Màscara Epicur
Màscara procedent del Museu Nacional Romà. © Paul Williams 2015 - ViBop

Un dels llibres que m’acompanyen aquest estiu i que de ben segur es quedaran a la vora és aquest llibret d’Epicur que el traductor, Jordi Cornudella, ha titulat Sobre la felicitat (ViBop Edicions). En tinc l’edició anterior, de fa força anys, però aquesta és millor: el traductor l’ha revisat, la llengua hi és encara més planera, ha fet una petita introducció i, cosa escassa i bella, un colofó: “… el savi que mirava cara a cara la vida i no es deixava afeixugar amb l’alforja dels déus i les llegendes. Llegim-lo. Que ens ajudi a arrencar crostes del cor dient les coses tal com són. Que ens assenyali els termes de la por i del desig. Que ens recordi com solen ser de vanes les onades de neguit que ens regiren per dintre i ens fan tèrbols. Llegim-lo i atrevim-nos a ser lliures.”

És un programa de vida, de la felicitat entesa com la recerca del plaer ben lluny de les “opinions supèrflues” (en expressió del filòsof grec) que han fet d’Epicur un apòstol de l’hedonisme i l’orgia. No. Només eliminar la pena i el dolor aporta plaer, propugna, i s’aconsegueix amb convicció i pràctica: “No es pot viure amb plaer sense viure amb seny, amb honestedat i amb justícia, ni viure amb seny, amb honestedat i amb justícia sense viure amb plaer. Aquell a qui això no li és donat no pot viure amb plaer.” No li és donat, diu: no ho practica, o no li arriba. Plaer, seny, honestedat i justícia.

No és tan senzill, però de ben segur que el savi Epicur té raó. Els seus textos, breus, aquí recollits són un capital per tornar-hi un cop i un altre. A cada frase t’has d’aturar, mirar de captar el sentit d’unes paraules escrites als segles IV i III abans de la nostra era. Algunes són perennes i s’hi pot pujar de peus i ballar-hi: “De tot el que la saviesa procura al conjunt de la vida de plena felicitat, el més important, de molt, és el benefici de l’amistat.”

Què faríem sense l’amistat. Cert. D’altres màximes demanen més atenció. Com ara: “Hem de pendre en consideració el fi fonamental i l’evidència completa amb què contrastem les opinions. Si no, tot anirà farcit de desordre i de pertorbació.” En aquests temps d’opinions a tort i a dret, als mitjans i a la xarxa, que no sembla necessari d’avaluar, com si tot valgués perquè tothom es creu amb el dret de tenir-ne (?), Epicur ens fa pensar. Contrastem les opinions? Pensem-hi, malgrat la calorada. Pensar per si mateix és la seva lliçó més fonda.

Cornudella no s’ha estat de dir, de manera ferma, que l’antimaterialista Epicur avui “faria discursos a favor dels okupes  i en contra de l’abús immobiliari”. Són paraules ben gràfiques adreçades als mitjans que m’han portat cap als desnonaments. Sovint en sentim parlar. Però no de tots. No s’esmenten ni es coneixen gaire els desnonaments invisibles que dia a dia, mes rere mes, tenen lloc a Barcelona.  Amb permís d’Epicur, que me’l dóna, passo a detallar algunes xifres d’aquesta plaga immobiliària que assetja el 46% dels inquilins de la ciutat.

“Impactes socials del mercat de lloguer” és el títol del recent informe de diverses institucions públiques, cooperatives i acadèmiques, a partir d’una enquesta que han respost més de dues mil persones feta abans de la pandèmia, entre el 2014 i el 2019. Els 46% d’inquilins obligats a desnonaments invisibles són els que s’han de mudar per força de pis. Perquè els han augmentat abusivament el lloguer o no els renoven el contracte o per mòbing dels propietaris que no arreglen degudament l’habitatge i no s’hi pot viure més. La meitat de les mudances dels anys considerats són en realitat desnonaments invisibles.

Són desnonaments invisibles perquè no consten enlloc, no arriben als jutjats ni a les estadístiques. El 62% dels enquestats són dones i l’edat mitjana dels participants és de 38 anys. Un 64% son veïns amb treballs qualificats, professionals i amb estudis superiors i títols universitaris. Tres llars de cada deu destinen més del 50% dels ingressos al lloguer, ben lluny del 30% que és oficialment considerat tolerable. El document conclou: “La mobilitat residencial i el nomadisme, lluny de ser una opció de vida, són una forma de precarietat. És, en realitat, inseguretat residencial.” Xifres que espanten.

Necessitem més Epicur. “No es pot viure amb plaer sense viure amb seny, amb honestedat i amb justícia, ni viure amb seny, amb honestedat i amb justícia sense viure amb plaer. Aquell a qui això no li és donat no pot viure amb plaer”. El plaer no pot ser l’abús dels altres.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.