de 56,9 milions, Tailàndia (36,2), el Paquistan (24,9), l’Azerbaitjan (19,4), Indonèsia (13,2), Malàisia (10,8), el Vietnam (7,1) i l’Índia (6,6). De totes maneres, és previsible que l’ordre de despesa es capgiri aquests anys vinents: la Moncloa ha autoritzat exportacions per valor de 86 milions a Islamabad, 63 a Bakú, 45 al Casaquistan i 42 a Jakarta.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.