Francesc Font: “El 53% de sòls del planeta ha deixat de ser fèrtil”

Un nen que va aprendre abans a conduir el tractor que a anar amb bicicleta. Aquest és Francesc Font, un infant nascut l’any 1980 que va créixer entre camps de vinyes, oliveres i conreus de cereal, al costat dels pares i avis que també havien criat vaques i porcs, sempre a Vilajuïga. És el poble on han viscut nou generacions, tres-cents anys d’una saga de pagesos, en la qual ell és el primer que ha anat a la universitat i el primer que aplica l’agricultura regenerativa, una relació justa amb la natura: cuidar el sòl per rebre’n els millors aliments.

Pare de tres fills i enginyer tècnic agrícola especialitzat en agricultura orgànica, gestió holística i permacultura, entre la serra de l’Albera i el Cap de Creus, a Pedret i Marzà, en ple Empordà, va fundar una consultoria i l’escola Regen Academy per donar a conèixer què ha fet de la vida a pagès una feina més fructífera i agraïda, per a la seva família i per a la terra. L’any passat, a la seu de l’ONU, a Ginebra, va compartir el seu projecte amb ministres d’agricultura de tot el món. Enguany, l’oli produït a les seves finques ha guanyat la medalla d’or a la London International Olive Oil Competition (LIOOC), tot demostrant que la qualitat també pot ser sostenible. El seu oli ecològic i el seu model de finca-laboratori també han estat reconeguts pels premis BBVA-Germans Roca als Millors Productors Sostenibles.

—De tot el que sabeu, què diríeu que ha estat après a casa i què a la universitat?
—Tinc la sort d’haver viscut amb els meus avis, i encara un és viu, té noranta-quatre anys. A casa havíem treballat tota la vida l’agricultura tradicional, que vol dir utilitzant productes de síntesi química, agroquímics per produir més, i llaurant la terra tantes vegades com era possible per netejar les males herbes. Aquest és el model que ens van ensenyar també a la universitat. De fet, la nostra formació és d’enginyers tècnics agrícoles especialistes en explotacions agropecuàries; és a dir, aprenem tècniques per a explotar la terra i l’entorn, això és el que ens ha ensenyat i havíem fet fins fa quinze anys. Fins que, per diferents motius, vam decidir que no volíem produir sobre les convencions de la revolució verda, la revolució industrial que va arribar al camp i va començar a escampar productes de síntesi i noves varietats, i que encara avui és majoritària.

—Com va venir el vostre gir cap a l’agricultura regenerativa?
—Fa uns quinze anys ens adonem que, amb aquesta explotació de la terra, els recursos del sòl estaven morts, que no hi havia biodiversitat, i ho relacionem amb el canvi climàtic en l’àmbit global. Vam ser conscients dels efectes negatius d’aquesta explotació sense posar atenció en el sòl.

—Quina és la relació entre el canvi climàtic i la desatenció del sòl?
—Si empobrim el sòl, en lloc d’acumular carboni a la terra, l’alliberem, emetem carboni del sòl cap a l’atmosfera. Ara mateix, l’agricultura és responsable del 25% de les emissions, dels gasos d’efecte hivernacle. Treure carboni del sòl per enviar-lo a l’atmosfera és negatiu per a l’agricultor, per a la societat i per al planeta. Tenir uns sòls més pobres, amb menys microbiota, dóna aliments més pobres, amb menys nitrogen, fòsfor i potassi. Els aliments que en surten són més pobres. Un estudi fet al Regne Unit constata que des dels anys seixanta fins ara, els aliments tenen entre un 20% i un 40% menys de zinc, ferro, calci…

—Potser per això ara hi ha més gent que pren suplements?
—La gent pren més suplements perquè amb carències nutricionals hi ha més risc de malalties. Segons dades de la FAO, el 53% dels sòls del planeta han deixat de ser fèrtils. Però a l’agroindústria li interessa que els nostres sòls siguin ben pobres per poder-nos vendre més fertilitzants. Jo mateix, que vinc de l’agricultura química, havia estat dels consumidors més grans de Girona d’alguns d’aquests productes químics, alguns dels quals ja estan en vies de ser retirats; els que fèiem servir fa deu anys, ja els van retirar; i d’aquí a deu anys també en retiraran uns altres. Per tancar el cercle, un exemple, Bayer ven agroquímics per a la terra, i suplements alimentaris per a les persones. Cadascú que interpreti el que vulgui. A més, els productes, si no són d’agricultura ecològica, tenen més concentració de pesticides i químics. Tots tenim diclorodifeniltricloroetà (DDT) al teixit adipós. És una substància cancerígena prohibida fa quaranta anys, que passa de mares a fills. El 80% dels nens pixen aquest insecticida altament cancerigen i tòxic que actua com a disruptor endocrí. Hi ha estudis del catedràtic de Radiologia i Medicina Física Nicolás Olea que són catastròfics. A Dinamarca, un estudi va trobar una correlació entre l’augment del consum d’aquest tòxic i la reducció dels espermatozous.

—Com s’explica que tot això pugui escapar del control sanitari?
—Se sap que no hi ha risc si el consum és per sota d’una determinada quantitat, però el problema és el còctel de productes amb biocides que consumim, això és el que fa que cada cop estiguem més malament de salut; encara que tots estiguin per sota del risc legal, al cos podem trobar-nos amb un còctel de més de cent traces de productes de síntesi química. Aquest va ser un dels motius pels quals nosaltres vam decidir deixar de formar part d’aquest sistema productiu tradicional i, d’explotar el sòl, vam passar a cuidar-lo.

—Aquesta és la clau i simplicitat de l’agricultura generativa, cuidar el sòl?
—Els trenta primers centímetres del planeta permeten que nosaltres puguem viure. Gràcies a ells ens podem alimentar, tenir aigua potable, construir i tenir condicions climàtiques per a viure. I aquests trenta centímetres actuen com l’embornal de carboni (CO₂) més gran del planeta, un pam i mig que fa que l’agricultor visqui millor o pitjor, perquè és allà on produïm. Nosaltres vam descobrir que havíem degenerat els trenta centímetres dels nostres camps i vam decidir posar-hi tota l’energia.

—En el temps que fa que ho feu, com ha canviat el vostre sòl?
—En deu anys hem multiplicat per deu el contingut de matèria orgànica del sòl. Hem passat d’un 0,3% de matèria orgànica, que és molt poc, a un 3,5%, que és força. Millorar això és millorar la vida dels microorganismes. La terra funciona com el nostre aparell digestiu, necessitem microorganismes, flora intestinal. Quan mengem, alimentem els microorganismes i ells ens alimenten i ens protegeixen. Amb el sòl costa més, però és exactament igual. El sòl és el sistema digestiu del planeta i de les nostres plantes. Si no tenim una fauna i una flora intestinal, és molt difícil que les plantes puguin alimentar-se com cal i que tinguin els nutrients necessaris. La manera de produir tradicional, majoritària, no ho ha tingut en compte això. La llaurada permanent ha fet que la majoria dels sòls no tinguin pràcticament microbis, que no tinguin vida. Produint amb el mètode de l’agricultura regenerativa tornem la vida i la fertilitat a aquests trenta centímetres, capturem carboni i, en fer més fèrtil el sòl, el fem més productiu i amb menys cost. La biodiversitat a les finques i al conjunt del planeta és la clau per a millorar la fertilitat i ens allibera totalment de l’agroindústria, ja no en depenem. Produir d’una manera més natural per regenerar el sòl ens dóna aliments més saludables i contribuïm a mitigar el canvi climàtic. Com a agricultors, no tan sols reduïm les despeses, sinó que també obtenim un valor afegit per als nostres productes.

—Quin va ser el detonant per a dir prou i començar de zero una manera diferent de fer?
—L’any 2011 va néixer la nostra primera filla i em vaig adonar que no podia estar en contacte amb productes agroquímics, entrar a casa amb les mans que encara em feien olor d’aquests productes, que són perillosos, i tocar la meva filla. Allò va ser la nostra alerta. I vam dir prou, fins aquí. Amb la meva dona, Nuri Madeo, vam començar a buscar informació i a estudiar com ho feien els que més en saben i que fa més temps que ho fan, com ara l’australià Darren Doherty; i Joel Salatin, un agricultor de Virginia, als Estats Units. Tota la família vam anar a viure un temps a Austràlia per aprendre dels referents. Els nens jugaven i nosaltres, a canvi d’allotjament i menjar, treballàvem. Vam aprendre molt visitant moltes finques i vam veure que els qui treballem la terra som part de les causes que fan empitjorar el planeta, perquè empitjorem les nostres finques, el planeta i, a més a més, no tenim una bona rendibilitat. Hem aplicat tot el que vam veure i a base de prova-error hem arribat a ser més eficients, més productius, i fem un oli i un vi més bons. Tant és així, que hem rebut premis de qualitat, i això demostra que treballar de manera més natural no està renyit amb la qualitat, més aviat al contrari. Aprenem a relacionar-nos amb la natura d’una altra manera.

—Quines coses feu, per exemple, que no fèieu fa quinze anys?
—Hem introduït gallines, oques, ovelles i pollastres a la finca. Ja no llaurem, deixem descansar els camps, i fem que les ovelles ens netegin la vinya. I, en el cas de la ramaderia regenerativa, s’ha vist que retornant els animals al camp, tot i les emissions dels mateixos animals, fins i tot els rots de metà que alliberen les vaques, quan es fa ramaderia regenerativa es captura més carboni del que emeten els animals. Així es contribueix a refredar el planeta.

—Com pot ser que durant tant de temps encara ara es treballi d’una altra manera?
—La revolució verda, als anys cinquanta i seixanta, acabada la Segona Guerra Mundial, es va produir perquè la indústria armamentística, com que no tenia tanta feina a fabricar armes i munició, va reinventar-se fent servir matèries primeres, bàsicament nitrogen, per a fer fertilitzants. Hi van veure un negoci molt lucratiu i així va ser com la generació dels meus avis va passar d’adobar la terra amb fems, passant amb el matxo, a tirar unes boletes verdes que eren molt econòmiques i que feien créixer molt els conreus. Així va començar l’alimentació del sòl amb productes processats. Les plantes creixen, però emmalalteixen. I són productes cars que, per tant, demanen més producció; és un cercle viciós que ens ha dut fins on som avui. Aquesta és la història de l’agricultura dels últims cinquanta anys. Hem produït pensant en l’economia, sense tenir en compte uns altres aspectes que en realitat són de sentit comú i molt lògics. Hem pensat molt en els productes i la producció, però no en la qualitat del sòl. I això ens ha passat factura. El sòl és la base de qualsevol procés, i descobrir-ho ens va fer millorar-ho tot. Per a nosaltres, el conreu principal és el sòl, i fem tot el possible per millorar-ne la fertilitat, per deixar les finques més fèrtils i un negoci més fèrtil per a les pròximes generacions. Amb l’agricultura regenerativa recuperem la capacitat natural d’alimentar les plantes amb el mateix sòl.

—A qui va dirigit el llibre De peus a terra?
—Al conjunt de la societat, a qui volem transmetre que la qualitat del sòl determina la nostra qualitat de vida. Hem passat molts anys degradant el sòl. Exemples de civilitzacions molt antigues, com ara Mesopotàmia, van degradar-lo i van desaparèixer, i en els pobles maia i romà també va ser un motiu principal de declivi. Siguis agricultor o no, en el llibre s’explica com pots dirigir el teu consum i cuidar el planeta. I també, és clar, va dirigit a productors, amb tot d’informació de com es pot produir de manera que es millori el sòl cada any, en comptes d’empitjorar-lo.

—Voltant per Catalunya i per tot el món explicant el vostre cas reeixit, s’aconsegueix de motivar agricultors?
—L’agricultura que depèn de l’agroindústria –en mans de poques empreses– cada vegada és menys rendible. Per això hi ha més agricultors estudiant noves fórmules, perquè les fórmules de tota la vida deixen de funcionar a causa de la pèrdua de rendibilitat i de la retirada de molts productes agroquímics que s’han fet servir tota la vida, però que ara s’ha demostrat que són perillosos. I hi ha també més inquietud cap a noves maneres de produir, i més agricultors entenen que millorar el sòl és la millor inversió que poden fer.

—Què frena a fer el canvi?
—Canviar d’un model tradicional a un de regeneratiu té un peatge productiu. En el moment de canviar i durant un any, dos o tres, les produccions i la rendibilitat baixen en la majoria dels conreus. No és fàcil assumir aquest peatge, tot i que sigui per a produir més. Jo vaig per tot el món i veig moltíssims exemples de finques com la nostra que funcionen molt més bé després del canvi, però hi ha un moment de penalització. Al començament, no tens flora intestinal, necessites un procés perquè es vagi creant l’ecosistema per a produir com abans. Aquest és el gran hàndicap.

—Bé, les plaques solars també demanen una inversió inicial.
—Jo sempre explico que, si porto una vida sedentària i de sobte vull fer una marató, no ho podré fer d’un dia per a l’altre. Requereix un sacrifici inicial. Al principi s’ha de conviure amb males herbes que s’han de saber tallar, controlar, no eliminar si no cal, incorporant animals al sistema, i així també la sostenibilitat es multiplica, en comptes del gasoil del tractor i la teva energia i temps, les cabres, les ovelles i determinades plantes que atrauen mosquits que es mengen els insectes que voldríem matar, fan la feina tot obeint les lleis de la natura. No fem més que observar com treballa la natura i ser eficients com ho és ella, tot entenent els processos naturals i potenciant-los en els nostres sòls. Així, allò que és un peatge productiu al començament, esdevé un increment de la rendibilitat de la finca.

—I vau crear una consultora i una escola per ensenyar com fer-ho.
—A The Regen Academy ens dediquem a difondre el model que ens ha funcionat a nosaltres i que funciona a tot el món com una de les grans solucions, la que més impacte pot tenir a mitigar el canvi climàtic, perquè els agricultors que treballem amb animals i plantes tenim la capacitat de capturar carboni. Tenim la responsabilitat de fer-ho, si ho podem fer. Hi ha qui pot reduir emissions, nosaltres les podem capturar, cap altra tecnologia captura tant de carboni com una planta. Per això també hem fet el llibre De Peus a terra, per promoure les idees d’aquest tipus d’agricultura que ens millora la vida a tots, si es reconeix i es consumeix. Si el consumidor no distingeix aquesta manera de produir i no li dóna suport amb la seva compra, això no funciona. El llibre vol fer arribar aquest missatge, el poder que tenim quan anem a comprar. Comprant, votes la producció en hivernacles o que la ramaderia i l’agricultura regeneratives s’estenguin i, per tant, contribueixes a reduir la crisi climàtica i la crisi alimentària. El model productiu el votes en el moment de la compra.

—I com es pot saber si els productes són fets amb agricultura regenerativa?
—La manera més clara és intentar apropar-se a agricultors regeneratius. Els productes bio, ecològic, orgànic, tot és el mateix, estan nets de substàncies químiques; jo animaria a triar-los fins on calgui. El que fem ara és anar més enllà, partint de la base de l’agricultura ecològica, però no tan sols això, sinó que ajudes a mitigar el canvi climàtic. En això hi ha un punt de militància, cal gratar una mica i descobrir com produeixen els agricultors. Ara hi ha poca oferta i poca demanda. La clau és donar-la a conèixer i que això pugui fer créixer la demanda i l’oferta. S’ha de fer molta pedagogia i conscienciar. La croada del tabac va tenir uns patrons molt similars. Al començament, la indústria del tabac desmentia els estudis sobre els efectes que té en la salut. Nosaltres, amb la regenerativa, al començament no ens ho crèiem; va costar d’entendre que hi havia una altra manera de produir. Però, com que ara ja hem fet el camí i ens hi trobem còmodes, ajudem a obrir consciències, però hi ha molta feina per fer. Si algú, després de llegir aquesta entrevista, sent interès per l’agricultura regenerativa i busca per internet informació i algun productor que hi treballi, per a mi, ja és un èxit.