Esclata la guerra al poder judicial espanyol, amb Lesmes a la corda fluixa

Un sopar conspiratiu del sector rebel del CGPJ amenaça de blocar la renovació del TC el dia que s'obre l'any judicial espanyol

VilaWeb
Redacció
06.09.2022 - 21:40
Actualització: 07.09.2022 - 09:43

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’obertura de l’any judicial, conjuntament amb el lliurament de despatxos, és l’acte més solemne que encapçala el president del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ), Carlos Lesmes. Al seu costat hi haurà Felipe VI, però no pas el nou fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, que ha donat positiu per la covid-19 . Aquesta imatge fràgil d’unitat institucional, acompanyada de les millors gales de tots els assistents, simplement serà un decorat.

A la sala de plens del Suprem, Lesmes, que fa gairebé quatre anys que té el mandat caducat, presentarà la “Memòria sobre l’estat, el funcionament i les activitats dels jutjats i tribunals de justícia”. Previsiblement, en el discurs criticarà la incapacitat del PSOE i del PP per acordar la renovació del CGPJ, tot espolsant-se qualsevol culpa i repetint que és una anomalia democràtica.

Però enguany, la crisi del poder judicial espanyol no es podrà tapar amb quatre paraules i algun retret perquè hi ha en joc el cap de Lesmes i el control del Tribunal Constitucional (TC), que els anys vinents haurà de revisar lleis rellevants com les de l’avortament, l’eutanàsia i l’educació. D’ençà del 12 de juny, quatre magistrats del TC tenen el mandat caducat, dels quals dos han de ser nomenats pel govern espanyol i dos pel CGPJ.

Tanmateix, això que hauria de ser un tràmit senzill s’ha convertit en una batalla campal entre poders. D’ençà del març del 2021, arran d’una reforma del govern, el CGPJ no té competències per a fer nomenaments mentre tingui el mandat caducat. Això ha fet que en les altes instàncies judicials de l’estat hi hagi més de seixanta vacants, de les quals quinze són al Suprem (la xifra pot superar la setantena abans d’acabar l’any).

La guerra del TC i els set radicals

Per evitar que el blocatge afecti el TC, on el PSOE espera reconvertir la majoria conservadora en una d’afí, el govern va esmenar al juliol la reforma del 2021, de manera que ha obligat el CGPJ a nomenar els seus magistrats abans del 13 de setembre. En aquest sentit, dijous hi haurà un ple extraordinari de l’òrgan per a acordar els nomenaments, però el nucli més dur del sector conservador vol desobeir l’ordre.

Els vocals dissidents són Gerardo Martínez, José Antonio Ballestero, Ángeles Carmona, Carmen Llombart, Juan Manuel Fernández, José María Macías, Gerardo Martínez Tristán i Nuria Díaz, que ara fa unes setmanes es van oposar al nomenament d’Álvaro García com a relleu de Dolores Delgado al capdavant de la fiscalia general de l’estat.

El ple del CGPJ, que és de majoria conservadora, l’integren dinou vocals, després de la mort de Victoria Cinto i la jubilació de Rafael Fernández. Perquè els nomenaments dels magistrats del TC prosperin, calen dotze vots, de manera que els set vocals que volen plantar cara al govern espanyol necessiten convèncer algun dels seus companys més dubitatius, com ara Vicente Guilarte, Juan Martínez Moya o Wenceslao Olea.

Ahir el nucli dur del sector conservador es va trobar en un sopar a Madrid, en el qual van tancar l’estratègia per tal de torpedinar el nomenament dels magistrats del TC. Olea i Guilarte, tot i que hi van ser convidats, no hi van assistir. Per la seva banda, segons que va avançar el Mundo, Moya va fer el tomb i va jurar lleialtat als dissidents, de manera que tindran els vots suficients per a fer naufragar la renovació del TC.

L’estratègia dels dissidents, segons les filtracions a la premsa espanyola, consistirà en no presentar cap candidat conservador, tot al·legant que els consensos per tirar endavant la renovació del TC requereix temps i no pas d’una data límit marcada pel govern espanyol.

Lesmes contra la rebel·lió

Dilluns, en una atenció als mitjans després de la presa de possessió del nou fiscal general de l’estat, Lesmes va pressionar els membres del CGPJ perquè facilitessin la renovació dels dos magistrats. “M’oposo que aquesta institució es declari en rebel·lió respecte de la constitució i la llei […] El nomenament s’ha de fer, sens dubte, el dia 8 si és possible. Si no és possible, en dies successius”, va dir.

Així mateix, Lesmes va reconèixer certa desafecció amb el govern espanyol per la fórmula que ha orquestrat per a forçar la renovació del TC. “Em sembla inacceptable que el consell recuperi les competències per al Constitucional, però no per al Suprem, quan allà la situació és molt pitjor”, va afegir.

Aquestes paraules no han agradat gens al nucli dur del sector conservador, que s’ha enrocat encara més en el seu desafiament. A més, mitjançant filtracions a la premsa, ha acusat Lesmes, que sempre ha estat un home de l’òrbita del PP, d’haver-se lliurat als designis polítics del PSOE.

Si no salta cap sorpresa, el ple extraordinari de dijous no servirà per a nomenar els magistrats que han de substituir Juan Antonio Xiol i Santiago Martínez-Vares. D’aquesta manera, Lesmes es veurà obligat a convocar un altre ple dilluns vinent, és a dir, un dia abans que s’exhaureixi el termini marcat pel govern.

Un possible seient al TC?

El nucli dur del sector conservador del CGPJ també acusa Lesmes de maniobrar a favor dels nomenaments per tal d’assegurar-se una futura plaça dins el TC. En aquest sentit, el Mundo va publicar aquest cap de setmana que l’actual president del CGPJ podia ser “el candidat de consens” del govern espanyol per a cobrir el seient que ha deixat Alfredo Montoya, que va ser nomenat pel senat a proposta del PP (2017) i va renunciar a final de juliol per motius de salut.

“És lícit que en Carlos vulgui anar al TC, a més s’ho mereix i tots els presidents del Suprem ho han fet, però ha triat el camí equivocat per fer-ho”, va declarar, de manera anònima al diari, un dels vocals dissidents del CGPJ. Per la seva part, Lesmes ha negat que vulgui una plaça a l’alt tribunal: “Seria indecent que jo em prevalgui del càrrec per obtenir un càrrec en el Constitucional, i qui digui una altra cosa menteix interessadament.”

Si la renovació del TC acaba prosperant, sense cobrir la vacant de Montoya, el tribunal tindrà una majoria de set magistrats afins al PSOE i quatre al PP, mentre que fins ara era de sis a cinc a favor de la formació d’Alberto Núñez Feijóo.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes