Joan Baldoví: “No tenim por d’unes eleccions”

El País Valencià viu moments complicats políticament. Dilluns, el president Carlos Mazón va anunciar la seua dimissió en un discurs victimitzant i sense pronunciar en cap moment la paraula “dimissió”. Amb tot, no va presentar la seua renúncia com a diputat i, per tant, continua aforat. Com que el PP no té prou vots per a elegir un altre president del seu partit, ha de pactar amb l’extrema dreta de Vox. Així, el futur del País Valencià es negocia a Madrid, entre els dirigents espanyols de tots dos partits. A hores d’ara, Mazón continua com a president en funcions i, de fet, l’endemà mateix d’anunciar la seua partida va presidir el ple del Consell a Alacant, lluny dels focus mediàtics. Amb tot, la jutgessa de Catarroja, que instrueix la causa penal de la gota freda, ja estreny el cercle sobre ell. Per la seua banda, l’oposició demana que es convoquen eleccions. Parlem de tot plegat amb Joan Baldoví, el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, i també de com encara la coalició uns possibles comicis.

—Ja ha passat gairebé una setmana de la dimissió de Carlos Mazón i el futur del País Valencià es negocia a Madrid. On som ara mateix?
—En la vergonya més absoluta. En la constatació que als partits espanyols els interessa el territori valencià en funció dels seus interessos electorals. Hi ha un PP implorant que no hi haja eleccions, perquè ara li anirien mal, i perquè hi ha la possibilitat –i jo me la crec– que poguera haver-hi canvi al País Valencià. Hi ha un Vox demostrant que és ell qui té la baralla i fent patir i arrossegar-se al Partit Popular tant com puga per pur interès electoral. El País Valencià, els ciutadans, els afectats per la dana no importen. Ací només importa l’interès electoral de Feijóo i Vox.

—En cas que arriben a un acord, un dels noms que sonen és el de Juanfran Pérez Llorca, que va ser la darrera persona amb qui va parlar Mazón abans de desaparèixer durant trenta-set minuts, i que ha estat citat a declarar per la jutgessa. El trobeu adequat per a ser president de la Generalitat?
—Juanfran Pérez Llorca serà un Mazón 2. Serà un calc del que ha sigut Mazón. És amic personal seu, l’ha acompanyat en la vida política del partit, en els càrrecs interns del Partit Popular, és la mà dreta de Mazón, és qui era al seu costat quan es va negociar l’acord amb Vox, un acord infame en què el PP s’agenollava per donar vida a Mazón a canvi d’incorporar encara més l’ideari d’extrema dreta de Vox, racista, contra les dones, contra les persones LGBTI, contra el valencià. A més a més, ha sigut qui ha defensat Mazón a les sessions d’investidura d’una manera absolutament aferrissada, fins a arribar a dir-nos, als diputats de l’oposició, que intentàvem d’aprofitar-nos del dolor de les víctimes. I això no és així. Jo he parlat amb moltes víctimes i han sigut molt categòriques: seguiu, seguiu fins que caiga l’infame i fins que siga davant la jutgessa de Catarroja. No esperem res de nou, continuïtat. I agreujada perquè tenim un Vox encara amb més poder de decisió.

—Com valoreu aquesta dimissió?
—Vull fer, primer, una afirmació categòrica. La dimissió de Mazón és una victòria de les famílies de les víctimes i una victòria col·lectiva del poble valencià. Crec que el poble valencià ha estat a l’altura, ha eixit al carrer dotze mesos. Si Mazón acariciava –perquè l’acariciava– la idea que la indignació baixaria i que tindria possibilitats de tornar-se a presentar, la manifestació de fa dos dissabtes va ser –i ho diré com ho sent– una hòstia amb la mà oberta en la cara de Mazón i del Partit Popular. Cinquanta mil valencians tornaven a omplir els carrers de València de dignitat i demanant de manera unànime la dimissió de Mazón. Una dimissió que es veia en totes les enquestes, vuit de cada deu valencians no volien que continuara. I el punt d’inflexió va ser el funeral d’estat. Jo, si hagués perdut una filla, la meua dona, hauria fet com les víctimes, segur. Quan veus que un president no ha estat on tocava, ha dimitit de president durant moltes hores, t’ha mentit, només t’ha dit excuses, ha intentat de culpar tothom tret d’ell, fins i tot les víctimes, dient que estaven polititzades… Es va autoconvidar i l’únic que sobrava en eixe funeral d’estat era ell. Les víctimes li ho van dir, i tot l’estat espanyol, i sobretot el Partit Popular, va prendre nota que això era una situació absolutament insostenible.

—Esperàveu eixe discurs? Recordem que no va dir en cap moment la paraula “dimissió”.
—Probablement és el discurs més indigne que pot fer un president a l’hora de presentar la seua dimissió. Presentar-se com a víctima. Tu eres una víctima? Per l’amor de Déu. Tu, que vas abandonar el teu poble quan més et necessitava. Tu, que has mentit el teu poble. Va ser un intent bast de desacreditar les agències oficials, de tornar a repetir les mentides i les faules que la jutgessa ha tombat categòricament, d’escampar totes les culpes als altres i no assumir les pròpies. Va parlar de les víctimes deu segons i va parlar d’ell pràcticament en tot el discurs, presentant-se com una víctima. A mi em va fer vergonya i, com diem els valencians, malícia d’escoltar-lo. No m’ho podia creure, tot i que d’un personatge com ell t’ho esperes tot.

—Tot i que presenta la renúncia, continua en funcions, i aforat. És una dimissió atípica…
—Mazón té terror. El terror és que haja de comparèixer davant la jutgessa de Catarroja. Té autèntic terror de ser imputat, perquè llavors es veurà la seua negligència. Si jo tenia alguna cosa clara abans que ell presentara la dimissió, és que no dimitiria mai com a diputat per no deixar de ser aforat. Farà l’impossible per a no deixar de ser aforat. El seu pitjor malson és haver d’anar a declarar davant la jutgessa i no ho permetrà de cap de les maneres. Tampoc no ho permetrà, per exemple, Susana Camarero. Farà i desfarà per mantindre’s com a consellera, perquè no és diputada, per tal de no haver d’anar a declarar com a imputada davant la jutgessa.

—Amb tot, encara no ha aclarit on era aquells trenta-set minuts, des de l’eixida d’El Ventorro fins que arribà al Palau de la Generalitat. Espereu que ho explique en la compareixença que ell mateix ha demanat en la comissió d’investigació de les Corts?
—Si no ho ha explicat fins ara, si no ho va explicar el dia que se’n va anar… La compareixença serà una repetició del seu discurs de dimissió, entre cometes. Ell no ha assumit cap culpa, només va dir que s’havia equivocat. No, no t’havies equivocat, tu abandonares el teu poble. No revelarà res que no haja dit fins ara, perquè el que hauria de fer no és vindre a comparèixer ací. Si té la consciència tranquil·la, si l’únic que va fer va ser equivocar-se, que vaja i ho conte davant la jutgessa de Catarroja, com ja li ho he dit tres vegades.

—Com s’explica que les víctimes hagen comparegut abans a Brussel·les i a Madrid que no a casa?
—Perquè aquesta comissió no s’ha creat per a esclarir la veritat. S’ha creat amb l’únic objectiu d’intentar de salvar el coll a Mazón i el seu govern d’ineptes, d’incompetents i de negligents. És –era a punt de dir una paraulota, però no la diré– una autèntica vergonya que a les víctimes les haja rebudes la presidenta de la Comissió Europea i hagen comparegut al Parlament Europeu, que les haja rebudes el president de l’estat, que hagen comparegut en el congrés dels diputats, i que a sa casa no hagen pogut comparèixer. Primer ha comparegut el president d’una constructora de Madrid, Safir, que les víctimes. I primer compareixerà la persona que deixà abandonat el seu poble i que per culpa d’ell no es va enviar l’alerta, que les víctimes. El pitjor president que hauríem pogut imaginar els valencians l’hem tingut en el pitjor moment de la nostra història recent.

—Tot i la victòria dels moviments socials i de les famílies de les víctimes, que l’han fet caure, creieu que cal continuar als carrers?
—Contra aquest govern absolutament segrestat, agenollat i controlat per l’extrema dreta, i fent polítiques que van en contra de la majoria social d’aquest país, que persegueixen la llengua pròpia dels valencians, que persegueixen les institucions pròpies dels valencians, d’un govern que intenta de segrestar les institucions com la televisió pública valenciana o com l’agència antifrau, contra aquest govern absolutament indigne, s’ha de ser a les Corts, però s’ha de ser també al carrer i als tribunals. Res no ens ha de parar fins a aconseguir que torne la dignitat al nostre poble, fins que hi haja un govern que pense en la majoria dels valencians i no en els interessos que representen, que són els d’una minoria.

—Demaneu eleccions. A Compromís estaríeu preparats?
—La setmana passada vam tindre una executiva de Compromís, ja ens hem posat a treballar i l’organigrama de campanya l’aprovarem aquest dilluns. Per tant, absolutament preparats, disposats i amb la maquinària greixada per si ha de vindre, perquè no tenim por d’unes eleccions. Qui té por d’unes eleccions és la dreta i l’extrema dreta, perquè pot haver-hi un canvi. L’altre dia m’ho preguntava un periodista d’un mitjà de dretes: diuen que totes les enquestes apunten que torna a guanyar la dreta. Doncs que convoquen. Ho tenen molt fàcil, que convoquen i s’asseguren quatre anys més. Nosaltres creiem que el futur dels valencians no l’han de decidir en un despatx a Madrid, Feijóo o Aznar i Abascal i Vox. El futur dels valencians l’han de decidir els valencians. El sentit comú seria tornar la veu al poble valencià i anar a eleccions.

—És cert que en les darreres enquestes, tot i que el PP perdria escons, Vox en guanyaria i continuarien sumant prou per a governar. Què ha passat en aquest darrer any perquè, malgrat la gestió de la gota freda, els ciutadans els continuen donant suport?
—Jo pense que hi ha partida i que les forces de progrés podem canviar el futur. Per això el PP no vol anar a eleccions, perquè podria perdre la Generalitat Valenciana. A mi sempre m’ha sorprès la resiliència que té la dreta, fins i tot quan esclaten escàndols de corrupció. Recorde quan tot el món ja sabia que el govern de Paco Camps era el més lladre que havíem tingut els valencians, i encara va ser capaç de traure més del 50% dels vots. Potser ens hem d’espavilar més, però els valencians hem sigut capaços de tirar-los al carrer el 2015, de tornar a repetir majoria el 2019, i en Madrid no han sigut capaços de fer-ho mai. Estem en disposició de tornar-los a fer fora el 2027, o ara mateix si hi ha eleccions.

—Teniu clar el vostre candidat o faríeu primàries?
—S’hauria de parlar. Compromís és una coalició en què l’acord unànime és fonamental a l’hora de decidir els lideratges. Però jo, que crec molt en la lleialtat i en la disciplina de partit, faré allò que em diguen. O apegar cartells, o liderar la candidatura, si així ho consideren. Crec profundament en la necessitat d’un partit d’estricta obediència valenciana. Compromís ha sigut una eina fonamental per a tirar el PP al carrer i aplicar vuit anys de polítiques per a la majoria. Si decideixen que encapçale la candidatura, estic disposat a encapçalar-la, estic il·lusionat i em trobe en plenitud de forces. I si decideixen que una altra persona és la més indicada per a encapçalar-la, la lleialtat forma part de la meua manera de ser. Jo, per damunt de tot, sóc lleial al projecte polític de Compromís, i en qualsevol dels punts que m’adjudiquen treballaré.

—Hi ha una divisió dins la coalició que aquests dies hem vist molt clarament en la comissió de la gota freda a Madrid. Això afectarà la candidatura?
—Si alguna cosa ens ha distingit és el nostre pragmatisme. I pragmatisme vol dir que, per damunt de tot, hi ha un interès que sobrevola, i és l’interès general. Jo estic –i t’ho dic mirant-te als ulls– completament segur que serem capaços de posar-nos d’acord i anteposar la possibilitat que hi haja un canvi al País Valencià per damunt dels interessos personals o de partit.

—Creieu que heu fet prou per a demostrar als valencians que podeu ser una alternativa vàlida de govern?
—Sempre pense que podem fer-ho millor. Sempre pense que ens ha faltat comunicar millor tot allò que hem fet. Crec que des del grup parlamentari, i t’ho dic amb orgull, hem fet una grandíssima faena. Hem contribuït també a veure quin era el personatge i els personatges que teníem al govern, no només Mazón. Hem fet una grandíssima faena, però mai és prou. Jo sóc molt exigent amb mi mateix i amb els nostres. Ara falta que el poble valencià s’assabente del que hem fet i del que volem. Nosaltres volem governar el nostre país, perquè entenem que les nostres polítiques són més beneficioses per a la majoria dels valencians que les del Partit Popular i l’extrema dreta.

—En una altra enquesta, els ciutadans van suspendre tots els polítics valencians, fins i tot a vós, amb un 4,01. Creieu que us mereixíeu aquesta nota?
—El que diuen els ciutadans és sagrat. I si un és demòcrata, ho accepta. Quan el CIS preguntava per uns altres, jo vaig ser, crec que sis o set vegades, el polític més valorat de l’estat espanyol, i mai vaig arribar al cinc. Això és una constant. Desafortunadament, els casos de corrupció del Partit Popular, i alguns també del Partit Socialista, han desacreditat molt la política. Però si hi ha una frase que no deixe que es pronuncie en la meua presència és que tots els polítics són iguals. Mai de la vida tots els polítics són iguals. I no parle de mi, parle de polítics de tot l’espectre polític. He conegut molts polítics honestos en tots els partits. La llàstima és que les pomes podrides desacrediten tant un ofici noble que, ben entès, pot millorar la vida dels ciutadans. La política és absolutament necessària. Ara tenim un govern que està en contra de la gent que hem tingut la immensa sort de tindre el valencià com a llengua pròpia i poder aprendre’n una altra. Mai la frase de Fuster va estar tan ben aplicada. La política que no fem nosaltres, la faran contra nosaltres, i ho estem veient. Els valencians estem en un punt d’emergència nacional i ara més que mai és prioritari traure del govern l’extrema dreta i la dreta que ens governa.

—Com valoreu el que passa al PSOE ara mateix?
—S’haurà de demostrar, però veiem un acarnissament i una utilització, per exemple, del senat per tal de servir l’agenda que serveix al Partit Popular. I, a vegades, uns jutges que són molt diligents en uns casos i molt poc en uns altres. Dit açò, totes les corrupcions són iguals. A mi no em val que la corrupció del PP siga pitjor que la del PSOE. Si hi ha corrupció, cal extirpar-la, jutjar-la i condemnar-la.

—Com es pot revertir aquest clima de desafecció política?
—És complicat per diversos factors. La dreta, quan no té el poder a l’estat, crea el clima de crispació que veiem. Veiem una maquinària judicial treballant pels interessos de la dreta, que no s’engega amb la mateixa rapidesa ni el mateix rigor quan es tracta de perseguir els delictes de la dreta. Tenim unes xarxes enverinades, on alguns tenen molts diners per a enverinar-les. Tenint en compte això, ens toca ser honrats. Ens toca plantar cara i intentar explicar a la gent que hi ha una altra manera de fer política. Si alguna cosa no podem fer la gent demòcrata, la gent que creu que en drets i en llibertats i que s’ha de continuar avançant, és desanimar-nos, abaixar els braços, rendir-nos. Ara més que mai, cal eixir als carrers. No hem de permetre que la dreta i l’extrema dreta es facen les ames de les institucions, de les xarxes i de l’aparell judicial.