De quina manera la guerra d’Ucraïna ha dividit els txecs i els eslovacs

  • Les desavinences per la invasió russa han fet caure la relació entre Eslovàquia i Txèquia al punt més baix d'ençà de la partició de Txecoslovàquia

VilaWeb
El president eslovac, Robert Fico.
The Washington Post
21.03.2024 - 21:40
Actualització: 21.03.2024 - 21:42

The Washington Post · Ishaan Tharoor

La guerra d’Ucraïna ha obert una nova esquerda entre els txecs i els eslovacs, o si més no entre sengles governs. Aquest darrer mes s’han posat en relleu les diferències notables entre un govern decididament pro-Kíiv, el txec, i un de molt més favorable a Rússia, l’eslovac.

D’una banda, el govern txec ha encapçalat un pla per a augmentar les trameses a Ucraïna dels projectils d’artilleria que tanta falta fan a les primeres línies del front, i en què han participat països de tot el món. D’una altra, el primer ministre eslovac, Robert Fico, un populista que va tornar al poder a final de l’any passat, després d’anys a l’oposició, ha suspès l’ajuda militar a Ucraïna, tot i que durant la campanya havia promès de no enviar-hi “ni una bala més”. Fico, de fet, ha demanat repetidament que Ucraïna faci concessions a Rússia per posar fi a la guerra.

El cisma d’ambdós governs no ha fet sinó agreujar-se aquest mes de març. El detonant ha estat la decisió de Praga d’interrompre una llarga tradició de reunions informals amb Bratislava arran d’una reunió entre el ministre d’Afers Estrangers eslovac i el seu homòleg rus, Serguei Lavrov. La política exterior de Fico és semblant a la del seu aliat a Hongria, el primer ministre il·liberal Viktor Orbán, que manté una relació estreta amb el president rus, Vladímir Putin. Fico, fins ara, no ha exercit el mateix paper disruptiu que Orbán ha assumit en l’àmbit de les institucions europees. Així i tot, sí que s’ha mostrat contrari a oferir suport incondicional a l’exèrcit ucraïnès, a diferència dels seus veïns europeus.

“Es pot dir que hi ha diferències entre nosaltres”, va dir a final de febrer el primer ministre txec, Petr Fiala, després d’un cicle de reunions d’un bloc de quatre nacions que comprèn el seu país, Eslovàquia, Polònia i Hongria. “No tindria sentit amagar que les nostres opinions sobre la causa de l’agressió russa contra Ucraïna i les vies per a resoldre-la difereixen”, afegí.

D’ençà del final de la guerra freda i la partició de Txecoslovàquia, les relacions entre Eslovàquia i Txèquia s’han mantingut fraternals, fins i tot quan els governs a Praga i Bratislava eren de signes polítics diferents. Però els desacords sobre com –o com no– fer costat a Ucraïna han desfermat una crisi sense precedents. “La relació entre Eslovàquia i Txèquia potser havia arribat a ser d’indiferència mútua en els moments més baixos, però no havíem vist mai un enfrontament retòric públic com aquest”, explica Dalibor Rohac, investigador sènior de l’American Enterprise Institute.

Fico va respondre a la decisió de Fiala de suspendre les consultes intergovernamentals entre ambdós països tot acusant el govern txec de fer perillar les relacions entre els seus veïns, i de tenir un interès encobert en el manteniment de la guerra a Ucraïna. Fiala, en resposta, va rebre a Praga Michal Simecka, el cap de l’oposició eslovaca, tot celebrant que coincidissin en matèria de política exterior.

“Sabem qui és l’agressor i qui és la víctima, i també sabem qui cal ajudar”, va dir Fiala en referència a la invasió russa d’Ucraïna.

En les seves declaracions sobre la guerra d’Ucraïna, Fico tot sovint s’ha presentat com un suposat pragmatista que vol la pau, i que reconeix que Ucraïna no podrà recuperar gran part del territori que ha perdut al sud i al sud-est del país. També ha dit que el suport occidental a Ucraïna era un intent de menystenir Rússia, i s’ha burlat públicament de la idea de la sobirania d’Ucraïna, tot suggerint que Kíiv es troba sota el control total dels Estats Units.

“No estic convençut de la sinceritat d’Occident a l’hora de mirar d’aconseguir la pau a Ucraïna”, va escriure a Facebook aquest mes. “I repetiré, una vegada més, que l’estratègia occidental d’utilitzar la guerra d’Ucraïna per debilitar Rússia –econòmicament, militarment i políticament– no funciona”, afegí.

Però el predecessor de Fiala, Andrej Babis, també és pròxim a les postures de Fico, un dirigent populista que recela de la UE i és afí a Moscou. En tots dos països, de fet, hi ha una massa crítica –però no majoritària– de l’electorat que és escèptica amb els esforços diplomàtics occidentals i sembla abraçar els postulats russos sobre el conflicte.

“Quan Fiala va renyar Fico també renyava Andrej Babis i les diverses veus pro-Kremlin del seu país”, explica Rohac. “La diferència entre Fiala i Fico és que el primer considera que la guerra d’Ucraïna és existencial. El segon, en canvi, la veu com un esdeveniment purament extern que es pot utilitzar instrumentalment per perseguir els seus objectius polítics a casa, com Babis.”

El gener del 2023, Babis va tenir una gran derrota en les enquestes presidencials, en què va perdre per un marge considerable contra l’ex-general pro-occidental Petr Pavel. No obstant això, Peter Pellegrini –un altre ex-primer ministre eslovac i aliat de Fico– sembla ser el candidat més ben situat en les eleccions a la presidència d’Eslovàquia, que tindran la primera ronda aquesta setmana.

En un moment en què els oponents de Fico adverteixen dels seus esforços per a estrènyer el control sobre el poder polític en la persecució dels seus interessos i els dels seus aliats oligarques, el resultat de les eleccions podria tenir conseqüències molt profundes per a Eslovàquia. Els presidents de la República Txeca i Eslovàquia exerceixen un paper simbòlic, però tenen la capacitat de controlar parts crucials del procés legislatiu.

Una victòria de Pellegrini “afebliria encara més els controls i els equilibris a Eslovàquia i privaria el país d’un contrapès clau per al funcionament correcte de la democràcia, en una regió que lluita contra l’afebliment democràtic”, observa Barbara Piotrowska, professora del King’s College de Londres. I afegeix que, juntament amb el retorn de Fico al poder i el llarg mandat d’Orbán a Budapest, una victòria de Pellegrini seria “un senyal clar que la situació a la regió és lluny de l’estabilitat i la democràcia continua essent fràgil”. Alhora, explica que Pellegrini duria Eslovàquia a una col·lisió amb la UE.

Els veïns més acostats a Eslovàquia estan preocupats. “Estem preocupats perquè Eslovàquia va pel camí equivocat”, digué fa poc un funcionari txec al diari britànic The Guardian.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any