Fran Tudela (Cabrafotuda): “L’insult que més em diuen és ‘catalufo’, pancatalanista… Si això és un insult, a tot gas”

Fran Tudela i Lloret (la Vila Joiosa, Marina Baixa,1996), conegut a les xarxes socials amb el sobrenom de Cabrafotuda, ha estat guardonat com a millor creador de l’any en els premis Crit. L’influenciador té més de 420.000 seguidors a les xarxes socials i és un autèntic referent als Països Catalans. Va començar amb vídeos estrictament d’humor, però ja fa un quant temps que va fer un canvi de guió i ara en fa de més reivindicatius i divulgadors.

Ha tingut una funció clau durant la gota freda i també ha criticat durament el govern de Mazón i els atacs contra el català al País Valencià. En aquesta conversa, parlem del premi, del seu paper com a influenciador, de les dificultats amb què topen els creadors de continguts, d’À Punt i del PP, entre més qüestions.

—Heu rebut el guardó de millor creador de l’any dels premis Crit. Semblàveu força sorprès.
—Estava nominat a un parell de categories i em podia imaginar que podia guanyar en alguna, però guanyar el del millor creador de contingut de l’any em va venir de nou, sobretot perquè m’hi havien nominat amb gent amb molt de potencial, amb molt d’abast i molt coneguda.

—Què us va passar pel cap primer de tot?
—És que no em creia que sonara el meu nom dues voltes. Vaig sentir que no era per a mi, no m’imaginava eixe nom. Però he de reivindicar que també m’ho meresc, que també m’ho he treballat.

—L’altre premi és en la categoria d’informació i actualitat. Us hi sentiu còmode? No sou periodista, però també feu informació i divulgació.
—Això em va crear certs conflictes interns. Potser sí que faig informació i actualitat, però és de veres que no sóc periodista, sóc divulgador, i sobretot divulgue sobre la cultura. Al País Valencià han passat certes coses que m’han obligat a estar actualitzat i a informar la població, com la dana o l’enquesta de la llengua que ha propulsat el govern del PP al País Valencià, amb el ben estimat Mazón. Al final, pares a pensar-ho i és que som un poc de tot. Els creadors de contingut no podem estar encaixats només en una cosa. Per molt que tu faces vídeos de cuina, segur que també n’has fet parlant de drets lingüístics.

—Amb els vostres vídeos, la gent hi pot aprendre coses. Ara en feu molts ensenyant el territori.
—Sí. Vaig fer un gir molt gran en el meu contingut. Al començament, era cent per cent humor, amb personatges, i era tot molta burrera, com diem els valencians. Però vaig fer un gir a divulgar, informar i que les persones que vegen els meus vídeos puguen aprendre, aportar un poc al món de les xarxes i sobretot en català.

—Durant els premis Crit, us queixàveu que els Països Catalans cada volta estan més separats. Premis com aquests ens acosten una mica més?
—És que és la realitat. Els Països Catalans cada volta estan més separats. Me n’adone en aquests d’esdeveniments, perquè veig que no havia tingut mai l’oportunitat de parlar amb un eivissenc, o amb una persona d’Andorra que parla català. No hauria de ser normal, això. Normal hauria de ser que sigues conscient que a Andorra es parla català i que entens que la seua cultura i la nostra tenen molts punts en comú, molts més que no els que tenim amb Madrid. Estem més separats i hem d’evitar-ho. I també és gràcies a aquests esdeveniments que ens acostem més, d’alguna manera.

—No us fa la sensació que el jovent està més conscienciat amb aquesta visió de país? Com ho viu el vostre entorn?
—Partim de la base que al País Valencià dir “País Valencià”, que parles català i sobretot dir que eres dels Països Catalans són els tres punts de la mort. Es desperta María José Català, Rita Barbera i Mazón i se t’apareixen en el llit. Però no tinc complexos, ho dic i ho normalitze igual que la gent de dretes fa discursos d’odi que cada vegada calen més en la població. Per què nosaltres hem de tenir complexos i por? Ja estic curat d’espants. L’insult que més em diuen a les xarxes és “catalufo”, pancatalanista… Si això és un insult, a tot gas.

—Això és veritat. Critiqueu durament el president Mazón i les polítiques de dretes. No tots els creadors adopten aquest perfil, moltes vegades per por de perdre seguidors.
—A mi em ve bé dir-ho de tant en tant per a fer neteja de seguidors. Hi ha molta gent que no li agrada manifestar-se en cap sentit polític perquè els fa por que de sobte les marques deixen de contactar-hi. Ser valencià és tan complicat que el mateix dia que va eixir que el PP governaria, des de la televisió, on jo treballava, em van dir que ja no hi tornara. No tinc por de manifestar-me perquè, fins a cert punt, amb el Botànic, depenia de les coses públiques, i va haver-hi un moment de dir, hòstia, ara què faig? Ara de qui dependré? I és quan m’he adonat que depenc de mi mateix, i que els meus discursos i principis han d’anar davant. I les marques que em vulguen contactar, que ho facen. I les que no, serà per alguna cosa. Som autònoms, dues persones en l’equip, hi ha factures. Amb el temps ens hem adonat que, lluny d’espantar les marques, crec que reforça la marca com a creador i les marques et volen.

—Com va anar això de l’expulsió d’À Punt? Us van dir que molestàveu?
—Va ser durant el programa del Tap Zàping, que és com l’APM valencià, que funcionava molt bé. El 2022 se’l van voler carregar de moltes maneres fins que va desaparèixer. Però van començar llevant-ne les persones que molestaven. A mi, una persona molt important del programa em va cridar eixe últim dia i em va dir que tenia molt de potencial, però que ho havia de fer en castellà per arribar a treballar per a Atresmedia i en algunes plataformes en castellà. I és quan vaig dir: “Hòstia, és que aleshores no has entès res. No has entès res del meu projecte, de la meua reivindicació, no has entès absolutament res.” Que una persona de la televisió pública valenciana, d’un programa d’èxit en valencià, que quan em fan fora em diga que he de fer-ho en castellà… És que és una vergonya. I això va passar amb el Botànic. Ara estem malament, però abans tampoc estàvem gaire millor. També hem de fer autocrítica en aquest aspecte. À Punt no ha sigut mai una televisió de referència per als valencians.

—Ni durant la gota freda?
—Sí, és a dir… À Punt només funciona per al folklore, quan hi ha falles.

—Home, i ara els bous!
—Això per al facherío. Amb la dana hi va haver servei públic. I és de veres que molta gent va comentar que amb aquest tema van estar a l’altura i va anar molt bé. Però, és clar, de què ens serveix això si després fan fora el director que va coordinar tot el tema. Hi ha un merder a dins molt important.

—Us han apartat, però, com dèieu, us heu construït el projecte pel vostre compte.
—Hi ha dues persones que vivim d’això perquè ens hem espavilat i hem sabut autogestionar-ho buscant diferents línies, perquè no pots viure exclusivament de fer vídeos. Fem més coses: formacions, xarrades en instituts, espectacles, espectacles d’humor. Quan vaig començar amb les marques, no sabien ni que hi havia un creador que poguera fer vídeos en valencià. Tocava portes i no ens les obrien. Ara és al revés, es posen en contacte amb nosaltres perquè saben que un creador en llengua pròpia, en català, arriba fins i tot moltes vegades més lluny que un que ho faça en castellà.

—Us he sentit dir que els creadors de continguts del País Valencià i les Illes ho teniu molt complicat perquè no teniu suport. Això no ha canviat?
—Ho tenim complicat. No tenim cap ajuda institucional. Vosaltres teniu tot un recorregut i tota una indústria que gira entorn del català. A Catalunya, és evident que la llengua també està polititzada, però tant a la dreta com a l’esquerra li pareix bé que hi haja contingut en català. Al País Valencià, la gent de dretes, els fatxes, ho volen tot en castellà. Per tant, quan governa el PP, la gent de la cultura, i no només creadors de continguts, sinó cantants, escriptors, qualsevol persona de la cultura està fotuda perquè no reben diners, perquè els tallen. És que tallen tots els departaments de valencià dels instituts. Ho tallen tot. Tenen un menyspreu i un odi a la llengua… I, evidentment, Mazón és el president més antivalencianista que hem tingut mai a les institucions. I ho demostra cada dia; és que no té por de dir-ho, no té vergonya.

—Durant el Botànic tampoc no teníeu suport?
—Amb el Botànic això començava. El punt d’inflexió de les xarxes en català és el 2020. Amb la pandèmia, s’obre la porta al TikTok, i a partir d’allí els primers creadors en català a TikTok vénen de Catalunya, a poc a poc arriben ací, jo comence a fer vídeos, i també més persones. Amb TikTok això es democratitza i arriba a molta gent. De sobte, tot el món sap que hi ha contingut en valencià. Les institucions s’adonen que això passa i, per exemple, a mi és quan m’avisen de la tele i diuen que tinc impacte i em volen contractar. Després em demanen si no m’havia plantejat de fer espectacles, que hi ha molts pobles que en volen. Recorde també el dia de les persones majors. La Generalitat es va posar en contacte amb mi i la meua iaia per anar a València a fer un acte amb Aitana Mas. Per parlar de les persones grans, amb una persona que és referent, la meua àvia.

—Tota una estrella.
—És tota una Lina Morgan valenciana. Notaves eixa ajuda i caliu. Però el dia que entra el PP és el dia en què tot desapareix.

—Teniu més seguidors que no pas molts creadors coneguts a Catalunya, com Juliana Canet o Berta Aroca, que tenen programes a la ràdio i televisió públiques. Sorprèn molt la diferència.
—Amb això t’adones de la gravetat de la situació. Jo, essent el creador de contingut de l’any, no puc optar a treballar en cap mitjà convencional. No és que ho necessite, però fa reflexionar, perquè vol dir que, si no puc, els que vénen per darrere tampoc.

—Això és un problema, perquè no solament sou un referent lingüístic. Hi ha molts joves que poden emmirallar-se en vós i fer-se creadors de contingut. I si la situació ara és tan complicada amb Mazón, difícilment, la gent s’engrescarà…
—Mazón és el cap de turc, però realment és tota la cúpula del PP. És que María José Català a València està desgraciant la ciutat i no té vergonya. No té absolutament gens de vergonya! En el tema dels pisos turístics, l’habitatge… Ara han aprovat de construir a l’horta de València, la poca horta que queda. Volen ampliar el port de València per carregar-se el poquet tros que queda de l’Albufera. És que cada volta que hi ha el PP, maten. Maten territori, maten llengua, maten persones. Ens maten la cultura i nosaltres perdem també la dignitat, perquè no pot ser que cada mes isquem milers i milers de persones a manifestar-nos i que aquest impresentable, perquè no té un altre nom, continue allí. Ara ja pot cobrar la pagueta de 75.000 euros. Mazón, dimissió!

—A les Illes també governa el PP. El PP pot despistar la gent. La presidenta Marga Prohens ho fa pràcticament tot en català. Però després pacta amb Vox…
—Sí, és molt curiós. No sé si és que dissimulen o és que realment no saben què és estar fatal. L’escala seria Catalunya, les Illes, País Valencià i Perpinyà. Hi vaig anar fa uns mesos i és on estan pitjor, perquè allí directament la gent ni el parla, és com un gueto.

—Ens deixem Andorra, que potser seria al capdavant del rànquing.
—Sí. Ara, això de ser referents és molta pressió. Potser som referents, però no podem salvar la llengua. Sóc referent i no aconseguisc res, perquè veig el meu entorn i la gent continua sense parlar català, i cada volta el parla menys. Un referent convenç la gent. I costa.

—Però m’imagino que us deu escriure gent dient-vos que aprèn la llengua gràcies a perfils com el vostre.
—Sí, sí, moltíssima gent. Justament, avui m’ha escrit una persona de França que té família al País Valencià. Parla el valencià d’eixa manera, l’escrivia perfectament, però tenia por. Tot el món que parla català i l’aprèn té complexos. És molt estrany, però és així. Em demanava perdó perquè potser no escrivia bé en valencià. No m’has de demanar perdó. És millor que escrigues en valencià que no pas que no ho faces. Em donava les gràcies per aquests vídeos, perquè la connectaven molt amb la cultura de la família.

—Ara sou referent als Països Catalans, però fa anys ho éreu a Indonèsia. Com canvia la vida.
—[Riu]. Això és molt fort. Però no descarte en un futur valencianitzar eixa zona. Primer comence per ací.

—Us escriuen d’allà?
—De tant en tant, algunes marques en anglès, perquè els apareixen els meus primer vídeos, que eren en anglès. Però és que ara ho faig tot en català.

—Ara a la gent li petaria el cap si ho féssiu en anglès.
—Sí. Quan vaig canviar al valencià, els indonesis em deien: quina és aquesta llengua tropical?

—Un dels darrers vídeos que heu fet és sobre la consulta d’Alacant. Sou de la zona: quina és la realitat de la ciutat?
—És una situació molt complicada. Vas més cap avall, a Elx o Crevillent, i parlen més valencià. Alacant va ser l’últim bastió de la llibertat, durant la guerra civil va ser l’última ciutat en resistir, i per tant la més bombardejada, la més putejada, la més aniquilada, d’alguna manera. Van matar tanta gent, que van repoblar-la amb moltíssima gent de fora i sobretot de dretes. Allí, el valencià el parlen quatre àvies. Vam gravar el vídeo fa pocs dies i ens costava trobar gent. Una dona d’una gelateria ens contava que quan ella era xicoteta eixien al carrer entre tots els veïns i que tots parlaven valencià. Avui, ningú. Això no vol dir que tot el món tinga odi al valencià. Hi ha qui se l’estima i li agradaria aprendre’l, però si tenen un govern que no ajuda, cada volta desapareix més i s’allunya més. És de veres que hi ha molta gent dels pobles del voltant que sí que parlen valencià. Per tant, hi ha esperança de valencianitzar un poc eixa zona. Avui o demà, també aniré a gravar per Barcelona i vull fer comparacions. Es diu que a València i a Alacant no es parla valencià, però vull demostrar que estem tots igual de malament. Que Barcelona no està gaire més bé. Pots passar-hi vint-i-quatre hores sense sentir català. Vull fer saltar eixes alarmes.

—I també esquetxos catalanòfobs que no ajuden gens.
—Volem fer el vídeo arran d’això.

—Voleu centrar-ho en els llatinoamericans?
—Sí, per a demostrar que tampoc no hi ha tant d’odi, perquè hi ha una onada de racisme forta. Però eixirà espontani. Si la gent que trobem no està a favor del català, ho deixarem com està. La meua idea principal és demostrar ben bé el contrari, que hi ha molta gent immigrant que sí que està a favor del català, passa que potser no tenen els mitjans per a aprendre’l. Quan vinc per ací i demanem en una cafeteria, molts atenen en català. Això és una cosa que, a mi, com a valencià, sí que em sorprèn i m’agrada molt, em fa sentir com a casa i no canvien perquè parle en un altre dialecte. Hi ha gent que vol aprendre i vol mirar de protegir la cultura.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Fran Tudela (@cabrafotuda)

—Alguna cosa a afegir?
—Un missatge d’esperança. Pensa que fins i tot en Alacant hi ha esperança. La gent no té odi al valencià, sinó que la gent rep l’odi de la gent que propulsa això, els discursos d’odi, que són els grups d’extrema dreta, de dreta, que ja són en les institucions, i això fa que la gent visca en odi, ja no només de la llengua sinó dels trans, dels migrants, dels catalanoparlants. Eixe odi l’hem de parar, i crec que precisament les xarxes són un lloc molt hostil, on hi ha gran part d’eixos discursos d’odi. Per això també anime la gent a fer contingut que puga aportar alguna cosa bona a la societat. I sempre en català, per favor, que fa falta.