La figura d’Es-Satti i els vincles amb el CNI: la comissió del 17-A atrapada per les traves del silenci oficial

El CNI sabia què tramava la cèl·lula de Ripoll? L’imam Abdelbaki es-Satti era un confident? Aquestes preguntes continuen sense una resposta clara vuit anys després dels atemptats del 17-A. La comissió d’investigació del congrés espanyol ha furgat en aquestes incògnites –sobretot perquè les compareixences són obligatòries–, però sense massa reeixida. De fet, les sessions van començar sense que el govern espanyol de Pedro Sánchez desclassifiqués part de la documentació.

El novembre, l’ex-director del CNI Félix Sanz Roldán va confirmar contactes dels serveis secrets amb l’imam quan era empresonat a Castelló arran d’una condemna per narcotràfic. Tanmateix, va assegurar que “no va ser mai ni col·laborador del CNI ni informador”.”Només imaginar que vam poder evitar la mort de 16 persones és una infàmia, una maldat i una vilesa”, va afegir.

Uns dies més tard, l’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo va declarar a la comissió que els atemptats de Barcelona i Cambrils van ser resultat de la negligència dels serveis secrets –”un error greu”–, que, segons ell, va menystenir tres avisos seus del 2015 que apuntaven a l’imam. Tanmateix, Villarejo va descartar que el CNI tingués la voluntat directa de causar-los.

Els documents d’Es-Satti

No va ser fins el gener que la Moncloa va desclassificar els documents que provaven els contactes a la presó de Castelló, entre el 2012 i el 2014, amb la intenció d’obtenir informació sobre entorns gihadistes. Entre més coses, agents del CNI van preguntar a l’imam per l’operació Xacal, una cèl·lula de Vilanova i la Geltrú, que presumptament reclutava gihadistes per enviar-los a l’Irac.

També detallaven que Es-Satti va proporcionar informació i que el CNI li va facilitar un número de telèfon per si volia tenir un canal obert de contacte. El maig del 2014, segons els documents, els serveis secrets van determinar que l’imam no era una font fiable perquè tenia tendència a l’engany. Més tard, malgrat l’augment de l’activitat gihadista a Europa, van considerar que no era un risc.

El govern espanyol no ha volgut desclassificar informació de més enllà del 2015, tot i que hi ha proves de més contactes de l’aparell de l’estat amb Es-Satti, quan ja estava establert a la mesquita Annour de Ripoll.

El silenci sobre l’imam

Aquell mateix mes, va comparèixer a la comissió l’aleshores cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que va dir que ni la policia espanyola ni el CNI no els van informar mai, abans dels atemptats, dels seus contactes amb Es-Satti. “Abans dels atemptats algú els va advertir del perfil d’Es-Satti?”, li va demanar la diputada de Junts Pilar Calvo. “Abans dels atemptats ningú no ens va informar d’Es-Satti. Nosaltres no teníem cap investigació sobre ell”, va respondre.

De totes maneres, en un to conciliador, Trapero va voler exculpar els serveis secrets i va negar que cometessin cap negligència. A parer seu, van tenir una actitud lleial amb la policia catalana. Sobre la informació que va rebre del CNI després del 17-A, l’ex-cap dels Mossos va respondre: “Havien tingut una relació amb aquesta persona i ja feia un temps que no la tenien.”

El testimoni d’un gihadista que ho canvia tot?

“El CNI tenia coneixement de les intencions de l’imam i va permetre que vingués i ens mengés el cap.” Així de contundent va ser el testimoni de Mohàmmed Houli Chemlal, l’únic gihadista supervivent de l’explosió d’Alcanar i condemnat a 43 anys de presó. “Ho dic ara perquè tenia por que ens pogués perjudicar. Però ja estic condemnat i no tinc res a perdre”, va afegir.

Houli va contradir la versió oficial del CNI i va explicar que els contactes amb l’imam es van allargar fins poc abans dels atemptats. En el torn preguntes dels diputats, va relatar que Mohàmmed Hichamy –abatut pels Mossos a Cambrils– li va dir que a vegades, quan es reunien amb Es-Satti, els feia sortit perquè després havia de rebre agents del CNI. De totes maneres, Houli va assegurar que no podia aportar proves que certifiquessin el seu testimoni.

“Jo sóc a la presó, però els qui havien de vigilar l’imam no”, va continuar. D’ençà de la detenció, quan va ser ingressat arran de l’explosió, Houli ha canviat unes quantes vegades de versió sobre què va passar a Alcanar. Al començament, va dir als Mossos que a la casa hi havia quatre persones o cinc, però ara diu que n’hi havia tres: Es-Satti, Youssef Aalla i ell.

Entre les runes, els Mossos van trobar mostres biològiques de dues persones, que es va concloure que eren l’imam i Aalla, però un testimoni durant el judici a l’Audiència espanyola, un turista francès, va declarar que havia vist una furgoneta sortint del xalet després de l’explosió –una informació que, segons una TEDAX que va treballar a Alcanar, no es va arribar a investigar–, fet que va alimentar la hipòtesi que Es-Satti en sortís amb vida, tenint en compte que la seva furgoneta va aparèixer a la Ràpita.

A la comissió, Houli va declarar que creia que l’imam havia mort a Alcanar, però que no descartava cap hipòtesi, tot i que ell va veure com Es-Satti entrava a la casa abans de l’explosió i no va sentir cap vehicle. “Jo de veritat que pensava que havia mort a la casa, però hi ha coses molt estranyes i amb el temps un va pensant coses […] Diuen que no se sap si l’imam és mort o què. Jo tampoc no ho sé”, va dir.

Els representants del PP no van participar en aquesta sessió de la comissió i els dels Comuns i el PSOE van refusar de fer preguntes per no donar veu a Houli.

El CNI pagava mensualment a Es-Satti

Les dades més rellevants de la relació d’Es-Satti amb el CNI no s’han revelat durant la comissió, sinó que es van filtrar l’abril al diari ABC. Segons aquesta informació, l’imam era confident dels serveis secrets –en actiu fins als atemptats– i cobrava 500 euros mensuals. En aquest sentit, un agent el visitava periòdicament a Ripoll, tot i que mai va detectar que s’hagués radicalitzat ni tingués voluntat de perpetrar un atac.

Segons l’ABC, els informes sobre Es-Satti, que redactava l’agent que li feia les visites eren “completament anodins” perquè la informació que proporcionava l’imam no tenia cap mena valor. De fet, expliquen que l’agent evitava de veure’l i ajornava les visites a Ripoll fins que li havia de pagar els 500 euros. Mesos més tard de la revelació, l’actual secretari general del CNI, Luis García Terán, ho va negar tot a la comissió del congrés.

“No li vam donar mai diners, i si hi ha una notícia o un reportatge que ho diu… jo li dic que no li vam donar diners”, va dir als diputats, tot destacant que Es-Satti mai no va ser col·laborador dels serveis secrets perquè no era fiable. “Mai no li vam pagar ni els 500 euros, ni 40, ni 300, ni 200 per la informació, perquè mai no va donar informació”, va afegir.

Terán va resumir els contactes amb l’imam en la cerca d’informació sobre l’operació Xacal. “Hi havia una gran quantitat de combatents terroristes estrangers a Europa que anaven a Síria […] Crèiem que podia tenir potencial com a font, per a treballar en benefici del CNI”, va explicar. Tanmateix, el van descartar com a font.

El dirigent va admetre que van parlar per telèfon unes quantes vegades, però la darrera trucada va ser “força abans que comencés la preparació dels atemptats”, que va situar després del Ramadà del 2017 (entre final de maig i mitjan juny).