Llorenç Navarro: “No permetrem que la AP-7 torni a ser de pagament”

El 31 d’agost vinent s’acaben les concessions de cinc trams d’autopista a Catalunya, fins ara en mans d’Abertis: els dos trams que encara eren de pagament de la AP-7 –entre Tarragona i la Jonquera– i els de la AP-2 –entre Saragossa i el Vendrell–, la C-32 nord –al Maresme– i la C-33 –entre Barcelona i Granollers. Finalment seran de franc, tot i que Catalunya encara tindrà els peatges de la C-16 –entre Manresa i Barcelona i al túnel del Cadí– i de la C-32 al Garraf, totes dues de titularitat de la Generalitat, atès que mantenen les concessions.

L’alliberament de la AP-7 i de la resta d’autopistes ha estat el camp de batalla principal de la plataforma veïnal Prou, AP-7 Gratuïta Ja, creada ara fa sis anys per a reclamar que la AP-7 fos de franc i que ha estès les reivindicacions arreu del país, reclamant una xarxa d’autopistes i autovies sense peatges, lluny de les mans de les empreses concessionàries.

El portaveu, l’ampostí Llorenç Navarro, avisa en aquesta entrevista que, malgrat que seran de franc imminentment, no abandonaran la lluita perquè s’oposaran enèrgicament a qualsevol dels sistemes de pagament nous. La Generalitat de Catalunya reclama el traspàs de totes les carreteres per a poder implantar la vinyeta, una espècie de tarifa plana per a poder circular per totes les vies del país. Un model que xoca amb el que defensa el govern espanyol, que també treballa per un altre sistema de pagament: el de pagar per distància recorreguda.

—La AP-7 i tres autopistes més seran de franc. Tenint en compte el nom de la vostra plataforma, es pot dir que doneu el vostre objectiu per assolit?
—Doncs no. No hem acabat ni acabarem. Hauríem pogut acabar la feina quan es va alliberar el tram de Salou a Alacant. No ho vam fer i tampoc no ho farem ara. El 31 d’agost recuperarem més de cinc-cents quilòmetres d’autopistes, però el nostre objectiu no serà complert perquè encara queden moltes vies de pagament. Sempre que una via ha estat alliberada, la reducció dels accidents ha estat brutal. Aquests darrers divuit mesos, d’ençà de l’alliberament de la AP-7 a les Terres de l’Ebre, no hi ha hagut cap mort a la N-340. Volem que s’alliberin totes les vies. Perquè volem que la gent pugui circular de manera més segura. Fins ara, els nostres governants polítics han suspès. Tots, de tots els colors polítics.

—Han suspès perquè la gratuïtat arriba massa tard?
—La gratuïtat arriba després de molts anys de poca-vergonyisme, amb renovacions de concessions que no s’han tret ni a concurs. Som els veïns i veïnes els qui hem pagat constantment. Els governants polítics s’han dedicat a acontentar les empreses constructores donant-los els contractes de manteniment. Els partits han fet molta demagògia: tots han aprovat al parlament que la AP-7 fos de franc. I ara defensen la implantació d’una vinyeta que seria com un nou peatge. A la nostra Generalitat treballen perquè es faci un pagament per a circular per autopistes i autovies! Ens ho podíem esperar dels convergents, que tota la vida han dit que volen que paguem. Però els que ens han enganyat són els d’Esquerra, que primer es van posar del bàndol de la gent del “No vull pagar”.

—Per què ho dieu?
—Esquerra Republicana ha defensat la vinyeta d’ençà que van abandonar la gent del “No vull pagar”.

—Dels partits polítics que defensaven el “No vull pagar”, n’hi ha algun que rebutgi un nou sistema de pagament, sigui la vinyeta, sigui el pagament per ús?
—No sabem de cap partit polític que sigui en la nostra lluita. Uns justifiquen el pagament per la contaminació. Uns altres diuen que no hi haurà diners per al manteniment de les autopistes. Que parin de fer demagògia, que no enganyin la ciutadania. Tots els imposts pugen –els de la llum, l’aigua, el gas…– i ara volen privatitzar les vies públiques amb noves concessions? Lluitem contra els nostres representants i això és molt trist.

—Us veig enfadat, tot i l’alliberament dels peatges.
—Estem enfadats perquè aquests darrers mesos hi ha hagut una macrocampanya publicitària, a molts mitjans de comunicació, perquè la gent no gaudeixi d’això que ara vindrà. Perquè la gent no pugui gaudir de la gratuïtat i cregui que, d’aquí a poc temps, haurà de tornar a pagar per circular. L’Associació d’Empreses Constructores i Concessionàries d’Infrastructures (la Seopan) s’ho vol quedar tot: tots els contractes de manteniment. I la Unió Europea no ha dit en cap escrit que s’hagi d’implantar la vinyeta. En canvi, parlem de vinyeta, quan no se n’hauria de parlar. Ara hem de gaudir.

—Quin creieu que és l’objectiu real d’implantar aquesta vinyeta?
—Continuar les concessions a les empreses, amb l’excusa del manteniment. És descaradíssim. Ja ho han fet, quan t’adones que les concessions no són només d’autopistes, sinó també de presons, casernes, hospitals, la línia L9 del metro… Perquè les obres les fan els mateixos, a tots els municipis. Nosaltres no ho permetrem. La vinyeta, no l’autoritzarem. És el poble qui ho ha de dir. I, si el poble surt al carrer, si les mateixes armilles grogues que s’han vist a França es veuen aquí, segurament més d’un partit polític es cagarà. Perquè encara no han conegut la pressió. I saps per què no venia? Perquè la gent encara tenia alguna cosa. Quan la gent deixa de tenir alguna cosa, ha perdut la por.

—Com s’ha de pagar el manteniment de les vies d’alta capacitat?
—Amb el pressupost de l’estat espanyol, que es nodreix dels nostres imposts. Hi ha autopistes que ara són de la Generalitat perquè les va demanar, com ara la C-32. Però eren de l’estat. Per tant, aquestes vies les ha de pagar l’estat espanyol. Saps quants diners donem en subvencions i bonificacions a les empreses concessionàries? Els estalviem molts diners. Si veiessis que paguem més de 160 milions d’euros en peatges a l’ombra, cada any, t’esgarrifaries. S’han donat un munt de calés a aquestes empreses, i no en tenen prou. En volen més! La AP-7, a les nostres terres, s’ha amortitzat cent cinquanta-set vegades. Ho va dir el Cercle Català de Negocis, en un estudi de l’any 2016. Si ells mateixos et diuen aquesta xifra, imagina’t!

—Què respondríeu als que no fan servir el cotxe i que pensen que, amb els seus imposts, no han de pagar el manteniment de les carreteres?
—Això em recorda allò que deia l’exdirector de la DGT, Pere Navarro. Era un senyor que patia per l’àvia del tercer segona que no té carnet de conduir. Es preguntava per què aquella senyora havia de pagar amb els seus imposts unes vies que no faria servir. És tan absurd! Tal com funcionen els imposts a l’estat espanyol, hem d’explicar a la gent que pagues per residències d’avis o llars d’infants que potser no faràs servir mai. Jo, com a veí d’Amposta, per què he de pagar amb els meus imposts la línia L9 de metro? Doncs perquè és necessària. Aquesta argumentació, la de pagar per ús, és vergonyosa. Va contra tots els imposts. Si tots féssim això, podria dir que no vull pagar televisions públiques perquè miro Netflix. És una argumentació per a justificar. Si he de justificar alguna cosa, he de buscar l’excusa.

—El govern espanyol defensa un altre model de pagament: el sistema de pagament per ús, que vol aplicar a partir del 2024.
—També ens hi oposem, per descomptat. Només tenim un principi. Les vies són públiques. Perquè són necessàries. Perquè aquesta àvia del tercer segona no té cotxe, però les medicines que li porten a la farmàcia, les porten en una furgoneta. I aquesta àvia necessita menjar arròs i baixa a comprar-lo al supermercat. I l’arròs el porta un camió que va per la carretera. Fer demagògia d’allò que és una via pública… És bàsica. I necessària. Per això lluitem. Lluitem per un bé públic. La cosa pública, la carretera, és un bé públic.

—Entenc, doncs, que la plataforma no es dissoldrà.
—No. Farem una unió de tots els moviments i plataformes de l’estat. I nosaltres passarem a ser: “Mai més de pagament”. Creem quilòmetres i quilòmetres de vies alliberades, més segures i públiques. Volem això. Volem deixar de perdre tot això que hem perdut durant tants anys. Anar recuperant-ho. No som un bolet. Tenim claríssim que hi ha gent que ven una idea de país i, en canvi, el malvèn.

—Confieu de convèncer els governs perquè no s’apliqui cap sistema de pagament?
—No pararem la lluita. Perquè ja fa més de deu anys que intenten d’introduir la vinyeta. I no ho permetrem. Aquesta gran campanya publicitària d’ara és perquè la gent no pugui gaudir de la gratuïtat. És perquè els entri al cervell que la gratuïtat serà per poc temps. No és veritat. Es mantindrà així. Perquè hem recuperat una via. La casa no es ven per anar-me’n de lloguer. La casa, la recuperem. Volem que les vies públiques siguin mantingudes per obres públiques. Els preus són caríssims. El manteniment és més car que no a Alemanya. Per tant, també volem que es fiscalitzi tot allò que s’ha fet, amb auditories. Que s’aixequin catifes perquè no torni a passar mai més.

—El 31 d’agost teniu prevista alguna acció als peatges per a celebrar-ne l’alliberament?
—Ho anunciarem aviat. Però tota la nit hi haurà ambient, sí. Tenim pensat un acte als peatges i farem un recorregut. Ho anirem explicant a les xarxes socials L’única cosa que volem dir a la ciutadania és que a poc a poc anirem recuperant totes les vies de pagament. Que és necessari de recuperar-les i mai més tornar a pagar per una cosa que ja paguem amb els imposts. Et volen fer creure que, si no pagues dues vegades, no es farà bé. No permetrem que aquestes vies tornin a ser de pagament. Només les pagarem una vegada: i serà a través dels imposts. Necessitem les vies per a desplaçar-nos. Tot Déu! Mira la pandèmia, molta gent ha vingut a les nostres terres, a desconnectar i a veure natura. Necessitem mobilitat, accessos als municipis, volem unes bones vies, hi tenim dret. I, a més, alliberades.

—Quan siguin de franc, creixerà el trànsit i es poden col·lapsar alguns trams?
—Sí, són vies que aniran més carregades. Recomanem a la gent que tingui molt de seny. Les altres vies perdran un pèl de trànsit, sobretot les nacionals. I per a la gent serà una millora econòmica brutal.