27.02.2023 - 21:40
|
Actualització: 27.02.2023 - 23:10
Avui és previst que entri en vigor, amb un reial decret, el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), que per primera vegada obre la porta a futurs projectes d’aquesta mena en uns quants punts de la costa catalana. El decret posarà la primera pedra en el camí cap als projectes de generació eòlica marina a gran escala a tot l’estat espanyol. És una competència que, fins ara, el govern espanyol s’ha resistit a delegar als governs autonòmics, que tan sols poden legislar per a petits projectes fins a 50 megawatts (MW).
Tres nous projectes al país
Entre els projectes que s’aprovaran els tres que afectaran el país són: un al nord de la costa del Principat, al golf de Roses, i dos més a la costa oriental de l’illa de Menorca. Originàriament, a Menorca n’hi havia un altre de projectat, però en la declaració ambiental estratègica dels POEM, aprovada el desembre proppassat, el govern espanyol el descartà per no interferir en la pràctica de la pesca d’arrossegament. Fins avui, la tramitació de projectes d’energia eòlica marina era suspesa per decret llei a tota la costa catalana, si bé d’ençà del desembre proppassat s’havia començat a permetre la tramitació alguns projectes d’R+D+I.
Sis projectes al golf de Roses
El més important d’aquests tres projectes que inclou el POEM és el del golf de Roses, que s’escau dins la zona marina coneguda per LEBA2. És l’únic punt que el govern de Sánchez considera d’ús prioritari per al desenvolupament de l’eòlica marina, cosa que l’ha convertit en un objecte de molta atenció de les grans energètiques, que ja han presentat mitja dotzena de projectes de desenvolupament eòlic a la zona.
Segurament el projecte més conegut a la zona és l’anomenat Parc Tramuntana, un projecte d’energia eòlica marina flotant amb una capacitat de generació total de 500 MW, repartida en trenta-cinc aerogeneradors de 260 metres d’altura cadascun.
El Parc Tramuntana, que impulsen Bluefloat i Sener, és el projecte més antic projectat sobre aquesta àrea, com també el que més ha avançat en el procés administratiu d’aprovació. Tanmateix, no és pas l’únic –ni tampoc el més potent– que s’ha projectat al golf de Roses.
Aquesta distinció es reserva el projecte Catwind, que ocuparia pràcticament tot l’espai marítim del LEBA2 i projectaria ni més ni menys que vuitanta-dos generadors amb una potència combinada fins a 1.200 MW, més del doble de la resta de projectes (entre 500 i 600 MW). El Catwind és un projecte impulsat per Cobra, una empresa que forma part del grup ACS de Florentino Pérez.
Un llarg camí al davant
L’aprovació del POEM, tanmateix, no implica una autorització automàtica dels projectes d’instal·lació de parcs eòlics marins. Ho explicà fa poc la ministra espanyola per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en una entrevista a TV3. “Una vegada delimitada on pot tenir lloc aquesta activitat, cal analitzar el projecte concret i veure fins a quin punt s’integren bé totes les cauteles del punt de vista ambiental i de coexistència amb altres activitats”, digué.
Una volta s’aprovi el POEM, el govern espanyol haurà d’obrir la subhasta en què s’acabaran concedint els permisos per a la construcció de nous projectes a les zones estipulades. Ribera ja ha avançat que mirarà que la subhasta es faci tan aviat com sigui possible, en un termini de dos mesos o tres, si bé encara no hi ha cap data fixada.
A la subhasta també hi serà present el govern català, tot i que el paper que exercirà en l’operació continua essent una incògnita. Així ho avançà la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, el mes passat: “Veurem fins a quin punt podem, però hi volem dir molt perquè això és a casa nostra”, digué.
L’eòlica marina, prioritària per al govern
El desenvolupament de l’energia eòlica marina és una prioritat tant per al govern de Catalunya com per al govern de les Illes, que la primavera passada ja demanà l’acceleració en la tramitació dels POEM, si bé en el cas de Menorca la zona projectada per a la construcció d’aquesta mena de projectes és més petita i els plans es troben en fase més embrionària.
L’objectiu del govern català és que el parc eòlic marí del golf de Roses sigui plenament operatiu per al 2030. I és que l’executiu veu el desenvolupament de l’eòlica marina, que té un potencial productiu per metre quadrat molt superior al de l’eòlica terrestre o bé l’energia fotovoltaica, com una peça clau en la consecució dels objectius de reducció del govern. Jordà, de fet, ja ha dit públicament que espera que l’eòlica marina pugui generar 1.000 MW al final d’aquesta dècada –si fa no fa el doble del potencial productiu de la majoria dels projectes que s’han presentat al golf de Roses, tot i que significativament menys dels 1.200 MW que promet el Catwind. Perquè el lector se’n faci una idea: a final del 2022, a Catalunya tan sols hi havia 300 MW d’energia eòlica preparats per a ser instal·lats.
Un projecte controvertit
El projecte de parc eòlic marí al golf de Roses ha aixecat molta polseguera aquests darrers anys. Ha fa palès la creació de la plataforma Stop al Macroparc Eòlic Marí, que concentra partits, associacions d’empresaris turístics, organitzacions ciutadanes i confraries de pescadors de l’Alt Empordà per a protestar contra els projectes al golf de Roses. La plataforma, de fet, havia demanat una moratòria al POEM, tot i que finalment el govern espanyol no l’ha concedida. També demanava a la Generalitat que presentés al·legacions per qüestions de fragilitat ambiental a la declaració ambiental estratègica del POEM, com ja ha fet per exemple el govern andalús. L’executiu d’Aragonès, tanmateix, no n’ha presentada cap.
El desenvolupament energia eòlica marina, per contra, compta amb el suport de més sectors de la societat civil. El desembre proppassat, per exemple, més de quatre-cents científics, activistes ecologistes i empresaris van signar un manifest, “Renovables o una Catalunya a la cua”, en què demanaven d’agilitar aquesta mena de projecte al país. Perquè la construcció del parc eòlic marí al golf de Roses seria un pas de gegant en la transició a un paradigma d’emissions zero a Catalunya, que ara com ara disposa d’una potència renovable instal·lada molt inferior a la d’àrees veïnes, com l’Aragó.
