“Crec que d’ací a uns deu anys s’haurà acabat la dictadura de Xi Jinping”

  • Parlem amb el monjo budista tibetà Thubten Wangchen, director de la Casa del Tibet a Barcelona

VilaWeb
Thubten Wangchen fa onejar la bandera tibetana davant el consolat de la Xina (fotografia: Casa del Tibet).
Xavier Montanyà
18.12.2022 - 21:40
Actualització: 18.12.2022 - 21:46

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Thubten Wangchen és el representant dels tibetans d’Europa al parlament tibetà a l’exili, amb seu a Dharamsala, a l’Índia. És un referent de la lluita per la llibertat del Tibet, una veu autoritzada i ben informada per a denunciar les vulneracions de drets humans a la Xina. L’any 2014, com a ciutadà espanyol, va interposar una querella contra l’ex-president xinès Jiang Zemin, l’ex-primer ministre Li Peng i tres dirigents més del Partit Comunista xinès per genocidi, tortures i crims de lesa humanitat al Tibet. La justícia espanyola ho va investigar i va arribar a emetre una ordre internacional de detenció contra ells. Però la pressió de la Xina sobre Mariano Rajoy i el congrés espanyol va aturar el procediment amb una modificació de la llei.

El 10 de desembre passat, Dia Internacional dels Drets Humans, la Casa del Tibet va convocar una manifestació pacífica davant el consolat xinès a Barcelona. L’acte coincidia amb el trenta-tresè aniversari de la concessió del Nobel de la Pau al Dalai Lama (1989), per la seva resistència constant a l’ús de la violència en la lluita de la gent per a recuperar la seva llibertat.

VilaWeb
VilaWeb
Discurs davant el consolat xinès (fotografia: Casa del Tibet).
Grup de manifestants, el Dia Internacional dels Drets Humans, davant el consolat xinès de Barcelona (fotografia: Casa del Tibet).

A la manifestació denunciàveu la vulneració de drets humans a la Xina i exigíeu al govern de Xi Jinping d’aturar la política repressiva contra els manifestants contraris al règim. Com va reaccionar, el consolat xinès?
—Teníem el permís de manifestació dels Mossos d’Esquadra. Sempre ens el donen perquè no som perillosos, som pacífics. Cridem una mica, però no tirem pedres, ni tomàquets, ni ous. Érem quaranta o cinquanta, només. Quan vam arribar, la gent del consolat xinès va trucar a la policia i es va queixar. Van venir la policia espanyola, la Guàrdia Civil i els Mossos. Demanaven qui era el responsable. Ens van fer anar a manifestar-nos a la vorera del davant. Van dir que, si no hi anàvem, utilitzarien la força. La nostra condició va ser que traguessin un autobús que hi havia aparcat davant el consolat. Ho van fer. Vam acceptar perquè la cosa important és manifestar-se. Uns altres anys, això no passava.

Us van deixar parlar?
—Sí, vaig parlar tranquil·lament i molta estona dels drets humans i la repressió. També els vaig dir que vingués algú del consolat a dialogar amb nosaltres. Sense por. Però no va sortir ningú.

El consolat xinès ha volgut parlar amb vosaltres alguna vegada?
—No, mai. M’agradaria. Sempre ho demano. Que ens convidin a tots dos i fem un debat públic. Abans, ací, em convidaven molt a programes de televisió i ràdio. Ara, no. A la BBC unes quantes vegades han fet debats amb l’ambaixador i jo, per exemple. Ací, no. El govern xinès té molt de poder econòmic per a imposar els seus criteris.

Com valoreu les protestes dels joves xinesos d’aquests dies?
—Les protestes dels joves són molt importants. N’hi ha hagut en set ciutats o vuit. A la Xina, Twitter, Facebook i molts mitjans són prohibits. Però els joves han sabut esquivar la censura. Tenen unes altres maneres de comunicar-se. El govern xinès està preocupat. Ha afluixat les mesures de covid zero per aturar el moviment.

A més de protestes contra la política de covid zero, s’han vist crítiques a Xi Jinping i al Partit Comunista xinès.
—Sí, això és nou. No havia passat mai. És important. Diuen “Xi Jinping fora”. D’ençà del 1989, a la plaça de Tian’anmen, no havia passat res de comparable. Protesten contra les mesures covid, contra la censura, per la llibertat d’expressió… També hi ha fàbriques que han tancat. Algunes s’han traslladat a l’Índia. Hi ha milers de treballadors sense feina. Penso que això ha de canviar. La gent ho veu.

Aquests joves xinesos que es manifesten avui són solidaris també amb causes com la del Tibet?
—Els joves xinesos no saben res del que passa al Tibet. Els han manipulat dient que el Dalai Lama és perillós, que el Tibet és la Xina, etc.

Cosa que no té res a veure amb el missatge del Dalai Lama cap als xinesos.
—Exacte. Ell sempre diu que no hem d’odiar els xinesos, que són els nostres germans, que ells no volen problemes, ni patir. És el govern qui els manipula. Ara fa tres o quatre dies, el Dalai Lama ha dit que tothom estigui tranquil perquè el món canvia i la Xina també. Pensa que aviat tindrem bones notícies.

Quines?
—Crec que aviat, potser d’ací a deu anys, hi haurà canvis importants. S’acabarà la dictadura comunista de Xi Jinping. És el més lògic. Res dura per sempre. Ha passat amb totes les dictadures, Saddam Hussein, Franco, Hitler… A tot estirar, aguantarà aquest mandat. Al principi vam pensar que ens afavoriria, perquè el pare de Xi Jinping era seguidor del Dalai Lama i la seva dona fa meditació budista. El seu pare era del cercle més pròxim a Mao Tse Tung, quan el Dalai Lama el va visitar l’any 1954. Es van conèixer i va regalar-li un rellotge al Dalai Lama. Encara el porta. Però en lloc de millorar, hem anat a pitjor. Xi Jinping no pot durar gaire. Per això les protestes dels joves són importants.

Grup de manifestants, el Dia Internacional dels Drets Humans, davant el consolat xinès de Barcelona (fotografia: Casa del Tibet).

Però el Partit Comunista de la Xina és fort, fa molts anys que té el poder.
—La Xina sembla que sigui molt forta, però, en realitat, els comunistes comunistes són pocs. Tres mil o cinc mil caps del partit, sí. La resta no tenen ni veu ni vot. A Xi Jinping no l’ha votat el poble. Dins el partit hi ha idees diverses. Fa molts anys, als setanta i vuitanta, hi havia partidaris de negociar amb el Dalai Lama, com el president Jiang Zemin, que va enviar-li un missatge: “Oblida les paraules ‘independència del Tibet’ i dialoguem.” El Dalai Lama va acceptar. I es van reunir. Nosaltres som sis milions de tibetans i els xinesos mil milions, i tenen armes. Nosaltres no tenim res. No hi ha res a fer. El Dalai Lama diu als joves que per favor no hi hagi violència mentre ell visqui.

Quin és ara el vostre objectiu?
—El Tibet era independent històricament, però ara hem perdut. Abans que desapareixem, amb tota la nostra cultura, llengua i filosofia, volem viure al Tibet amb més autonomia, preservar la nostra cultura, encara que sigui sota el poder xinès. Si no, el temps passa i els joves educats ideològicament com a xinesos oblidaran allò que érem i som.

Les protestes dels joves xinesos han tingut repercussió al Tibet?
—Ara fa uns dies que no tenim notícies.

Per què?
—Els xinesos fan aquests controls de tant en tant. Hi ha ràdios i programes de televisió que parlen del Tibet. Que donen unes quantes notícies el dia. Són emissores que emeten a l’Índia, Noruega o Washington. “Voice of America” o “Radio Free Asia”, per exemple. Però la Xina ho controla tot. Quan parla el Dalai Lama, interfereixen les emissions perquè els tibetans no el puguin sentir. El 10 de desembre era un dia important per a nosaltres i per al Dalai Lama. Això pot haver causat la censura. Sempre ho fan en dades assenyalades pels tibetans. Unes quantes cada any. No volen que els tibetans s’assabentin de què passa. De com actuen.

Com ara?
—Moltes coses… Al Tibet, per exemple, ara fa uns anys es va construir una estàtua de Buda immensa per prevenir contra els terratrèmols, com el que hi havia hagut al Nepal. Era preciosa. Cap al 2019 va arribar l’ordre de Pequín de destruir-la. Deien que era just en la línia del terratrèmol i que havien de protegir les vides de la gent. La van enderrocar amb buldòzers. Després, van utilitzar al mateix argument per enderrocar un temple d’oració i una escola.

Free Tibet informa que tres nens tibetans de cada quatre són forçats a separar-se de les seves famílies.
—Sí. Els internen en escoles en què solament parlen xinès. El tibetà és prohibit. No poden viure amb la família. Els pares els reclamen, però no els fan cas. Amb cinc o sis anys és fàcil d’aprendre i fàcil d’oblidar. Els volen convertir a la cultura xinesa. Hi ha molta tensió. Si els pares els reclamen els amenacen amb la presó.

Amb la covid, com s’ha intensificat el control de la vida diària dels tibetans?
—Fa poc he parlat amb una persona que té els pares i família al Tibet. Per anar d’un poble a un altre ha de demanar un permís d’autorització. Li van dir que els “controlen i cuiden”. Un altre va arribar a Lhasa i li van dir: “Ara no pots anar enlloc, t’has de quedar aquí; si no, has de portar un paper oficial del teu poble.” Si no pot anar-hi, com pot portar el paper? El van ficar en un hotel amb l’obligació de pagar-lo.

Proves de covid a Lhasa, capital de la regió autònoma del Tibet, agost del 2022 (fotografia: Reuters).

Ha augmentat la repressió.
—Sí, a tots aquests joves que protesten per les mesures els acusen de polítics. És molt fàcil vigilar qui és qui. Som poca gent. A cada monestir, a cada plaça, a qualsevol racó hi ha càmeres de vigilància. Tothom té mòbil. Et poden aturar en qualsevol lloc i et demanen el mòbil. Miren les fotografies. Busquen la bandera del Tibet o la fotografia del Dalai Lama. Si te’n troben una, vas directament a la presó tres mesos. O pot ser que visquis fora del país i vagin a visitar la teva mare en un poblet de les muntanyes per controlar-li el mòbil i veure què li diu el seu familiar de fora. De vegades els han dit que si els seus fills no tornen de l’estranger, els retiraran la cartilla de racionament. N’hi ha hagut casos.

Quan us manifesteu, se us afegeixen uns altres grups catalans, com ara partits, sindicats i associacions? Quin suport teniu de la societat d’ací?
—Fa vint o trenta anys teníem més solidaritat de la gent. Venien dues-centes, tres-centes persones. Cada vegada en vénen menys. No sé per què. Ara som pocs. Tampoc els truquem un per un… Uns de Falung Gong, que van contra el govern xinès, em van dir que vindrien, però tan sols en van venir dos i eren catalans. De xinesos, ni un. Tenen por perquè la seva família és allà. Si ells es manifesten aquí i els identifiquen, la seva família pot patir-ne les conseqüències. Als tibetans ens passa igual.

Segons l’ONG “Saveguard Defenders”, la Xina té unes cinquanta comissaries clandestines a tot el món. N’hi ha nou a l’estat espanyol, el país europeu que en té més. Una a Barcelona. Què en sabeu?
—Res, d’això no en sabem res.

He llegit que agafen dissidents i els obliguen a tornar.
—Ho han fet a alguns tibetans a l’Índia. En conec un que, amb molt de risc, va deixar l’escola perquè els seus pares no patissin i va tornar al Tibet. Una vegada allà, els interroguen. Per què vas marxar? Què diu el Dalai Lama?

Vós heu tingut problemes?
—La policia espanyola m’ha advertit que vagi amb compte. Però de moment no m’ha passat res. Potser els budes em protegeixen.

Recepció al senat francès, a París, desembre del 2022 (fotografia: Casa del Tibet).

Tantes comissaries clandestines a l’estat espanyol volen dir que la influència de la Xina és més forta que en uns altres països?
—Divendres passat [9 de desembre] vaig ser a París. Hi havia una recepció oficial al senat francès per als tibetans exiliats. Ens van rebre molt bé. És clar, a Barcelona tan sols som vuitanta tibetans, a París n’hi ha dotze mil. De tota manera, cal tenir present que tots els països europeus tenen relació amb la Xina: Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Espanya sobretot… El govern espanyol, governi el partit que governi, té molta relació amb la Xina. Sobretot pel deute extern. La Xina fa servir el deute com a arma per controlar. El govern espanyol i la Generalitat mateixa segueixen les indicacions de la diplomàcia xinesa.

Lhasa ha estat confinada. Com han afectat la població del Tibet les polítiques xineses de covid zero d’aquests anys?
—El 2020 i el 2021 tan sols va haver-hi vuit o nou morts al Tibet. Hi ha més xinesos que no pas tibetans al Tibet. Ells s’infectaven fàcilment, nosaltres, no. El govern xinès se’n va sorprendre. Què passa amb els tibetans? Volien que ens infectéssim, però no va passar res. Ara sí, fa uns mesos, cap al març o l’abril, la covid va començar a estendre’s pel Tibet. Van enviar a viure al nostre país molts xinesos malalts o asimptomàtics.

Quines mesures va prendre la Xina al Tibet?
—Obligaven tots els tibetans a fer-se proves. Les feien pagar. Trucaven a la porta de les cases. La gent obria i era un metge oficial que venia a fer-los la prova. “No, si ja ens la vam fer ahir.” I el doctor: “Ahir era ahir, avui és avui.” Encara que no volguessis, t’hi obligaven i després te la cobraven. En alguns casos, els obligaven a fer la prova al matí i al vespre. Quan algú s’infectava, ficaven tota la família en un camp de confinament, amb el rètol: “Covid zero.” Deien que era per a protegir la gent. Però els internaven amb covid o sense. Famílies senceres.

Quin resultat va donar aquesta política de covid zero?
—Cada vegada hi havia més i més confinats en aquests llocs. La propaganda de les autoritats xineses deia que era per a protegir-los i que els donaven menjar i medicaments de franc. El resultat era que tenien llit, però els medicaments no arribaven. Si volien sortir per anar a casa seva, no els deixaven.

I el menjar?
—Els donaven el mateix menjar que es prepara per a les granges de porcs. Els confinats en aquests camps, fossin malalts o no, menjaven el mateix que els porcs. Això va durar mesos. Els joves tibetans confinats, amb els seus mòbils, donant la cara i posant en risc la seva seguretat, van enviar missatges al món demanant ajuda. Denunciaven que el govern xinès parlava de covid zero, de salut i protecció, però feia un mes, per exemple, que eren tancats allà, alimentant-se del menjar dels porcs, sense medicines, sense tranquil·litat per dormir, no tenien res. A més, allà tancats, s’infectaven tots. Demanaven per favor que els deixessin sortir i anar a casa seva. Que allà tenien prou menjar, que els deixessin morir a casa seva.

No devia ser fàcil enviar aquests missatges. La repressió i la censura digital del govern xinès és contundent i sofisticada.
—Els enviaven i després els esborraven, però el govern xinès ho controla tot. Per exemple, una noia que havia enviat un missatge d’aquests, va desaparèixer pocs dies després. També hi havia missatges com el d’una dona xinesa del Tibet que deia: “Ara som aquí, al Tibet. La covid ha d’infectar tots els tibetans. Eliminarem aquesta raça.” Vam enviar totes aquestes informacions a la premsa, però ningú no ens va fer ni cas.

Thubten Wangchen s’adreça als manifestants a Ginebra, el 2018 (fotografia: Casa del Tibet).

Human Rights Watch ha publicat fa poc un informe en què denuncia que la Xina recull mostres d’ADN dels tibetans, inclosos els nens de cinc anys, sense l’autorització dels pares. Diuen que és una campanya de “detecció de delictes”.
—Sí, la BBC i la CNN n’han parlat. La tecnologia l’aporta una empresa nord-americana. Es fa servir per a controlar els tibetans, fins i tot dels nens de cinc anys. Sabem que ja tenen l’ADN d’un milió dos-cents mil tibetans, inclosos els nens.

Si és per al control policíac, els nens encara no han fet res.
—Sí, però els nens són el futur. Volen controlar-nos tota la vida. Els tibetans són tibetans i no canviaran. No som perillosos. Però el govern xinès pensa que pel fet de ser tibetà, ja estàs a favor del Dalai Lama. Per ells, ser un seguidor del Dalai Lama és com ser un terrorista.

Aquesta paranoia del control total, la repressió i la censura també deu fomentar l’espionatge.
—No pot ser que el govern ho planifiqui tot, que torturi, que manipuli, que espiï. Ara mateix, hi ha la qüestió de l’Institut Confuci. És molt important. Confuci ara és prohibit a la Xina, com el catolicisme i l’islam. El govern xinès és en contra de qualsevol religió. No creu en res. No obstant això, han agafat el nom de Confuci com si fos una marca. Com Adidas. Han creat l’Institut Confuci per ensenyar cultura i llengua de la Xina. El Partit Comunista el fa servir per ensenyar com han de controlar el món.

Com funciona?
—Creuen que a l’estranger, amb diners, ho poden comprar tot. I és veritat. L’Institut Confuci s’ha instal·lat en molts països. Els ambaixadors xinesos parlen amb les universitats. Els convencen que la cultura xinesa és molt important per al futur, que cal fer aquests estudis de llengua i cultura. A més, porten els professors de la Xina, paguen els seus salaris, totes les seves despeses i fan un bon donatiu a la universitat. De cent cinquanta mil euros, per exemple. A Barcelona n’hi ha un al Raval. A Madrid, també. A València, Sevilla, Màlaga. I a Saragossa són a punt de fer-lo.

Els professors deuen ser del Partit Comunista. Quina missió tenen?
—Saben que el futur del món el decidiran els qui ara estudien a les universitats. Ells proposen d’ensenyar l’idioma, però també el pensament. És perillós perquè manipulen als joves. A més, espien com funcionen les universitats espanyoles i més qüestions. Als EUA els van expulsar del país perquè els van descobrir espiant. També els han fet fora pel mateix motiu d’Anglaterra, Alemanya, Escòcia i el Canadà.

I ací i a l’estat espanyol no hi ha cap inconvenient, segons que sembla. De comissaries clandestines, que parlàvem abans, l’estat espanyol en té nou. Una a Barcelona. És el país europeu amb més comissaries clandestines. Ací els xinesos tenen força.
—Molta. L’any passat vaig anar a València, al port, per rebre una estàtua de Buda de jade. Hi anava per rebre’l i fer una cerimònia. Em van dir que podia dir una pregària, però que no parlés. Els vaig demanar per què. Perquè el port de València el controlen empreses xineses. El de Barcelona també el volen comprar.

Thubten Wangchen amb el Dalai Lama i la verge de Montserrat (fotografia: Casa del Tibet).

Quin paper hi té, la Casa Àsia?
—És controlada pel consolat xinès. I finançada pel govern espanyol, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i, evidentment, el consolat. Tots els actes són sobre la Xina. Tan sols una vegada vam poder passar Kundun, el film sobre el Dalai Lama. Un dia, el cònsol xinès mateix m’esperava per provar de prohibir-me que entrés. Però no va poder perquè tinc nacionalitat espanyola i sóc en un país lliure. “No sóc xinès”, li vaig dir. “Sóc tibetà. I ara sóc espanyol. Ets tu, el cònsol xinès, que ets en el meu país, ara.”

Recordeu un cas concret d’un acte de propaganda sobre el Tibet a la Casa Àsia?
—Ara fa uns deu anys o més van fer un acte en què convidaven tres budes vivents per parlar del desenvolupament del Tibet. Aquest era el títol. Vaig reconèixer un dels tres tibetans. Si m’hi acostava, ell s’apartava. Tenia por que li parlés. S’allunyava perquè els xinesos no el relacionessin amb mi. Quan van parlar, es van limitar a llegir un paper que duien escrit sobre les “grans inversions” xineses per al desenvolupament al Tibet. I prou.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes