Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Si llegeixes aquest article i ets una dona, avui i fins al final de l’any, ningú no et pagarà per la teva feina.

La pandèmia ha agreujat una injustícia que és perpètua: la bretxa salarial entre homes i dones, i això, malgrat el paper rellevant que hem tingut les dones durant el confinament, tot i el risc de la nostra salut i malgrat cobrar en molts casos sous de misèria.

La bretxa salarial de gènere a la Unió Europea és del 14,1%. Això vol dir que les dones guanyem un 14,1% menys per hora treballada que els homes. Segons un estudi de la Generalitat de Catalunya que ha elaborat mitjançant l’Observatori del Treball i Model Productiu, les dones guanyem de mitjana un 23% menys que els homes en termes anuals. A més, veiem frenats els increments salarials entre els 35 i els 44 anys, mentre que els homes continuen guanyant més a partir dels 55 anys. Les dones som víctimes del fenomen del terra enganxós (el 50% de les dones cobra menys de 18.866€, mentre que, en el cas dels homes, només un 25% cobra menys de 17.761€). I també ens veiem perjudicades pel sostre de vidre (les dones més ben remunerades cobren 38.780€ o més, una diferència de 10.000€ respecte als homes més ben pagats, que cobren 48.109€ o més).

És a dir, les dones tenim 51 dies de salari menys que els homes, a partir de l’11 de novembre no cobrem. Això, si no ets valenciana com ara jo, llavors la cosa canvia, a pitjor, no podia ser d’una altra manera; les valencianes comencem a treballar de franc l’11 d’octubre, això significa que hauríem de treballar 82 dies més cada any perquè el nostre salari mitjà fora el mateix que el dels homes. O, cosa que és igual, entre l’11 d’octubre i el 31 de desembre treballem debades.

La temporalitat i la precarietat són les causes principals que expliquen la bretxa salarial de gènere, a les quals s’afegeixen la dificultat d’accés al mercat laboral i l’abandó de la carrera professional quan decidim ser mares. Set de cada deu contractes a temps parcial són ocupats per dones i també són els sectors feminitzats els que tenen pitjors condicions de treball i salari.

La pandèmia ha aprofundit encara més la fissura d’aquesta desigualtat estructural. El postconfinament ha eixamplat la diferència entre el que guanyem les dones i el que guanyen els homes. Som majoritàriament les dones les que fem ús dels drets de conciliació, per tant, haurem fet ús de la reducció de jornada i això augmentarà, encara més, la bretxa salarial. Les recessions econòmiques acaben afectant més les condicions laborals de les dones. Durant la crisi del 2008, el 92% de les reduccions de jornada i el 87% de les excedències van tenir nom femení.

La bretxa s’incrementa encara més quan parlem de pensions. Actualment, les dones cobrem, de mitjana, un 34,4% menys que els homes en les pensions; això significa 383 euros mensuals menys. La qual cosa comporta que les dones jubilades deixen de cobrar al final del mes d’agost.

L’estimació és que fins el 2046 no s’equilibrarà, això si no hi ha imprevistos, com ara una altra pandèmia o, en un futur no gaire llunyà, ens abdueixen els extraterrestres. Res preveu que en una nova distopia aquest sistema patriarcal canviï. En resum, entre el terra enganxós i el sostre de vidre, si ets dona, avui treballaràs de franc.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.