Noel Huguet: “La idea de ser independentistes no nacionalistes no té cap sentit”

Fa unes setmanes es va viralitzar un vídeo en què Òscar Andreu reivindicava el català i desmuntava diversos mites sobre el bilingüisme. Va ser difós per Nexe Nacional, una agrupació de nacionalistes d’esquerres que aborda la qüestió de la llengua, el futur de l’independentisme i el model de país de diverses maneres. Però, qui són exactament? Aquest grup va néixer l’octubre del 2024 i de moment ha pres la forma d’una revista digital i d’un perfil a X, Instagram, TikTok, Spotify i YouTube. El conformen persones que militen, havien militat o havien estat properes a espais de l’independentisme combatiu i d’esquerres. Ara, en un moment de crisi independentista i de creixement de les dretes i l’espanyolisme, volen repensar la nació des de l’esquerra de manera desacomplexada, i és per això que creen contingut polític en diferents formats: vídeos divulgatius, articles, entrevistes i debats. En parlem amb Noel Huguet, economista i un dels seus membres.

—Què és Nexe Nacional?
—De moment, una revista digital i un perfil a les xarxes en què difonem articles i vídeos. Ens agradaria centrar-nos en els vídeos perquè el llenguatge és més actual i hi ha més manca de material en aquest format. També hem penjat entrevistes i debats a Spotify i YouTube. Políticament, ens situem a l’esquerra i en l’eix nacionalista català o independentista, i creiem que s’han d’impulsar un seguit de debats, de rearmament ideològic, tant del catalanisme com de l’esquerra catalana, i de la combinació –que sempre porta problemes– de tots dos eixos. El context ens obligava a fer-ho. Hi ha una crisi de l’independentisme després del procés i també una crisi de l’esquerra. Som en un context d’espanyolització i de creixement de la dreta i a les entitats i espais polítics els falta generar debats nous.

—Sou un mitjà, un think tank…?
—El projecte està naixent i en procés de definició. Dir-ne revista està bé, però volem ser més que això, volem ser un espai de trobada de gent afí, a més de fer actes presencials. També desenvolupar un treball intel·lectual més profund i, per tant, també ser un think tank… Ara mateix, experimentem i explorem. Vam fer una primera presentació amb un número pilot i intentem agrupar les publicacions per temes. Un número sobre model productiu, un altre sobre llengua… Volem anar tocant temes diferents, hi ha diversos tabús i qüestions que s’han de treballar, com ara la immigració, però també moltes altres qüestions. L’esquerra ha de fer una certa maduració. Hem de ser ambiciosos, però una ambició no pamfletària, que aterri en polítiques concretes. Per exemple, tenim un deteriorament històric en les condicions salarials, molt més marcat que a la resta d’Occident, però no hi ha cap resposta. També hi ha qüestions, com ara la seguretat i la defensa, en què l’esquerra no acaba de tenir una resposta madura. O la relació amb el poder i les seves contradiccions.

—Alguns dels continguts que publiqueu tenen coses en comú amb els vídeos de la CUP Nord Oriental i amb alguns punts que defensa Alhora. Teniu cap vincle polític?
—No volem vincular-nos a cap espai polític, i menys electoral: volem ser transversals. Sí que és veritat que amb la CUP Nord Oriental compartim inquietuds i plantejaments, com ara el qüestionament del model productiu, i que també podem tenir punts en comú amb Alhora, com, per exemple, la inquietud pel context d’amenaça nacional. Hi ha gent que també està reflexionant sobre com ha de ser la lluita de l’independentisme d’esquerres avui i coincidim en uns altres espais, però no volem vincular-nos.

🔴 El supremacisme espanyolitzador continua fent tot el possible per imposar-nos la seva llengua. No hem triat viure un conflicte lingüístic, però podem triar com hi responem.

De com fer front a l’emergència lingüística en parlem al 3er número de Nexe Nacional. Obrim fil 👇 pic.twitter.com/p9eiBqPSm1

— Nexe Nacional (@NexeNacional) July 17, 2025

—Per què cal un nou nacionalisme d’esquerres?
—Una de les mancances del procés va ser que, com que crèiem que teníem la independència a tocar, vam desatendre la lluita pel país, la llengua… Això s’ha de reconstruir perquè la feina de l’independentisme no és només emancipar la nació, sinó també garantir que continua existint. A més, veiem una presència gran i creixent d’espanyolisme en l’esquerra. Hi ha actituds masclistes i racistes que no es toleren, però, en canvi, comportaments espanyolistes són acceptats, i això s’ha de combatre. Hi ha hagut un cert deteriorament dels consensos catalanistes i un bon exemple va ser l’obra Esas latinas. Hi va haver una reacció contrària, però també molta gent de l’esquerra diversa que va contemporitzar amb el seu discurs, una forma de neolerrouxisme que al final és espanyolisme i anticatalanisme. No hi ha prou disputa contra aquestes idees.

—També costa de posar damunt la taula el concepte de nacionalisme en l’àmbit de l’esquerra.
—Sí. És una mica disruptiu perquè genera molta antipatia, però és obvi que som nacionalistes. En llocs com ara el País Basc no genera tanta antipatia. Hi ha hagut aquesta idea que volíem ser independentistes no nacionalistes i això no té cap sentit. Desatén que no només volem emancipar el país perquè patim una repressió democràtica, sinó perquè som un país diferent i volem defensar la nostra diferència nacional, que no és cap delicte. És com si ens fes vergonya ser catalans, i no hem de demanar perdó per ser-ho.

—Suposo que el vídeo de l’Òscar Andreu es va fer viral pel discurs clar i desacomplexat que hi feia. Voleu impulsar aquest desacomplexament, amb la llengua com a cavall de batalla?
—Sí. Hi ha un malestar social pel retrocés de la llengua que no troba expressió política. L’Òscar Andreu defensa això a La Competència, però hem volgut donar un espai, a ell i a més gent semblant, per fer una mica de nexe i que puguin dir: “Em fa mal poder viure cada cop menys en català i que se m’imposi el castellà.” Hem defugit el conflicte lingüístic. Persones destacades del catalanisme han jugat a dir que no hi ha conflicte entre llengües, i és obvi que sí que hi és perquè si retrocedeix el català, és perquè avança el castellà, i això és producte d’una política estatal i d’unes polítiques violentes. Volem posar-ho damunt la taula perquè no s’ha fet prou.

—Costa de parlar de substitució lingüística, per exemple.
—Sí. Vinculat a això hi ha hagut una certa por a la fractura ètnica dels catalans, ja des dels anys setanta. Quan heretem tota una immigració castellana hi ha por que hi hagi una fractura entre catalans i castellans, i llavors construïm el projecte d’un sol poble, amb què estem tots d’acord, però queda a l’aire quina és la política lingüística o la llengua d’aquest poble. Volem construir un sol poble, però no volem defugir el conflicte entre llengües. I hem de parlar del vincle entre llengua i nació. No existiria la nació catalana si desaparegués la llengua.

Quin és el futur del català en el món del treball? Pot la defensa de la llengua ser una forma de protegir les feines de les persones que viuen i treballen a Catalunya? L’Aniol Soler i Raset ens explica una proposta pel sindicalisme de construcció nacional 👇 pic.twitter.com/OsGN3a7QEI

— Nexe Nacional (@NexeNacional) June 25, 2025

—Al manifest fundacional dieu: “És hora d’esvair mites sobre l’eficàcia i vigència dels mecanismes d’integració en la catalanitat i de plantejar alternatives que garanteixin la cohesió social i la supervivència nacional.”
—Hem jugat a una ficció, que és creure que podem construir nació i fer nacionalisme desatenent la dimensió cultural, que s’etiqueta negativament d’ètnica o etnicista, quan totes les nacions tenen una dimensió cívica i una de cultural o ètnica. La qüestió de la immigració, des de l’independentisme, l’esquerra i la societat, en general, ha estat tabú. Hem de poder-ne parlar amb normalitat, i una de les qüestions clares que va sortir en el Pacte Nacional per la Llengua és que hi ha una relació entre immigració en un context d’opressió nacional i el retrocés de la llengua. Hem de buscar mecanismes perquè no passi. Si és català qui viu i treballa a Catalunya, no hi ha cap risc que desaparegui la catalanitat o la nació catalana, sempre existirà. I sabem que això és mentida, calen polítiques de promoció del català i de la identitat catalana. No n’hi ha prou amb viure i treballar a Catalunya, la nació és alguna cosa més, la construcció d’una comunitat cultural i política.

—Els temes dels articles que difoneu tenen a veure amb integració, llengua, model de país, model econòmic… Com entronca tot això amb el debat sobre la Catalunya dels deu milions?
—Hem donat veu, per exemple, a Miquel Puig, que ha treballat molt la qüestió del model productiu i ha problematitzat la idea d’un creixement basat en la creació de molts llocs de feina amb sous baixos. La CUP Comarques Gironines també ha fet un discurs molt bo en aquest sentit. Creiem que la qüestió de la Catalunya dels deu milions serà un dels aspectes principals de la batalla política els anys vinents i tenim ganes de problematitzar-ho i obrir el debat. Encara no hi hem treballat, però volem, com a mínim, qüestionar que sigui inevitable i desitjable. Sobretot en el tipus de creixement actual, que no crea cohesió social ni garanteix la reproducció lingüística. El model productiu des dels 2000 s’ha basat a crear molts llocs de feina de poca qualitat que no generen arrelament. Dues terceres parts dels immigrants marxen i, per tant, no pots fer polítiques ni de catalanització ni de vertebració social. No tenim un país on arrelar, tenim un país on fluir, una terra de pas, i no volem una terra de pas, volem una terra d’arrelament.

—Hi ha qui defensa que la qüestió de la immigració dins l’esquerra no ha estat tabú i que sempre se n’ha parlat.
—Des de l’esquerra s’han fet coses molt positives, com ara denunciar el racisme, donar veu als immigrants, intentar construir un país amb ells, desmuntar les mentides de la dreta… El que passa és que hem de fer molt més, no ens podem quedar aquí. Nosaltres tenim ganes de tocar el tema de la immigració i de la demografia en general, també pel que fa a la natalitat. No tenim una postura perquè no som un partit polític, publicarem veus diverses que no s’estan sentint. En general, hi ha hagut tabús i hem de parlar del fenomen en termes objectius –quanta gent ve, quin és el perfil, quines feines fa, si ve i marxa… I no només parlar dels efectes positius, també dels negatius, perquè això requereix fer polítiques al respecte. I mirar què fan altres països. Tenim la idea que la immigració és inevitable i positiva, però quan decidim fer el Hard Rock o continuar apostant pel turisme, porta implícit que hi haurà immigrants fent aquestes feines precàries, una casta permanent amb dificultats per a integrar-se socioeconòmicament i nacionalment.

—Al manifest també dieu que “els consensos del catalanisme pactista han col·lapsat”. Què voleu aportar, en aquest sentit?
—Hi ha hagut un cert deteriorament del processisme, la idea que teníem la independència a tocar i que el que faltava era valentia i pressa. I ara no sabem què fer. No és que estiguem en contra dels pactes, però creiem que és important un posicionament clar, combatiu i conflictiu. Tant l’independentisme com l’esquerra de vegades acaben subordinats al PSOE. Per estratègies d’aliances, al final no tenim cap poder de negociació contra ells. Tampoc no ens importa tant la qüestió electoral i de pactes com la qüestió de la cultura política. Per exemple, en el tema de la llengua creiem que cal dignificar l’activisme lingüístic que apareix, intentar d’articular-lo, alimentar-lo… La dimensió política i electoral és conseqüència dels moviments del carrer.

—Quin enfocament voleu tenir quant a la interseccionalitat, que sovint és també una qüestió polèmica?
—Som hereus de l’esquerra en tot això. Núria Alcaraz va publicar un article en què deia que al marc de la interseccionalitat li falta la llengua i la nació. Aquesta és la nostra aportació: revisar com esquerra i nació estan vinculades. El feminisme és d’aquestes parts de l’esquerra que els últims anys ha ofert resultats positius, malgrat la reacció en contra. Sí que creiem que en algunes qüestions de vegades s’ha abusat de polítiques de representativitat en comptes de polítiques més materials. La presència pública de les dones augmenta, però la reorganització del treball de cures és una assignatura pendent.

Quin és el futur del treball de cures en un context d’envelliment i precarització? Podem garantir que ens cuidin en català i amb drets laborals quan ens fem grans? La @nurialca ens explica la proposta del Sistema Nacional de Cures 👇 pic.twitter.com/KPr97SGTem

— Nexe Nacional (@NexeNacional) June 19, 2025