Per què hem d’ensinistrar el gat i com podem fer-ho?

  • La recerca demostra que els gats poden respondre a senyals socials i ser ensinistrats per fer tasques semblants a les dels gossos

VilaWeb
Redacció
15.10.2022 - 21:40
Actualització: 16.10.2022 - 22:31

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La pandèmia va fer créixer el nombre de propietaris primerencs d’animals de companyia i d’adopcions de cadells i gatons. Tot i que fins i tot els més inexperts preveuen que un cadell necessita una mica d’ensinistrament, no solem pensar que els gatons també en necessiten.

Els gats necessiten suport per a adaptar-se a viure al nostre costat. Un ensinistrament senzill pot ser bo. En comparació amb els gossos, els gats han tingut una relació històrica diferent amb els humans. No han estat mai criats selectivament per millorar la capacitat de cooperar i comunicar-se amb nosaltres, ni per fer feines com ara de pastor, caçador i vigilant. Però la recerca demostra que poden reconèixer senyals socials, respondre-hi i ser ensinistrats per fer tasques semblants a les dels gossos.

Tanmateix, és poc probable que vulguem un gat perquè camini amb corretja o s’assegui tranquil·lament al nostre costat al bar. I els gats necessiten menys suport que no pas els gossos per aprendre anar al bany: n’hi ha prou amb la safata de sorra adequada.

Però som curts de mires si solament pensem a entrenar animals de companyia per fer-nos la vida més fàcil. Jo mateixa i el meu col·lega Daniel Cummings, de l’organització benèfica d’animals Cats Protection, pensem que també hi ha molts beneficis per al gat. En un refugi d’acollida, per exemple, l’ensinistrament pot ser una eina útil per a augmentar-ne els comportaments exploratoris, les reaccions positives a la gent i potser fins i tot les possibilitats de ser adoptat.

A casa, podem emprar tècniques senzilles per a ajudar els gatons a sentir-se còmodes en una cistella de transport, a acostumar-se als viatges en cotxe, a tolerar quan els rentem i a rebre exàmens i tractaments bàsics de salut. Aquest ensinistrament també pot ajudar-los a afrontar més bé les visites al veterinari.

Què va bé?

Els gats no neixen amb una afinitat innata envers els humans i els hem de tractar amb delicadesa i afecte a partir de les dues setmanes perquè aprenguin que som amics i no enemics. Hi ha proves que els gatons estan més atents als nostres senyals socials, cosa que pot voler dir que són més susceptibles a l’ensinistrament. També hi hem de jugar amb varetes o joguines de canya de pescar perquè aprenguin a no atacar-nos les mans o els peus.

Els càstigs com ara els crits, la manipulació brusca i l’ús d’un esprai d’aigua poden induir estrès i comprometre la qualitat de les relacions propietari-gat. Feu servir sempre un reforç positiu (com ara llaminadures i elogis). No solament és la manera més eficaç d’ensinistrar els animals de companyia, sinó que també és la millor per al seu benestar.

Les tècniques basades en recompenses poden ser una manera excel·lent d’ensenyar a un gat a introduir-se a la cistella de transport tot sol o a seure amb calma mentre li administrem el tractament contra les puces. Alguns gats simpàtics i esperonats pel menjar poden gaudir quan els ensenyem a donar-nos la pota, a seure o a girar-se.

Però sovint estan menys disposats que no pas els gossos per a fer-nos cas o fer allò que els demanem, sobretot en situacions en què no se senten còmodes. Aquests factors expliquen les taxes d’abandonament elevades en els estudis d’ensinistrament de gats.

És important que ens assegurem que el gató sigui en un lloc on se senti còmode quan comencem qualsevol mena d’ensinistrament. Assegureu-vos que tingui l’opció d’allunyar-se’n o posar fi a la sessió quan vulgui i procureu deixar-lo descansar si sembla incòmode. Els signes que heu de tenir en compte són: que tombi o mogui el cap, es llepi el nas, aixequi la pota, sembli encorbat o tens, mogui la cua o que tingui les orelles tombades o cap avall.

Tot seguit, us expliquem com ensinistrar el gató perquè es fiqui en una cistella de transport i hi estigui còmode en cinc passos:

1. Atraieu-lo a una manta

En un lloc on el vostre gat se senti segur, ensenyeu-lo a tombar-se sobre una manta. Per aconseguir-ho, atraieu-lo a la manta amb menjar.

Recompenseu-lo perquè romangui a la manta amb més llaminadures, carícies o elogis verbals, segons allò que més li agradi. Doneu-li llaminadures a l’altura del nas per animar-lo a asseure’s, després doneu-li a l’altura del terra per animar-lo a ajupir-se i, finalment, tombar-se a la manta.

2. Introduïu-hi la cistella de transport

Una vegada el gat domini el primer pas, col·loqueu la manta en una cistella de transport sense la tapa i repetiu aquests mateixos passos.

3. Preneu-vos-ho amb calma

Quan el vostre gat descansi sobre la manta de la cistella, col·loqueu-hi la tapa sense haver-hi posat la porta i repetiu el procés d’atracció i recompensa.

4. Deixeu que el gató marqui el ritme

Una vegada el gató hagi entrat a la cistella i s’hi hagi instal·lat, col·loqueu-hi la porta, però mantingueu-la oberta d’entrada, perquè no se senti atrapat de sobte. Deixeu que en surti quan vulgui i feu servir llaminadures per animar-lo a tornar-hi a entrar. Amb petits moviments, comenceu a tancar lleugerament la porta i després torneu-la a obrir i doneu-li una llaminadura cada vegada. Aneu augmentant els moviments fins que la porta es pugui tancar del tot (al començament, tan sols uns segons) mentre el gató encara estigui còmode. Doneu-li menjar a través de la porta tancada.

5. Ja gairebé ho tenim

Treballeu perquè el gat estigui a la cistella de transport amb la porta tancada durant períodes més llargs; afegiu-hi segons addicionals cada vegada. Continueu premiant-lo amb llaminadures –doneu-li per la porta de la cistella o pels costats– i aneu augmentant gradualment el temps entre cadascuna. Cada sessió d’ensinistrament no hauria de durar més d’uns quants minuts, i alguns gatons poden preferir una sessió el dia. Pot ser que passin moltes sessions i molts dies o setmanes abans no acabeu aquest darrer pas.

és investigadora visitant de comportament i benestar animal de la Universitat de Nottingham Trent. Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.

 

The Conversation

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes